Mtija de BCN 26/02/2012 (Iban)

Bon dia,

Degut a que aquest cap de setmana s'ha produït un esdeveniment poc habitual en aquest club (jo he corregut una cursa i no m'he quedat dormint ni he arribat tard) faré una petita mini-crònica que en cap cas farà competència als grans relats del meu company Roger Poch.

El matí a Barcelona feia venir ganes de fer quilòmetres ja que la temperatura no era molt elevada i el dia era molt serè. L'organització de la cursa aquesta vegada haig de dir que em va sembla molt bona, tot i que jo sempre preferiria que no ens donessin medalletes i ens donessin més menjar i beguda (si pot ser amb alcohol millor...).

Personalment la cursa va anar força bé. Els primers 10 Km. els vaig fer acompanyat d'en David que em va ajudar a mantenir un ritme que segurament jo sol hauria estat totalment incapaç d'assolir (merci nen!). El problema va venir a partir d'aquest punt... En David va seguir amb el seu excel·lent ritme i a mi les cames em van deixar de respondre durant 2 o 3 Km; en aquests moments em vaig adonar que la meva preparació física per a una cursa d'aquest nivell no havia estat prou bona ja que no era normal la quantitat de dolor i rampes que sentia...
Sort que llavors vaig veure una figura alta i espigada davant meu que em volia donar un cop de mà, era l'Oriol que havia deixat en David i em venia a donar ànims a mi. No sé perquè però la seva visió em va donar forces i vaig poder pujar el ritme una altra vegada i el cap tornava a generar pensaments positius enlloc de missatges de derrota.

Finalment, els últims 5 quilòmetres van ser una tortura ja que al cansament acumulat de les cames ara s'hi sumava la falta d'aire als pulmons i una certa sensació de mareig (probablement a causa de la pujada de la temperatura ambiental). Al creuar la sensació de mareig va augmentar i em vaig veure obligat a asseure'm durant 5 minuts al costat de l'Alba per recuperar-me. Parlant de l'Alba, sense el seu recolzament seria impossible que pogués còrrer ni 2 km i també voldria agrair una vegada més que matinés per venir a dir-me Hola! a la línia de meta.

En resum, content perquè vaig millorar la meva marca personal però alhora plenament conscient de que sense entrenar de forma adequada no convé fer curses de més 10 Km...

Mitja Barcelona 2012 (Roger Poch)

1 dia, diumenge, 26 de febrer del 2012 després de Crist, 34è dia de l'any del tigre xinès (pel que es regeix la temuda màfia xinesa del Clot, arxi-enemiga d'Engalipator després dels incidents mai oblidats que va protagonitzar fa uns mesos), dia 297 abans de la fi del món segons el calendari maia, setmana (o microcicle) número 10 d'entrenament corresponent al mesocicle de transformació (fase de xoc) segons l'estricte calendari de preparació per la Marató del David o dia 23 des de la meva fulgurant i històrica revenja en la Mitja de Granollers sobre en Coscubiela.

1 lloc: la nostra ciutat, Barcelona!! Córrer a casa per un recorregut més que conegut i que personalment és el tercer any que el faig. Junt amb Granollers és la única Mitja que he fet fins a 3 cops, sempre fins ara millorant el temps de l'any anterior. Com més vells més bons, clar que sí.

10 homes, tots ells una mica mariquilles: Manel (el presi), Xema (el retonno del fill pròdig), David (l'únic que no és mariquilla ans el contrari, és l'home en qui ens volem convertir tots quan siguem grans, Trio Guadalajara inclòs... David, és només sana enveja), Iban (no li agrada llevar-se d'hora per córrer, només s'entrena a l'estiu i per la tarda), Adrià (recent guanyador de l'Oscar al millor reportatge sobre fauna salvatge "Corriendo entre jabalíes"), Ignasi (sens dubte el corredor revelació del club aquesta temporada, felicitats Ignasi), Francesc (entrena en pista, tant si és d'atlestime, forestal, d'aterratge d'avions o Pista Zero), Oriol (no calen presentacions, conegut i reconegut mundialment, màfia xinesa a banda, com Engalipator, membre honorífic dels rain runners i anterior representant meu en aquest corromput i perillós món del running), Xavi (company infatigable d'entrenaments i espero que proper fitxatge del Running Claret. Tants kilòmetres a les cames i tan poques curses on demostrar-ho... Ja era hora que t'apuntessis, collons!) i un servidor (conegut també amb el mal sobrenom d'Almorunner i el més mariquilla de tots).

Cap dona: què passa amb això? No es tractava de conseguir punts pel club per tal d'atreure corredores? Jo aquí matant-me a córrer i, on són les corredores?? Qui es fa responsable d'aquest fracàs? Urdangarín? El Vaticà? El règim sirià? o potser Manel?

Un objectiu conjunt: enlairar el Running Claret a la part alta del ranking Championchip de clubs, tot desbancant als nanos de TV3 per buscar-nos rivals de més alt nivell.

Múltiples objectius individuals: arribar a meta, no vomitar al arribar a meta (objectiu personal), millorar marca, trobar un bon SC (pels nouvinguts, SC és l'acrònim de Sigue Culito, expressió acunyada pel David i reconeguda per l'Institut d'Estudis Catalans), un bon après-cursa amb unes birres i bona companyia, etc.

Personalment l'objectiu per a aquesta cursa era inicialment força ambiciós aprofitant la bona progressió en les 5 Mitges anteriors d'aquesta temporada: Sant Cugat, Mediterrani, Sitges, Terrassa i Granollers. Aquesta última mitja de la temporada havia de servir per fulminar el meu anterior record. Per desgràcia però el ritme d'entrenaments de les últimes setmanes ha caigut en picat i no arribo en el millor moment.

A sobre vull denunciar públicament les pràctiques d'"acoso i derribo" ("Assetjament i enderroc"?? en versió "Català a l'atac") a les que he estat sotmès (lladó dimissió) per un parell de membres del club dels què no diré els noms (julio martín dimissió) en relació a la no-crònica de Granollers (manel dimissió). Aquestes pràctiques no cal dir que són motiu de "sese" (julio martín dimissió) i inclús són susceptibles de ser portades al Tribunal Penal Internacional (lladó dimissió). Això no passaria si el club tingués uns estatuts com cal. Volem l'Estatut JA"... (lladó i julio martín dimissió JA!!).

Per acabar-ho d'arreglar, seguint amb el meu històric d'apaties múltiples relacionades amb el running (hemorroides, cops de calor en entrar a la meta, molèsties al genoll, berrugues al peu, periostitis tibial, etc), aquesta vegada n'ha aparegut una de nova... que bonic. Per l'aspecte fastigós diria que es tracta del que es coneix col·loquialment com a "ull de poll". M'afanyo a cercar informació a Internet per mirar de posar-hi remei. Els meus coneixements profunds de la llengua anglesa assolits durant les meves múltiples estances a Cambridge per assessorar a l'equip de rem em porten a la traducció "Ull de poll" = "poll-eye" (al tanto amb la pronúncia, que és traïdora). I començo a buscar: "poll-eye running", "running with a poll-eye" però només trobo expressions que no semblen gens relacionades amb el motiu de la meva cerca: "a poll-eye com una olla", "em sua la poll-eye", etc. En trobo inclús d'altres diguem més pujades de to que em nego a transcriure tot i que envio aquesta crònica fora de l'horari infantil. Una cosa ben estranya això d'Internet, busques informació mèdica i acabes trobant un seguit d'expressions xabacanes... Desisteixo. Correré amb el poll-eye incorporat, poll-eye running.

En definitiva, m'he vist obligat a combatre tots aquests factors en contra amb tàctiques de motivació extremes, com el visionat dels videos d'autoajuda de "Mirapeix Productions", sobretot el dedicat al Trio Guadalajara... genial!

El cap de setmana de la cursa arrenca amb la clàssica trobada de divendres vespre al Running Corner del pati vell, ple d'autoritats de primer ordre.Llàstima que sigui per presenciar un partit del pre-mini A que inicialment guanyem, que ens acaben informant que realment hem empatat i que acabem perdent a la pròrroga. No entraré en detalls sobre la derrota soferta dissabte matí a Mollet després d'anar guanyant de 14 punts a falta dels 2 últims quarts.

Dissabte matí, a la fira del corredor on recollir el dorsal, ens trobem amb un corpuscle de treballadors (potser ex-treballadors) de Zurich Assegurances, patrocinador de la Marató de Barcelona 2012, denunciant els acomiadaments massius de l'empresa. Hem de patir per si tenim un accident durant la pròxima Marató?

Finalment, dia de la cursa. Porto tota la setmana preguntant-me si calçar-me les velles vambes vermelles (gran-reserva) o les no-tan-velles vambes blaves, les de la via d'aigua, rebatejades com "Saucony water-flooding" o "Saucony toe-showing". Blaves-vermelles-blaves-vermelles-blaves-vermelles-bl... BARÇA!!! Correré amb les blaves.

La cursa

12.500 participants, un percentatge de corredors estrangers acollonant i una proporció de corredores més elevat que en altres curses (però cap del Running Claret...). Pinta bé.D'altra banda a quarts de vuit ja fot una caloreta que em fa témer el pitjor. Per una vegada a la vida no arribem els últims als calaixos. David, Iban, Xavi i jo ens situem al calaix vermell (1:25-1:40), Ignasi (rebatejat com a José) en el groc (sub 1:25!!) i Manel i Txema en >1:40. Oriol se'n va a buscar una bona posició pel reportatge fotogràfic.

Comença la cursa, adelanto la llebre d'1h30m (que ha perdut un dels globus només començar davant l'esbroncada general de la concurrència) a l'alçada de Pla de Palau. L'embotellament pel Pg. Colom és més suportable del què em pensava. Entrant al Paral·lel veig ja la llebre de l'1h25m però aquesta ja és impossible agafar-la i veig com inexorablement se'm va allunyant. Penso en l'Iban en adelantar al km2 al primer dels sexy-boys de la bandera americana al cap. Hi torno a pensar al adelantar al segon cap al Km4, jeje

Entrem a la Gran Via, un "gustasso" disposar de tota l'amplada del carril central... Impressionant!! Al Km6 veig un dels incidents de la jornada. 2 corredors amb samarreta "Control de dorsal" comencen a escridassar a un altre corredor per no portar el dorsal. La cosa va a més, l'empenyen cap al lateral i no acaben a hòsties de miracle. El paio s'escapuleix però el tornen a encalçar. Finalment els dos controladors van a buscar ajuda a un guàrdia urbà però com era d'esperar el tio passa de tot i finalment el corredor "pirata" s'escapa.

Arribant al km9, i a falta de Coscubiela (a qui per cert he tornat a superar :-)), adelanto amb tota la satisfacció del món a un corredor amb una samarreta de "Infantería Española"... brrrr quina ràbia!

Pel pas pels 10km, consegueixo mantenir un molt bon ritme, proper als 4'/km. Entre el 10 i el 15 començo a notar els primers símptomes de fatiga però encara passo pel Km15 amb el millor temps "ever", 1h0m48s. A partir del 15 arriba el gran "gatillassu". Tot el marge conseguit fins aquí me'l carrego en els 6km finals. El ritme de carrera cau estrepitosament i m'arrossego com puc fins la meta veient com m'adelanta tot quisqui. Bon temps, 1h27m03s, però amb un mal final que deixa un mal regust de boca de cara a la Marató. Ni falta d'entrenament ni poll-eyes, un cop més la calor ha estat el meu pitjor enemic.

Al final de la cursa només coincidim amb el David, Iban i Francesc, i tots dos confirmen que la calor ens ha acabat jugant una mala passada. El Txema ha hagut de plegar cap al Km12, el Xavi ha fet 1h36m. El Manel m'ha comentat després que ha fet un molt bon temps, i l'Ignasi també.

Següent cita, diumenge vinent a Calella. Espero que no us fagi la mateixa calor perquè si no patireu.

Al membre Julio Martín, com a instigador a l'ombra per a la confecció de cròniques "express" se li imposa la sanció/obligació d'haver de conseguir pel club una marca no inferior a 1h24m. En cas de no assolir-ho el proper diumenge a Calella, el repte es fixarà 1h23m30s i així successivament en cada cursa.

Salut, poll-eyes i kms,

Roger