Esperant de la crònica oficial del nostre cronista oficial, adjunto una breu nota tècnica sobre la meva participació a la marató de diumenge:
Després que l'any passat no aconseguís l'èxit esperat amb la tàctica “salir-a-todo-lo-que-das-y-dios-dirá”, aquest any opto per la més conservadora “salir-como-un-gallina-y-a-verlas-venir”. La idea és mantenir un ritme constant d'entre 4:55 i 5:00 minuts el quilòmetre per assegurar les 3,5 hores finals i, si es pot, apretar una mica al final per esgarrapar algun minut.
Aconsegueixo contenir l'eufòria dels primers moments i no córrer massa, però cap al quilòmetre 5 veig que vaig a una mitjana de 4:40. Amb l'entusiasme propi dels aquests primers quilòmetres decideixo sobre la marxa mantenir aquest ritme i adoptar la tàctica intermèdia “salir-como-un-gallina-y-dios-dirá”.
Per a la meva pròpia sorpresa, la cosa surt bé i aconsegueixo conservar el ritme fins al final, baixant només una mica al Paral·lel. Finalment acabo en 3:17:35 i amb la sensació (nova per a mi en una marató) que encara puc mantenir-me dret i fins i tot caminar! Un èxit sense precedents i compartit per la resta dels participants del Running Claret!
Segurament no m'hauria anat tan bé sense els gels energètics de marca desconeguda, sabor indescriptible i textura repugnant que vaig prendre als quilòmetres 20 i 30 i, sobretot, sense els ànims de la família i amics i el suport desinteressat de l'equip de llebres de Running Claret.
A córrer!
Julio Martín Expósito
Després que l'any passat no aconseguís l'èxit esperat amb la tàctica “salir-a-todo-lo-que-das-y-dios-dirá”, aquest any opto per la més conservadora “salir-como-un-gallina-y-a-verlas-venir”. La idea és mantenir un ritme constant d'entre 4:55 i 5:00 minuts el quilòmetre per assegurar les 3,5 hores finals i, si es pot, apretar una mica al final per esgarrapar algun minut.
Aconsegueixo contenir l'eufòria dels primers moments i no córrer massa, però cap al quilòmetre 5 veig que vaig a una mitjana de 4:40. Amb l'entusiasme propi dels aquests primers quilòmetres decideixo sobre la marxa mantenir aquest ritme i adoptar la tàctica intermèdia “salir-como-un-gallina-y-dios-dirá”.
Per a la meva pròpia sorpresa, la cosa surt bé i aconsegueixo conservar el ritme fins al final, baixant només una mica al Paral·lel. Finalment acabo en 3:17:35 i amb la sensació (nova per a mi en una marató) que encara puc mantenir-me dret i fins i tot caminar! Un èxit sense precedents i compartit per la resta dels participants del Running Claret!
Segurament no m'hauria anat tan bé sense els gels energètics de marca desconeguda, sabor indescriptible i textura repugnant que vaig prendre als quilòmetres 20 i 30 i, sobretot, sense els ànims de la família i amics i el suport desinteressat de l'equip de llebres de Running Claret.
A córrer!
Julio Martín Expósito
