1/2 Marató de Vilanova (David)

Després de las presions per part dels “Caçadors de bolets” aquí va la crónica de Vilanova.

Aquest diumenge passat coincidint amb la Marató de TV3 uns quants varem anar a córrer la ½ Marató de Vilanova, aquest valents érem l'Oriol alias "la nit del lloro", l'Iban alias "la meva dona esta malalta i jo també", en Quique alias "el sobrao de Secretari Coloma" i Jo...que hem posaré d'alias "Obra social" ja veureu per que.

Ens passa a buscar l'Oriol en cotxe a quarts de 8 del mati i només arribar ja estava posant excuses, que si he passat la nit del lloro, que si hem quedaré al bar, quesi quesi....eren nervis pel debut en una ½ però la edat no li permetia reconeixeu, també s'ha de dir que no feia molt bona cara el pobre. Desprès d'ell hem de sentir la preparació de l'excusa de l'Iban, l'Alba esta malalta...i poca cosa més...esta clar que si li anava malament diria que va estar la nit pendent que no li faltes de res, cosa ben normal ...I jo que ric durant una bona estona perquè com no tinc ni dona ni lloro he dormit força bé i estic bastant espavilat...d'acord!tot lo espavilat que puc estar.

El trajecte fins a Vilanova passa molt ràpid, tant ràpid que quan arribem som dels primers corredors en fer presencia. Aparquem el cotxe, sortim...collons quin fred!!!...i anem a buscar els dorsals. Desprès de reconèixer el terreny i ja amb els dorsals en el nostre poder tornem cap el cotxe a deixar las bosses i a canviar-nos...mallas llargues, samarreta màniga llarga, buf, "manguitos"...manguitos? serà una ½ aquàtica? ho com l'Oriol te l'estomac malament se'ls posa per si ha de nadar en la seva pròpia....?millor deixem el tema aquí.

Quan ja estem llestos i amb el pebrots com arbequines pel fred comencem a escalfar i a mi hem comença a sobrar tot el que m'he posa't, decideixo tornar al cotxe per treure'm alguna capa i evitar passar calor durant la cursa, en definitiva, hem quedo amb pantalons curts i samarreta sense mànigues, aixo si amb el buf posa't per si a cas.

Durant la meva absència va arribar en Quique amb un altre Quique (ha veure quan s'apunta al RC). Els vaig a trobar a la sortida i allà ja estaven tots 4 acabant d'estirar una mica i llestos per començar l'ultima ½ de l'any.

Comença la cursa!!!durant els primers metres ja sabeu que la gent va com boja, m'avança l'amic d'en Roger...en Coscubiela, si si a Vilanova també!! en aquell moment penso en "venjança" i m'entren ganes d'intentar lluitar-li la posició, però com havia decidit fer la cursa amb el debutant Oriol hem trec l'idea del cap, ho sento Mr.Poch una altre vegada serà, i començo a marcar un ritme tranquil per evitar que l'Oriol faci gala de la seva fama d'sprinter. Tot i trobar-se malament va tirant i sembla que aguanta com un campió (jo m'haguera quedat a casa), els kilòmetres van caient i seguim a un ritme molt més que digne per un debutant sobre 5'50'', com que el circuit fa que els corredor ens creuem diverses vegades podem comprovar que els Quiques van molt be, una mica darrera nostre però a bon ritme i el més important...amb bona cara, de l'Iban de moment no parlo perquè va desaparèixer no se quan però estava segur que era davant nostre. Durant uns quants km anem observant el paisatge, alguns SC que ens avancen fan que puguem el ritme però aconseguim tornar ràpid a la nostra velocitat de creuer.Segueixo amb la meva parella runnera fins que la panxa li comença a jugar malas passades i m'insisteix per que marxi...a tot aixo ja erem al 13km, dubto una bona estona, li torno a preguntar si va be i com qui diu m'engega (de bones maneres) a pastar. Penso...molt bé...ara hauria d'atrapar l'Iban, canvio el ritme i hem poso entre 4'20'' i 4'30'' per km, 14km...15km....un SC...i quasi al 16km hem trobo a l'Iban, afluixo una mica per si la companyia el motiva i podem acabar la cursa junts però el veig justet de forces i ell m'ho confirma, aixi que tiro millas.. hem torno a col.locar sobre 4'20'', s'ha de dir que del 15km fins al 18km més o menys es corria per una carretera que feia una mica de muntanya russa, però no hem passa factura, segueixo a molt bon ritme, km rere km, començo a avançar gent, molta gent, als SC tambe,jejeje, hem sorprenc a mi mateix de lo be que estic i penso...el Barça!!!! es possible que ja hagi començat però com se m'han acabat las piles de la radio no ho puc saber...començo a preguntar a la gent del public si saben com va el Barça i ningú es capaç de dir-m'ho, Botiflers!!! Segur que no m'ho diuen perquè corro més que els que tinc al davant o per enveja de la samarreta que vesteixo,jejejeje. Agafo un revolt al final d’una avinguda i ja sento la batucada que ens espera a prop de la meta, un últim canvi de ritme i entro a tope per la meta en 1h47' del meu crono, feliç, content i sobretot gens carregat....hem poso a la cua per la bossa i GOOOOOOOOOOOOOOOOOOL de Messi!!!!! El gol remata una cursa molt maca i que hem fa ser més optimista de cara als entrenaments per la Marató.

Un cop tots ja haviem arribat, la Helena ens fa la foto oficial i cada ovella al seu corral.

Vull felicitar als debutants en ½ Marató!!!Perque el canvi de 10km a 21km es brutal pero van aguantar i la van acabar fins i tot trobant-se malament. Un OOOOOOOLE TU!!!!per vosaltres.

Salut i Km
X.V.C

CURSA DEL GALL (Lluis Vallvey)

Hola runneros,

Matí de debut ahir amb la secció de muntanya del "Running Claret", per alguns "Trotaires de l'eixample" anomenada "Caçadors de bolets", a la mítica Cursa del Gall a Sant Fruitós del Bages, lloc conegut arreu per el seu clima "tropical" al desembre.

Cursa mítica i restringida a 167 corredors que erem els que ahir matí de diumenge ens varem plantar a la sortida, entre els 167 escollits, 2 membres del "Runing Claret" i una possible incorporació al mercat d'hivern, el Francesc.

Arrivada molt tranquila 45 minuts abans de la cursa amb el termometre del cotxe vorejant els 0º (ni fred ni calor), molt poca gent a la sortida, unicament membres de la organització molt abrigats i tota la penya en el bar del centre on donaven els dorsals. Varem aprofitar el Julio per pendre la seva dosis de cafe abans de la cursa i per poder pixar tranquilament, no sabeu pas com s'agreeix poder fer una pixadareta tranquila abans de la cursa sense cues.

Després foto de rigor abans d'anar al cotxe a deixar la motxil-la, deixem la roba i aprofitem per posar-nos guants, buf, crema d'escalfament (nova versió vaselina jejejeje), en fi fotia un fred de collons i el Julio que veureu a la foto que surt amb màniga curta (sols a la foto jejeje) no va tenir pebrots i va acabar col-locant-se una jaqueta.

Després de estar escalfant per no dir mariposeando, ens convocan deu minuts abans a la linea de sortida per explicar-nos les regles de la cursa, que si hem de seguir les senyals groges, breu explicació del circuit, tot per corriols i pistes de muntanya, i que tiraran una traca i que no sortim fins a l'ultim coet (per lo vist l'any passat mes d'un es devia menjar la traca jejeje). A la linea de sortida davant de tot perque no hi havia aglomeracions aprofito per mirar al voltant i no veig cap tio d'aquestos que diguis "a aquest m'el faig petar facilment".

Traca i sortida, primer 1,5 km. de pista, serveix per perdre de vista al Julio (entraba en les previsions) i anar-se estirant una mica el pilot, jo anava amb el Francesc a un ritme tranquil. A partir d'aqui el primer corriol de pujada, tothom "en fila de a uno" i els que tenia davant meu que començan a caminar, impossible d'adelantar-los i perdo el contacte amb el Francesc, comença el primer corriol de baixada i aqui si que s'anima la festa, a tota ostia ja que si no notaves la respiració dels de darrera a l'orella, total que la cursa deixa d'esser tranquil-la i començo a patir perque un peu mal posat o una pedra que es mogui faci que hem foti la ostia de la meva vida, a mes per acabar-ho d'arreglar el terreny estava una mica humit.

Per sort paso la primera zona de corriols sense problemas i sortim a una zona de camp obert en un prat on puc adelantar els que m'havien fet de tap a la pujada. A partir d'aqui ja puc anar mes al meu ritme i comença a disfrutar del paisatge, la veritat que l'entorn i el circuit eran molt bonics. Començo a tenir calor i hem fan nosa els guants i el buf pero he d'aguantar-me.

Passem per un pont del Llobregat que parteix els dos cims de la cursa, i sorpresa "La Guardia Civil" fent de control de la cursa, collons aquestos del PP s'han afanyat a fer els canvis rapidament jejeje, la cursa segueix entre pistes i corriols i la veritat, començo a notar les cames cansades com feia temps que no notava, aprofito una llarga pista de baixada al km 9 per recuperar la vissio del Francesc i aixó hem serveix de motivació per apretar una mica, intentant regular perque cada cop veia me a prop la darrera zona de corriols que ens esperava, i colllons ultim corriol de pujada amb un tram que es escalada pura per les roques, total que arribo al final d'aquest corriol gairabe desfondat i encara quedaven 2 km per pista.

Els 2 km. finals per pista vaig atançant-me al Francesc, i a pesar d'esser lleugera baixada les cames m'estaven dient que s'acabi ja o rebento, a sobre una pujada de 100 m. que serveix per enfonsar encara mes la moral, a partir d'aqui baixada fins a l'arribada.

Arribo al lloc 52 (1:16:18), el Francesc en el lloc 50, 7 segons davant meu, i el Julio que ja ens estava esperant tranquilament menjant-se l'entrepà que havia fet (1:06:50), en el lloc 15, per 5 minuts que no s'emporta un gall, haguessim estat distrets al viatge de tornada jejeje!!!.

A l'arribada un complert avituallament amb bocates, coca, xocolata desfeta i coca-cola del Carrefour. Intento menjar-me un bocata i hem fotia un malt terrible la boca al mastega, suposo que el fred i el cansament tenien la culpa, per sort al Francesc li passava el mateix, anem cap al cotxe comentant la cursa i surt el comentari de "La Guardia Civil", es possible que hi hagi hagut un cop d'estat mentres corriem????. Per sort arribem al cotxe i per la radio surt el Puyal, no el Matias Prats (el pensament de trama golpista queda desactivada jejeje!!), el Barça ja estava guanyant 2-0 i enfielm camí cap a Barcelona.

M'agradat molt l'experiencia, no era el que m'esperaba, una cursa tranquil-la per agafar fons, sino una autentica trenca cames amb canvis de ritme molt besties. Vaig acabar amb la mateixa sensació que la primera cursa de 10 km, completament rebentat. Repetirem mes endavant.

Salut, cames i km,

Lluís

Nota: O els runneros de Vilanova envien cronica o haurem de demanar la dimissió del cap de prensa per defugir les seves funcions "Poch Dimissió"