Crònica Cursa Sotabranques 2012 (Julio)

Companys, com a membre representant d'aquest nostre club en la primera edició de la cursa Sotabranques, us adjunto el meu comentari/crònica/crítica:

Divendres Sant m'aixeco d'hora. Pero ben d’hora, ben d’hora perquè la recollida de dorsals es de 8 a 9 i la cursa no es precisament a prop.

Arribo al bonic i desconegut poble de Sant Feliu Sasserra a les 8:30 i aparco sense problemes. La sortida està instal·lada a la zona esportiva als afores del poble i es respira un ambient esportiu-rural molt agradable.

No hi ha cues per recollir el dorsal i la bossa de corredor, que conté la samarreta (molt cutre), una poma, el típic brik de brou Aneto i un paquet de borses d'escombraries (?).

Abans d'anar al cotxe a deixar la bossa i posar-me el dorsal, una sorpresa agradable: no em farà falta buscar un bar per prendre el cafè reglamentari perquè al costat de les taules de recollida del dorsal hi ha una altra amb coca i termos de cafè per tothom.

Després del cafè, l'obligada pixadeta als lavabos del vestidor del camp de futbol municipal i ara sí, al cotxe a concentrar-se fins a la sortida.

El dia està mig ennuvolat però no sembla que vagi a ploure ni fa fred, i no hi ha ni rastre de la boira que m'he trobat a la carretera als voltants de Vic

A les 9:15 vaig cap a la línia de la sortida. Es nota que és una cursa petita (200 inscrits), sense xip i “de poble”, no hi ha aglomeracions ni presses i l'ambient és bastant relaxat.

No obstant això veig en les cares i en les cames dels que m'envolten que hi ha prou nivell. De fet en el blog de la cursa dies abans ja avisaven: “han confirmat la presència 5 components de la selecció catalana de curses de muntanya” (jal!!!). Veig al meu al voltant noies amb cames amb molt més múscul que les meves (la qual cosa, d'altra banda, tampoc és gaire difícil). A veure com sortim dignament d'aquesta!

Una altra cosa que em sorprèn és que hi ha molts nens. Bé, uns quants, però molts en relació al nombre de corredors. A més no semblen fills de corredors “domingueros” sense cangur, sinó que van amb les seves samarretes oficials de clubs i sembla que saben on s'han ficat.

Total, a les 9:40, després del briefing i amb el retard propi d'una carrera d'aquestes característiques, petard i sortida a lo bèstia. Jo crec que en els primers 100 metres ja hi havia corredors que m'havien tret 90 d'avantatge...

Per no quedar-me amb el grup dels enderrerits, apreto els primers quilòmetres una mica més del que hagués hagut de fer. No obstant la muntanya acaba posant a cadascun en el seu lloc i la segona part de la cursa se'm fa molt dura.

A més el terreny està bastant mullat i en alguns llocs hi ha fang, pel que cal anar amb compte sobretot en les baixades.

A un parell de quilòmetres pel final m'avança un jove corredor. Tampoc és que porti un ritme impossible de seguir, així que intento enganxar-me, fins que no puc evitar que se m'escapi al final, gairebé a la recta d'arribada. Si algú té curiositat és el corredor que està just davant meu a la classificació. Nascut en 1998!!!!!

Arribo esgotat, felicito al noi com es mereix i vaig a veure si em donen una mica de beure i menjar per recuperar-me (per cert, hi havia aigua als quilòmetres 4 i 8 més o menys). Aquí hi ha una altra sorpresa agradable: en una taula donen aigua, fruita seca i trossos de plàtan i taronja, i en una altra, més gran, hi ha coca-cola, porrons amb clara i pinchos de truita de patata! I després d'aquest aperitiu, per descomptat, el bocata oficial de butifarra a la brasa.

En conclusió, una cursa molt maca, gairebé tota per corriols. No massa dura si te la prens amb tranquil·litat, encara que hi havia molts corredors de nivell. Jo estic prou satisfet amb el meu temps final: 1:08:03.

Molt recomanable encara que una mica lluny. Una prova de la meva teoria que les curses millor com menys famoses, més petites, i més lluny de Barcelona.

A córrer!