14 de setembre del 2012

BURRIAC ATAC!!

Hola runners,
Despres d'aquest caluros i sec estiu encetem la nova temporada runera amb la cronica dela Burriac Atac disputada ahir a la nit al Baix Maresme, tot esperant la magnifica cronica que a hores d'ara deuent estar redactant els companys que ahir a la nit participaven a la Barcelona Midnight Trail. Es veu que a la Cursa de la Vinya només va haver-hi bany a la piscina perque a part d'aixó no hem sabut gaire mes jajaja!!!!
La Burriac Atac havia passat a convertir-se en una cursa que fa uns anys pensaba que mai seria capaç de fer-la a una possibilitat llunyana després que a l'estiu passat comences a correr per aquestes muntanyes i a una mena d'obsessió a partir d'aquest hivern quan hem veia amb serioses possibilitats per fer-la amb un paper força digne. Com a nota negativa quedarà marcat el caotic proces d'inscripció que va fer que molts companys del RCL quedessin fora de la cursa.
Així doncs el matí del dissabte 8 de setembre comença un dia molt especial, el dia es desperta envoirat a Cabrera i després d'esmorçar decideixo pujar caminant al Castell de Burriac per estirar una mica les cames i entretindre els nervis, tenia bastant coll avall que després de les nombrosses sortides que havia fet aquest estiu tenia tot el circuit al cap excepte algun petit detall, a la caminada del matí seguint les senyals de la cursa col-locades me n'adono que la part final de la cursa la tenia totalment descontrolada i que els corriols eran diferents als que havia fet als diferents assaitgos, amb la satisfacció de que ara si, ja tinc controlada tota la cursa, s'hem fa l'hora de dinar amb migdiada posterior.
Un cop aixecat de la migidiada, ja m'hen vaig cap a Vilassar per trobar-me amb el Francesc (Si el Francesc, aquest membre del RCL encara sense samarreta "ORIOL DIMISSIO!!!!!"), com a preludi a la Burriac Atac a la tarda es celebrava a Vilassar la Marrec Atac, cursa destinada als petits, i el Francesc (pare d'una gran pedrera de futurs runners) tenia el seu fill petit l'Artur que participava a la cursa.
Així doncs després de la Marrec Atac ja anem cap a la plaça de l'ajuntament per recollir el dorsal i fer estona fins l'inici de la cursa a les 21:30. Anem a veure el llistat d'inscrits per el dorsal i una vegada mes sorpresa (la Burriac Atac es una cursa molt molt bonica, pero el tema inscripcions es un desastre), el llistat no està per ordre alfabetic i cal anar mirant un per un, trobem el Francesc buscant el nom del club ja que RUNNING CLARET es mes facil de trobar, pero hem començo a possar nervios perque nomes apareix un RUNNING CLARET al llistat de clubs i sorpressa trobo el meu nom com "ASSOCIACIO EXCURSIONISTA VILASSAR DE MAR" (jejeje, aquestos cabrons m'han vist molt per les muntanyes hi hem volem fitxar), passat l'ensurt ja podem recollir el dorsal i fer-nos la foto per la campanya "SAMARRETA PER EL FRANCESC JA", la foto reconec que ha quedat una mica rara i mes d'un il-lustre membre del club s'ha pensat que varem canviar la cursa per una marxa del dia de l'orgull gai jajaja!!!
Un cop passat tots els prolegomens i despedida la familia, 20 minuts abans ja estem en disposició d'anar cap al corral de sortida (sortida mes semblant a un San Fermin que a una cursa normal), a partir d'aqui nomes la cursa al cap i ben presents dos consells del megacrak Julio, el seu temps l'any passat 2 hores 10 minuts i que era una cursa dura amb un final que no s'acaba mai. El Francesc i jo que ens marquem el nostre petit repte cara a la cursa, ja que la sortida es dissabte a les 21:30 ens propossem acabar la cursa en dissabte, o sigui menys de 2 hores i mitja. Dins el corral de sortida aprofitem per saludar un company de Cardedeu que vaig coneixer el dia de l'entrenament de la Burriac i que es també un bon afeccionat a les curses de muntanya.
Sortida a les 21:30 des de la meitat del pilot amb l'objectiu d'adelantar el màxim de gent possible sense cremar-nos massa abans d'arribar a la pujada del Turó de l'infern al km 4 i no agafar massa tap, a pesar d'adelantar força gent la pujada al Turó de l'infern es produeix amb la pitjor de les previssions, es a dir totalment aturats amb un embús bestial fins arribar al cap d'amunt, encara no haviem arribat a dalt que ja veiem amb impotencia com els primers corredors ja estan baixant del Castell de Burriac (començo a pensar que potser no acabarem en dissabte), calculo que aqui debiem perdre ben be uns 5 ó 6 minuts, l'unica part positiva es que arribem a dalt del Turó frescos com una rosa ja que no ens haviem desgastat gens.
Primer control de pas i començem la temuda baixada (aqui es on s'hem van emportar per davant el dia de l'entrenament), hem de recuperar temps i baixen a tota castanya, començo a donar-me compte que el meu frontal no donar la suficient lluminositat per baixar en plan suicida (i la nombrossa pols aixecada encara ajudava menys) tot i aixó aprofitant que el frontal del Francesc sembla una farola i ell un kamikaze de collons aconseguim fer una bona baixada adelantant a bastanta gent.
Aqui començaba la pujada al castell i teniem coll amunt que tornariem a trobar un tap un cop agafessim el corriol estret, decideixo per tant fotre un fort demarratge els primers metres que el corriol encara no es estret per adelantar el maxim de gent possible, el Francesc (terriblement suicida a les baixades i conservador a les pujades) hem segueix (per collons ja que jo també el seguia a les baixades) i aconseguim un altre adelantament potent, el  corriol de pujada al castell per sort està també taponat pero aconseguim pujar-lo gairebe sense para de caminar, aixó m'aixeca la moral i torno a veure la possibilitat d'acabar en dissabte. Com a unic element negatiu un petit desprendiment de roques del tio que anava davant meu fa que una roca vagi a parar al meu peu esquerra, per sort estavan tant enganxats que l'impacte no es excessivament dolorós.
Un cop a dalt del castell comença la segona temuda baixada amb molta roca i sorra i bastants llocs on cal anar amb compte per no fotres una bona castanya, començem conservadors (es a dir tinc al Francesc controlat) pero a partir de la meitat que el Francesc decideix fotre un triple adelantament suicida, a mi i a dos tios mes que encara s'estan cagant en ell, i que mes endavant hem fa decidir a jugarma-la per atrapar-lo, en aquell moment passo un del pitjors moments ja que el troç de baixada que quedava amb el meu frontal i a un ritme de baixada que no tenia previst fa que tingui por de fotrem una grande castanya, per sort arribo a baix sa i estalvi pensant que ja atraparé el cabron del Francesc a la pujada.
A partir d'aqui dins les meves previsions la part heavy de la cursa ja havia acabat, i tot i que nomes portavem 8 km, els 10 km finals no hi havia pujades i baixades excessivament dures, aprofito per tornar a fer un demarratge a la pujada i torno a contactar amb el Francesc, li dic que la part dura ja està acabada i començo a marcar el ritme mes ràpid per acabar en dissabte, pero sorpressa començem a passar per corriols que no tenia controlats i agafem un desvio que no havia agafat mai, la cursa entra en una dimensió desconeguda i el Francesc que no para de preguntar-me si sabia per on anavem, tornem a caminar a la pujada per un corriol estret i hem començo a fotre nervios ja que veig que no acabarem en dissabte, arriba un moment que dic prou i decideixo jugarme-la i  tornar a adelantar gent buscant dreceres, el Francesc per sort hem segueix i tornem a agafar un ritme maco.
Arribem al darrer tram de muntanya, el Turó dels Oriols (DIMISSIO!!!!) i sort que l'havia reconegut al matí a la caminata i li dic al Francesc que un parell de collons que es la darrera pujada i torno a fotre un demarratge, adelantem un altra grup de gent i començem la baixada a Cabrera, una mica frenats per el pilot i amb els ulls cansats de la pols i la poca llum del frontal, els darrer tram de corriol abans d'arribar a Cabrera m'el coneixia fins i tot a les fosques i començo a baixar a tota castanya fent que s'apartessin els que anaven al davant.
Entrada per fi a Cabrera, amb magnifica rebuda de la familia i amics, i enfilem la darrera part que el Julio va dir que se li havia fet llarga, pensava que ja tot era baixada fins la platja i ens desvien cap a un tram del poble que es una forta pujada, hem cago en tot i el Francesc hem diu que tiri tot sol, arribo arrastrant-me pero sense deixar de correr al final de la pujada i després de recuperar una mica esprinto al maxim els darrers 2 km fins la platja.
Entrada a la platja també amb sopressa per una estreta riera de sorra i canyes que fa que els peus s'enganxin i arribada apoteosica a la platja, darrers metres corrent per la sorra amb molt ambient i unes ganes bojes d'acabar.
Finalment objectiu aconseguit, falten 9 minuts perque sigui diumenge i el Francesc arriba un minut darrera meu. Arribo a pessar del molts avituallaments del camí amb una sed brutal i començo a veure botellins d'aigua. Saludem a la familia del Francesc que estava a l'arribada i mes endavant arriba una representació de la meva que estava a Cabrera. Nomes tenia sed i no m'entraba res solid, per tant no hem menjo l'entrepà de botifarra (tampoc es que fos massa bo).
Aprofitant que estavem a la sorra hem descalço ja que tenia un dolor molt fort a la planta del peu, anem a buscar la bossa del corredor amb una samarreta molt guapa, de la marca TUGA (us sona aquest nom), hombre per fi el Francesc te una samarreta d'aquesta marca, serà una bona premonició?????, mentrestant seguirem amb la campanya "SAMARRETA PER EL FRANCESC JA", próxima estació Marató per Collserola.
Salut, cames i muntanyes
Lluís.