Hola runners,
Despres d'aquest caluros i sec estiu encetem la nova
temporada runera amb la cronica dela Burriac Atac disputada ahir a la
nit al Baix Maresme, tot esperant la magnifica cronica que a hores d'ara
deuent estar redactant els companys que ahir a la nit participaven a la
Barcelona Midnight Trail. Es veu que a la Cursa de la Vinya només va
haver-hi bany a la piscina perque a part d'aixó no hem sabut gaire mes
jajaja!!!!
La Burriac Atac havia passat a convertir-se en una
cursa que fa uns anys pensaba que mai seria capaç de fer-la a una
possibilitat llunyana després que a l'estiu passat comences a correr per
aquestes muntanyes i a una mena d'obsessió a partir d'aquest hivern
quan hem veia amb serioses possibilitats per fer-la amb un paper força
digne. Com a nota negativa quedarà marcat el caotic proces d'inscripció
que va fer que molts companys del RCL quedessin fora de la cursa.
Així
doncs el matí del dissabte 8 de setembre comença un dia molt especial,
el dia es desperta envoirat a Cabrera i després d'esmorçar decideixo
pujar caminant al Castell de Burriac per estirar una mica les cames i
entretindre els nervis, tenia bastant coll avall que després de les
nombrosses sortides que havia fet aquest estiu tenia tot el circuit al
cap excepte algun petit detall, a la caminada del matí seguint les
senyals de la cursa col-locades me n'adono que la part final de la cursa
la tenia totalment descontrolada i que els corriols eran diferents als
que havia fet als diferents assaitgos, amb la satisfacció de que ara si,
ja tinc controlada tota la cursa, s'hem fa l'hora de dinar amb migdiada
posterior.
Un cop aixecat de la migidiada, ja m'hen vaig cap a
Vilassar per trobar-me amb el Francesc (Si el Francesc, aquest membre
del RCL encara sense samarreta "ORIOL DIMISSIO!!!!!"), com a preludi a
la Burriac Atac a la tarda es celebrava a Vilassar la Marrec Atac, cursa
destinada als petits, i el Francesc (pare d'una gran pedrera de futurs
runners) tenia el seu fill petit l'Artur que participava a la cursa.
Així
doncs després de la Marrec Atac ja anem cap a la plaça de l'ajuntament
per recollir el dorsal i fer estona fins l'inici de la cursa a les
21:30. Anem a veure el llistat d'inscrits per el dorsal i una vegada mes
sorpresa (la Burriac Atac es una cursa molt molt bonica, pero el tema
inscripcions es un desastre), el llistat no està per ordre alfabetic i
cal anar mirant un per un, trobem el Francesc buscant el nom del club ja
que RUNNING CLARET es mes facil de trobar, pero hem començo a possar
nervios perque nomes apareix un RUNNING CLARET al llistat de clubs i
sorpressa trobo el meu nom com "ASSOCIACIO EXCURSIONISTA VILASSAR DE
MAR" (jejeje, aquestos cabrons m'han vist molt per les muntanyes hi hem
volem fitxar), passat l'ensurt ja podem recollir el dorsal i fer-nos la
foto per la campanya "SAMARRETA PER EL FRANCESC JA", la foto reconec que
ha quedat una mica rara i mes d'un il-lustre membre del club s'ha
pensat que varem canviar la cursa per una marxa del dia de l'orgull gai
jajaja!!!
Un cop passat tots els prolegomens i despedida la
familia, 20 minuts abans ja estem en disposició d'anar cap al corral de
sortida (sortida mes semblant a un San Fermin que a una cursa normal), a
partir d'aqui nomes la cursa al cap i ben presents dos consells del
megacrak Julio, el seu temps l'any passat 2 hores 10 minuts i que era
una cursa dura amb un final que no s'acaba mai. El Francesc i jo que ens
marquem el nostre petit repte cara a la cursa, ja que la sortida es
dissabte a les 21:30 ens propossem acabar la cursa en dissabte, o sigui
menys de 2 hores i mitja. Dins el corral de sortida aprofitem per
saludar un company de Cardedeu que vaig coneixer el dia de l'entrenament
de la Burriac i que es també un bon afeccionat a les curses de
muntanya.
Sortida a les 21:30 des de la meitat del pilot amb
l'objectiu d'adelantar el màxim de gent possible sense cremar-nos massa
abans d'arribar a la pujada del Turó de l'infern al km 4 i no agafar
massa tap, a pesar d'adelantar força gent la pujada al Turó de l'infern
es produeix amb la pitjor de les previssions, es a dir totalment aturats
amb un embús bestial fins arribar al cap d'amunt, encara no haviem
arribat a dalt que ja veiem amb impotencia com els primers corredors ja
estan baixant del Castell de Burriac (començo a pensar que potser no
acabarem en dissabte), calculo que aqui debiem perdre ben be uns 5 ó 6
minuts, l'unica part positiva es que arribem a dalt del Turó frescos com
una rosa ja que no ens haviem desgastat gens.
Primer control
de pas i començem la temuda baixada (aqui es on s'hem van emportar per
davant el dia de l'entrenament), hem de recuperar temps i baixen a tota
castanya, començo a donar-me compte que el meu frontal no donar la
suficient lluminositat per baixar en plan suicida (i la nombrossa pols
aixecada encara ajudava menys) tot i aixó aprofitant que el frontal del
Francesc sembla una farola i ell un kamikaze de collons aconseguim fer
una bona baixada adelantant a bastanta gent.
Aqui començaba la
pujada al castell i teniem coll amunt que tornariem a trobar un tap un
cop agafessim el corriol estret, decideixo per tant fotre un fort
demarratge els primers metres que el corriol encara no es estret per
adelantar el maxim de gent possible, el Francesc (terriblement suicida a
les baixades i conservador a les pujades) hem segueix (per collons ja
que jo també el seguia a les baixades) i aconseguim un altre
adelantament potent, el corriol de pujada al castell per sort està
també taponat pero aconseguim pujar-lo gairebe sense para de caminar,
aixó m'aixeca la moral i torno a veure la possibilitat d'acabar en
dissabte. Com a unic element negatiu un petit desprendiment de roques
del tio que anava davant meu fa que una roca vagi a parar al meu peu
esquerra, per sort estavan tant enganxats que l'impacte no es
excessivament dolorós.
Un cop a dalt del castell comença la
segona temuda baixada amb molta roca i sorra i bastants llocs on cal
anar amb compte per no fotres una bona castanya, començem conservadors
(es a dir tinc al Francesc controlat) pero a partir de la meitat que el
Francesc decideix fotre un triple adelantament suicida, a mi i a dos
tios mes que encara s'estan cagant en ell, i que mes endavant hem fa
decidir a jugarma-la per atrapar-lo, en aquell moment passo un del
pitjors moments ja que el troç de baixada que quedava amb el meu frontal
i a un ritme de baixada que no tenia previst fa que tingui por de
fotrem una grande castanya, per sort arribo a baix sa i estalvi pensant
que ja atraparé el cabron del Francesc a la pujada.
A partir
d'aqui dins les meves previsions la part heavy de la cursa ja havia
acabat, i tot i que nomes portavem 8 km, els 10 km finals no hi havia
pujades i baixades excessivament dures, aprofito per tornar a fer un
demarratge a la pujada i torno a contactar amb el Francesc, li dic que
la part dura ja està acabada i començo a marcar el ritme mes ràpid per
acabar en dissabte, pero sorpressa començem a passar per corriols que no
tenia controlats i agafem un desvio que no havia agafat mai, la cursa
entra en una dimensió desconeguda i el Francesc que no para de
preguntar-me si sabia per on anavem, tornem a caminar a la pujada per un
corriol estret i hem començo a fotre nervios ja que veig que no
acabarem en dissabte, arriba un moment que dic prou i decideixo
jugarme-la i tornar a adelantar gent buscant dreceres, el Francesc per
sort hem segueix i tornem a agafar un ritme maco.
Arribem al
darrer tram de muntanya, el Turó dels Oriols (DIMISSIO!!!!) i sort que
l'havia reconegut al matí a la caminata i li dic al Francesc que un
parell de collons que es la darrera pujada i torno a fotre un
demarratge, adelantem un altra grup de gent i començem la baixada a
Cabrera, una mica frenats per el pilot i amb els ulls cansats de la pols
i la poca llum del frontal, els darrer tram de corriol abans d'arribar a
Cabrera m'el coneixia fins i tot a les fosques i començo a baixar a
tota castanya fent que s'apartessin els que anaven al davant.
Entrada
per fi a Cabrera, amb magnifica rebuda de la familia i amics, i enfilem
la darrera part que el Julio va dir que se li havia fet llarga, pensava
que ja tot era baixada fins la platja i ens desvien cap a un tram del
poble que es una forta pujada, hem cago en tot i el Francesc hem diu que
tiri tot sol, arribo arrastrant-me pero sense deixar de correr al final
de la pujada i després de recuperar una mica esprinto al maxim els
darrers 2 km fins la platja.
Entrada a la platja també amb
sopressa per una estreta riera de sorra i canyes que fa que els peus
s'enganxin i arribada apoteosica a la platja, darrers metres corrent per
la sorra amb molt ambient i unes ganes bojes d'acabar.
Finalment
objectiu aconseguit, falten 9 minuts perque sigui diumenge i el
Francesc arriba un minut darrera meu. Arribo a pessar del molts
avituallaments del camí amb una sed brutal i començo a veure botellins
d'aigua. Saludem a la familia del Francesc que estava a l'arribada i mes
endavant arriba una representació de la meva que estava a Cabrera.
Nomes tenia sed i no m'entraba res solid, per tant no hem menjo
l'entrepà de botifarra (tampoc es que fos massa bo).
Aprofitant
que estavem a la sorra hem descalço ja que tenia un dolor molt fort a
la planta del peu, anem a buscar la bossa del corredor amb una samarreta
molt guapa, de la marca TUGA (us sona aquest nom), hombre per fi el
Francesc te una samarreta d'aquesta marca, serà una bona
premonició?????, mentrestant seguirem amb la campanya "SAMARRETA PER EL
FRANCESC JA", próxima estació Marató per Collserola.
Salut, cames i muntanyes
Lluís.
