Jo us explicarè la veritat del Trail Sant Esteve

Són les 19:30 del 27/05/12, 7 hores després d’acabar la TSE-27. Tot i que no hi ha hagut manera de fer la migdiada pel cansament que porto al damunt, ja he tornat a canviar d’idea i em tornen a agradar les curses de muntanya...

Aquesta vegada serà una crònica curta, molt curta doncs no hi havien ni camins de ronda, ni penya-segats, ni el soroll de les onades, ni jardins botànics, ... una única muntanya que es tenia que pujar i baixar, senzill oi? DONCS UNA MERDA!! (Blanes-Tossa tot baixada comparat amb això).

Quan arribem en aquest fantàstic poble de la falda del Montseny el primer que veus és el campanar, i després:

-Julio, has vist darrera del campanar?

Jiji, jaja però res més. Recollim els dorsals, cafè, 1er pipi ... 2on pipi i cap a la sortida.

Jo havia imprès a casa el perfil de la cursa, però no havia parat atenció a les dades que posa entre la foto a vol d’ocell i el perfil, massa petit.

Distància: 26.2km

Guany/pèrdua d’elevació: 1.402m – 1.402m Ui !

Pendent màx: 33.3% - 34.8% Ui, Ui !!

Pendent mitjana: 10.2% - 9.4% Ui, Ui, Ui !!! (Companys, el pròxim dia que aneu al gimnàs feu una proba: pugeu a la cinta, li cardeu un 10% de pendent i ala a córrer tres horetes).

La veritat es que ho hem parlat amb en Julio abans de començar però ens ha semblat que no podia ser i que ho interpretàvem malament. Conclusió: com si de l’hipoteca es tractés ... llegeix sempre la lletra petita! Jaja.

LA CURSA ... doncs he començar anant els 2 primers kms darrera (10m) d’en Julio, fins que l’he perdut de vista. La veritat és que llavors m’he tret un pes de sobre i he començat a anar al meu rotllo. 3era pixadeta després del primer avituallament (7km aprox) però cony m’han passat com a mínim 15 runners. A partir d’aquí ha començat un suplici de 4-5 km amb un desnivell de quasi 1.000 m CAMINANT! No s’acabava mai, amunt i amunt i amunt ... La veritat es que de tant en tant hem passava algun corredor però el camí era tant estret que era molt difícil i anàvem en fila india. I amunt, i amunt i no s’acabava mai. De tant en tant un altre avituallament (molt bé per l’organització).

1er problema: anava tant asfixiat que em fotia 3 gots d’Isostar, una ampolla d’aigua, i fruita ... evidentment després així no es podia córrer!

Quan finalment hem arribat a dalt de tot, sols era el km 12.5, quedaven encara 14.5km.

 2on problema: LA BAIXADA. I quina baixada, estava tant, però tant cardat, que em feien més malt les cames que pujant, tenia que fer un esforç molt gran per retenir el cos.

No em podia deixar anar perquè m’estimbava.  Ha estat llavors quan he vist que era un “runner cadaver”. M’han passat un munt de corredors, molts. Jo no podia anar més ràpid. A banda de la baixada per camins més o menys decents, han hagut uns corriols bestials, per fotret una bona galeta, sort dels arbrés que et frenaven.. I així fins el final.

Reconec que la meva entrada a meta ha estat patètica (tranquils NO portava la samarreta del RCL)  ... però desprès de +-3:30, HE ACABAT gairabé sense plorar, en públic. (Quasi el temps d’una marató però per muntanya, jaja, per cagar-se). Desconec  la meva posició però calculo que per damunt de la meitat.

3er problema: no et marquis objectius (3:00) que no saps si podràs complir. La decepció serà major.

Segurament no estic prou preparat per curses d’aquest tipus, i he d’entrenar més i concretament les baixades. Així ho farè.

4r problema: he deixat prou temps al meu cos per tal de que es recuperés dels 25km del cap de setmana passat?

Vull fer una menció especial pel crack d’en Julio, 2:50 crec. És una bèstia, un fenomen i més tenint en compte que corra amb aquelles xancletes que porta. Ets un figura Julio.

Lluis i Xema, us hi fet esperar un ou, ho sento.

Una abraçada a tots, runners.

(Per cert David, t’estem preparant un entrenament de muntanya de cara a la nocturna que et cag...ás, recorda que també és al Montseny, jaja).