Una setmana de nervis i alegria......
Arriba el dilluns abans del gran dia i els nervis comencen a fer presencia, a mesura que veig aparèixer la linea blava per tot Barcelona m'adono, que si, que per fi ha arribat el moment de comprovar si tot l'entrenament dels últims mesos donara resultat. Els dies van passant, lents, molt lents, amb la línea blava clavada al cervell com molts dels meus companys, però ja som a divendres!!!aaaaaaaaah m'estic posant dels nervis!!que arribi diumenge ja collons!!
En un atac de megaplanificació canvio l'hora el mateix divendres pensant que aixi dissabte guanyaria l'hora que perdríem diumenge, com diu la cançó "no me llames iluso por tener una ilusión". M'entre m'entretinc fent aquestes tonterias i d'altres que no explicaré s'hem fa dissabte, hem llevo a una hora força decent i vaig cap a la fira del corredor a recollir el dorsal.
Allà hi havia un ambientillo xulíssim i estava a tope de gent, m'endinso a la fira per veure els estans i el "mur de las lamentacions" una paret blanca on la gent escrivia el que en aquell moment els hi passava pel cap, rollo, "no hay dolor" "Jennifer te quiero" comor?? i alguna cosa més profunda, llegint una mica el que hi havia hem ve la imatge d'algú tocant-se m'entre escrivia....hi ha cada flipat!!! Intento borra la imatge del meu cap, cosa que no hem costa gaire veien "l'ambientillo"...bambes de disseny, ultratrails, etc...
Quan estava badant per allí hem pregunten si hem vull apuntar a un sorteig per unas curses de muntanya, ni curt ni "peresos" contesto que si....pero noia no tinc bolígraf...cap problema...tinc de tot, que més vols?...no contestaré cap pregunta sense el meu advocat, jajaja, omplo la butlleta i decideixo que ja es hora de marxar cap a casa.
Dissabte per la tarda quedo amb uns amics al Pep per veure el Barça i relaxar-me una mica però el partit es converteix en un meeting point improvisat d'alguns dels membres del Running Claret, parlem una mica de las sensacions que tenim, tècnica de reflexió robada a "The Doctor", i tots cap a casa a descansar....si els nervis ens deixen.
Sona el despertador....bip bip,bip bip....ja??? ja es diumenge??mare meva la que m'espera!! He dormit fatal!!m'he despertat diverses vegades durant la nit i tinc la sensació d'haver descansat poc i fins i tot tinc una mica de mal de cap. Començo el ritual habitual precursa i sembla que tot funciona com toca tot i la ombra de mal de cap.
Surto a la terrassa per veure quin temps fa....encara es fosc, silenci al carrer, fa fresqueta però s'esta bé. Allà plantat mirant el carrer desert hem ve el calfred de las grans ocasions i la meva veu-eta hem diu "avui serà un gran dia, ja veuràs com si", miro cap a dalt, que es on acostuma'n a estar las veus "enoff" i li contesto "tan de bo tinguis raó". Recullo els bartols i baixo al carrer perquè hem recullin en Lluis i en Roger.
Quan arribem la punt de trobada en Julio i en Francesc ja ens estaven esperant, en aquell moment s'hem passen tots els mals, dubtes i pallas mentals precursa...Quin ambient!!! Ens fem la foto oficial, canvi d'aigua i cap al nostre calaix mentre escalfem una mica.
Ara si, ja ho tenim tot preparat, col.locats per la sortida, en Lluís en Francesc i jo decidim anar al mateix ritme, el "cagómetro" en aquell moment no estava encès però el fet de ser la primera a mi hem feia una mica de cosa fer-la sol i vaig agrair moltíssim tenir aquests dos fenòmens al meu costat....preparats, llestos i "pum!!" Sortida!!!!
Tot i la gentada no ens costa gaire agafar la velocitat de creuer que volíem portar i els km van caient, 1,2,3,4,5....anem be, molt be i els km segueixen caient com si no costessin, quasi sense adonar-me'n enfilem la gran via, com deia en Lluís, primer parcial a la saca!!
Durant aquest primer tram ja ens creuem amb els primers supporters, que grans!!
Deixem els dominis d'en Francesc i cap a Gràcia hi falta gent!! Al carrer Indústria ens creuem amb els meus pares...Hola Mama!! Hola Papa!!ens donen molts ànims (gallina de piel) i uns metres més enllà apareixen las familias del Running Claret, "The Doctor" amb la camara preparada i en Joan amb un megáfon "tira pa lante no!!" que putos cracks!!
Seguim tirant millas passem per la Sagrada Família una de las grans imatges de la cursa i uns km més enllà ens trobem al Oriol Foj que es el primer runner/supporter que s'apunta a fer uns quants km amb nosaltres, amb ell passem la ½ Marató i arribem quasi a la Diagonal, gracies Ori!!!.
Agafem la diagonal amb ganes i al cap de poc ens trobem al Oriol "l'engalipador" tot preparat per sumar-se a nosaltres durant el tram més dur de la cursa, quan girem a Glorias la gent que hi havia animant ens fa oblidar que ja som al km vint-i-molts i un altre crack es suma a la festa, era l'August el fill d'en Francesc, veure'ls corre junts va ser una de las grans imatges del dia, com a mínim per mi.
En aquell moment ens sembla que en Lluís no estava del tot fi, però entre tots l'animem a oblidar-se del moment i li recordem que en SuperPoch l'any passat va fer aquell km caminant, Roger; fins i tot sense ser-hi serveixes de motivació. La motivació extra va funcionar, es va recuperar i el més important... que seguíem tots junts!!
No gaire lluny veiem l'Ignasi, no dirieu mai a on era....doncs si, darrera del cartell de la vaselina,jajajajaja, el cachondeo va ser poc com us podeu imaginar.
Ja hi érem tots, llebres i patidors preparats per afrontar l'últim parcial de la Marató, sorprenentment hem trobava molt be, en Lluís tornava a estar a tope i en Francesc fresc com una rosa (no el vaig veure patir en cap moment, quin bestia!!) aixi que entre brometes creuem l'arc de Triomf i arribem al centre. Una corba, una altre i per fi saludem al senyor Colon.
A partir d'aquí tinc alguna llacuna mental, va haver-hi un km que el vaig patir bastant però gracies a tots els companys vaig aconseguir tornar aixecar el cap,ufffff, he de dir que qui hem va tocar més els collons perquè revifes va ser l'Oriol, que si s'ha apuntat al partit de bàsquet de pares contra entrenadors només per escalfar-me (en somnis clar), que ara no et pots aturar, perquè portes aquesta gorra (aquesta hem va tocar),etc....
Gracies nois sou genials, va ser el millor xute que hem podia fotre!!!
I per fi!!!!! Si, allà estava, l'inflable vermell que ens indicava que només ens quedaven 192m per creuar la meta!!! El dolor i el cansament tant físic com mental van desaparèixer i en el seu lloc un subidon difícil d'explicar hem va pujar desde els peus fins al cap.
Ja la teníem!!!!!
En Lluís es col.loca entre els dos, ens agafa de la mà i creuem la meta els tres amb els braços enlaire i foten crits d'alegria.
Al creuar la meta i despres del subidon hem van venir al cap moltes coses i personas i va ser inevitable la caiguda d’alguna llàgrima d’emocions i alegria barrejats.
El fet d’entrar els tres junts es sens dubte el millor resum de la cursa, la varem emprendre junts i la varem acabar junts, ajudant-nos en els pitjors moments i gaudint dels millors. Aixo, deixant a banda el temps, va fer que aquesta Marató es convertis en algo més que el simple fet d’acabar-la.
Nois, ha estat tot un plaer haver gaudit d’aquesta experiencia al vostre costat.
En aquesta crònica falta alguna cosa, oi???? Doncs si, falten la Gemma i en Carlos que ens van estar seguint amb las bicis desde el Camp Nou i apareixien cada dos per tres armats amb la camara de fotos i amb crits d’ànim.
Parella, sou el que no hi ha!!! El que veu fer no es pot comprar amb diners!!! Sóc molt afortunat de tenir-vos al meu costat.
Moltes gracies a tots, especialment a las llebras (Oriol, Ignasi, Oriol i August) i als que d’alguna manera ens veu ajudar a aconseguir-ho!!!!!
Temps: 3h45’41’’ i una satisfacció brutal d'haver acabat la meva primera Marató
X.V.C , aquesta ha estat grossa eh?? ;)
