La tarda de dissabte era una tarda grisa i plujosa. D'aquelles tardes en que t'agradaria no sortir del sofà/llit i veure tota la sèrie de pel·lícules de "No sin mi hija" I, II, III, IV i V d'Antena 3...
Però no, resulta que estava inscrit a les 5 milles de Cerdanyola i tocava anar a còrrer una estona... Així que l'Alba i jo vam arribar a Cerdanyola a recollir el dorsal mentre queixa un bon xàfec i per tant ens vam haver de refugiar a un bar a fer una coca-cola i un cafè. Curiosament els propietaris dels bar eren xinesos i curiosament al cap d'un quart d'hora d'estar allà la cambrera va passar per totes les taules a cobrar perquè hi havia 2 membres d'una taula que havien marxat sense pagar; perquè sabia que cert personatge no estava inscrit a la cursa sinó hauria estat una aposta segura com a possible culpable del "sinpa".
Quan mancaven aproximadament 20 minuts per començar la cursa va deixar de ploure, cosa que vaig agrair moltíssim. La cursa va ser ràpida i bonica. Es tractava de donar 2 voltes a un circuit on tot el primer tram era baixada i tot el segon pujada, no cal dir que la pujada a la segona volta va ser infernal. A la sortida crec que em va passar un fet que fins ara no m'havia passat a cap cursa: com que no hi havia gaire gent em vaig col·locar a les primeres files per prendre la sortida. Jo fins ara sempre estava acostumat a tenir la sensació que durant les curses i especialment als primers metres sempre avançava a molta gent, doncs aquest cop no va ser així ja que durant el primer quilòmetre em va avançar absolutament tothom: gran, petits, homes, dones, prims, gordos, llargs, curts... tots i totes... en aquells moments vaig pensar: tranquil, al final de la cursa ja veuràs com els avances tu (no me llames iluso, porque tenga una ilusión...)
Finalment vaig arribar content perquè no m'havia mullat durant la cursa i sobretot perquè com la cursa no havia estat gaire llarga els dits dels peus m'havien respectat i no m'havia tornat a fer les esgarrifoses ferides de l'última vegada. El temps no va ser fantàstic (37:48) però suficient, al cap i a la fi no tinc previst dedicar-me professionalment a l'atletisme...
P.D: Agrair un cop més a l'Alba que m'acompanyés a passar a fred a Cerdanyola. Ets la millor!
