Es tracta d'una cursa de muntanya petita però ben muntada, típicament “de poble”, amb un recorregut molt entretingut que bàsicament consisteix en pujar i baixar al castell de Tagamanent des d'Aiguafreda.
La baixada era tal com la recordava de l’any passat molt ràpida i mooolt llarga. Només començar a baixar ja vaig notar dues molèsties que arrossegava des de la Trail de Sant Esteve: a la planta del taló del peu dret (suposo que les "sandàlies" amb què he anat últimament per aquestes muntanyes de déu hauran tingut alguna cosa que veure) i a l'ungla del dit gros del mateix peu (que ara ja està definitivament en procés de renovació).
No obstant això, malgrat no baixar massa de pressa (em van avançar força corredors), el pitjor va arribar cap al final de la baixada, quan vaig caure no una, sinó dues vegades, amb el resultat de ferides vàries per contusió i abrasió que detallo més a baix. La pitjor ferida, però, va ser en la meva moral i el meu orgull.
Afortunadament amb la conversa postcursa, una butifarra i una cocacola s’obliden tots els mals. Això sí, aquest matí em moc una mica com Robocop…
Danys observats en el corredor:
A córrer! (ai!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.