VII 10k i 1/2 Marató del Mediterrani (2)

Hola a tots,

M'estreno fent una crònica... la veritat és que ni m'agrada gaire això d'escriure ni se'm dóna gaire bé però intentaré fer un resum del que vaig viure diumenge...

Tot i que com ja sabeu la cursa va ser en diumenge, la meva va començar la nit abans (no sigueu mal pensats...). I va començar molt intensa, ja que per culpa d'un petitó que és el millor jugador del món em va costar una barbaritat aconseguir adormir-me.

06:00 Sona l'alarma, esmorzar, vestir-se i sortir directe amb l'Alba cap al Claret.
07:00 Després de la sorpresa generalitzada per la meva presència en aquella hora i en aquell indret, ens situem als respectius cotxes i cap al canal olímpic.
08:15 Arribada al canal olímpic, l'Alba ens demostra que sabia jugar molt bé al GTA i intenta sumar 100 punts extres atropellant a un pitufu.
09:00 Cursa. En els primers quilòmetres em trobo força bé i crec que no serà tan dur... però a partir del quilòmetre 8 i quan veig que ens apropem una altra vegada al canal comença l'infern... per alguna raó que desconec els peus em comencen a bullir i cada vegada les cames em pesen més. En David m'ajuda a mantenir el ritme i el fet de saludar al fotògraf oficial i a la seva preciosa acompanyant em dóna forces per arribar pel primer pas de meta passant aproximadament sobre els 48 minuts.
Em dic a mi mateix que lo únic que haig de fer és seguir així i baixaré de les 2 hores que era l'objectiu, que ja ho tinc fet. Però els quilòmetres se'm fan inacabables i tinc la sensació de que no porto calçat, com si els peus estiguessin corrent directament sobre l'asfalt, en aquest moment sóc conscient que una vegada més m'estic destrossant la pell dels peus, però vull acabar, com sigui per acabar.
Durant aquests moments, cada vegada que veig a algun integrant del RUNNING CLARET faig un break en el meu patiment i aixeco la mà per saludar; sóc incapaç de articular cap paraula però és curiós com el simple fet de veure una cara coneguda i que et digui "vamos" o "ànims" o "ja queda poc" fa que treguis forces de qualsevol lloc.
Els últims 4 quilòmetres són totalment i absolutament mortals. Amb tant de dolor que sóc incapaç de fer ni tan sols un sprint per completar els últims metres. Finalment, arribada amb 1h 44' aprox. Molt satisfet per completar la meva primera mitja!

Ja sé que durant aquesta crònica us pot sembla que exagero molt, amb frases com "era un infern" i tal... Us puc assegurar que hi ha va haver-hi certs moments en que ho vaig passar molt i molt malament. No perquè em sentís esgotat o perquè el pulmons no aguantessin, sinó perquè els meus maleïts peus no aguantaven més., vaig acabar amb un dit en carn viva i tots els altres amb com a mínim una llaga. Ara espero trobar algun moment per anar a algun lloc especialitzat per evitar que em passi això a cada cursa com fins ara. Tot i així, també us certifico que m'ho vaig passar de meravella i que va ser una experiència magnífica. Gràcies a tots i totes.

P.D: Moltíssimes gràcies a l'Alba per la peazho matinada que va haver de fer. Per acompanyar-me a la cursa  i recolzar-me en tot moment i moltíssimes gràcies per cuidar-me després i curar-me totes les ferides. Sense ella no ho hagués aconseguit.

VII 10k i 1/2 Marató del Mediterrani

Era Diumenge, com diu en Guardiola, d'hora però que molt d'hora...vaig pensar.. avui serà un gran dia, miro per la finestra i torno a pensar...quan es faci de dia serà un gran dia. Surto a la terrassa a recollir la samarreta groga dels llops que vaig rentar la nit anterior però "merda" estava xopa de la pluja de la nit....pensa, pensa, pensa ràpid (encara m'he de dutxar i he d'esmorzar!!!), decideixo intentar assecar-la....al microones(no tinc sec-adora), el fotu a tota castanya i m'hem vaig a la dutxa. M'entre esmorzo vaig obrint el microones perquè surti el vapor de la samarreta, aquí torno a pensar, poder no serà tan bon dia, aixo no s'asseca ni de conya. Agafo la bossa, la samarreta humida i xino-xano vaig fins el punt de trobada.

M'entres camino cap al cole miro el mòbil....cap mail, cap sms,ni de l'Iban ni de ningú, avui si "no news good news".

Agafem els cotxes i fem camí cap a Castefa, com anàvem amb temps i ens avorríem decidim donar una volta per Gavà o Viladecans, ara no ho recordo...força maco el poble,jejeje.

Arribem a la zona d'aparcament i desprès de fer un parell de pirulas aconseguim aparcar el cotxe i passegem fins al guarda-roba on ja ens esperaven la resta de la tribu, aquí ja tenim la primera sorpresa...l'Oriol si estrena samarreta,jajajaja, DIMISSIÓ!!!. Escalfem una mica i ens col.loquem a la sortida força endavant (molt bona decisió!!) sembla que L'experiència es un grau.

3,2,1 el puto pepero dona el tret de sortida....en el temps de posar el meu crono en marxa i tornar a aixecar el cap en Julio & Roger ja havien desaparegut, aconsegueixo agafar un ritme còmode entre 4'45'' i 4'55'' per km. i vaig tirant sense cap problema, només una petita aturada al km7 (m'he de parar a fer un riu), cosa que fa que l'Iban m'agafi i hem tregui algun metre. Ho aprofito per corre una estona acompanyat que sempre es més divertit i aguantem junts crec que fins el km10 que el passo en 48'57'', si segueixo aixi poder baixo de la 1h40',miro enrere....on esta l'Oriol? estarà davant?aixo si que es noticia,jejejeje.  Veig al Manel i l'Alba rollo reporters i aprofito per fer alguna posturita per la foto. Manel et faltava el peto amb la "P" de premsa,jajaja.
Segueixo a un bon ritme fins i tot diria que més ràpid que els primers 10km, a partir del km13 vaig buscant a algú que hem porti una estona...torvo un SC força acceptable però hem fa anar massa lent i el despatxo ràpid. Hem passa pel cap que avui no cal SC, que hem trobo molt be, tinc molt bones sensacions i decideixo tirar, xute de gel energètic i a mort amb els últims km......faig l'ultima pujada tant ràpid com puc, agafo l'ultima curva i al fons veig el crono 1h39'48''...49''...50'' corre forest corre que baixes de 1h40'!! faig un ultim esforç i hem clavo un sprin diria que més que digne...escolto un David!! però passo de girar-me no fos cas que hem foti de lloros a la recta D'arribada i acabi sortint al zona zàping.
Al final 1h39'34'' la meva millor marca i sense cap molèstia.....content es poc, vaig acabar molt content!!!

Desprès la paella, anècdota de la cursa, las fotos de la padrina,jejeje, i el caxondeo general van ser genials, ho hem de repetir!!!

Va ser un gran dia diria que per tots, com es nota que no entrenem,jejejejeje.
Ostia quin rollo us he fotut.