Cronica mes llarga Trail Sant Esteve

Hola Runners,
Escriurem alguna cosa una mica mes llarga ja que entenc que el Julio pot estar lleugerament cansat (motius al xaval no lin falten jejeje!!)
Quedem aquest matí ben d'hora per anar a la preciosa vila de Sant Esteve de Palautordera on avui es celebrava un important esdeveniment com es les Trail Series d'Asics a Catalunya, un important club Top 20 del Championchip no pot faltar en un esdeveniment com aquest.
Ja de bon matí el Txema bat el record de llevar-se (per la seva veu molt despert???) i apareixer amb la gloriosa samarreta del Running Claret en només 5 minuts, així que un cop reunit tot el grup enfilem cap al Montseny.
La cursa estava dividida en dues modalitats:
- La Trail de 27 km., sols per a tios/ties amb un nivell elevat de testosterona.
- La Trail speed de 13 km., el sobrenom speed no li be perque sigui ràpida sino perque com que surtiem 45 minuts mes tard hem sortit espitosssos per la sobredossi de cafe que portavem.
Així doncs un cop pressa la primera dossi de cafeina, anem a despedir al Julio i al Francesc que tenien la seva sortida a les 9:00, la veritat que feia una mica de por el personal que els envoltaba a la sortida (entre ells Just Socies, un que guanya quasi sempre), suposo que per aquest motiu nomes han gossat a avançar-se per a fer la foto i després han reculat a amargar-se dins el pilot.
Ja en aquells moments es vivia un ambient espectacular al voltant de la sortida, la veritat es que era molt diferent de les altres curses de muntanya, mes semblant a l'escenografia que es pugui veure per la tele en un programa d'esports d'aventura, aixó si, sense arribar trair la tranquilitat que envolta aquest tipus de curses, i amb un afegit que a animat molt la festa, un speaker bonissim micro en ma que anava voltant per a tot arreu i des que hem arrivat fins que hem marxat que el tio no ha parat de xerrar i animar el cotarro en cap moment.
Despedim doncs als herois del dia, i el Txema i jo que anem a pendre la segona dossi de cafeina de la jornada al mateix bar d'abans, el tio del bar haurà pensat que els del Running Claret ó som molts ó som pocs i consumim molt.
Tot prenent el cafe s'ens acosta un tio que ens pregunta que de quin Claret som que ell es de l'esportiu Claret (l'altre club de la ciutat que va al lloc 80 i subiendo jajaja!!!), nosaltres que ens fem els ignorants com si no coneguessim l'esportiu i ens diu que tenen un grup molt maco que quedan per entrenar i que ja que ens diem Claret podriem anar plegats, o sigui que hem conegut el director de fixatges de l'esportiu jajaja!!!, igual que l'altre director de fixatges nostre que sempre diu que ha de fitxar a tot deu i no acaba venint ningú jajaja!!!!!
Un cop superat amb educació (que no falti mai) l'intent d'opa amistosa anem cap a la plaça del poble a esperar la nostra sortida a les 9:45, mentre anem a deixar la bossa al guardarropia aprofitem per mirar els planols d'altimetria de la nostra cursa i la dels herois de la jornada (si arriba a estar l'Iban que es mareija amb un desnivell de 10 metres li cauen els collons a terra), JODER, JODER, JODER !!!! (he perdut per un moment les bones maneres) veies el peasso muntanya que tenien que pujar i baixar el Julio i el Francesc (800 metres de desnivell de pujada en 2 km. i el mateix desnivell de baixada en 2 Km.) que pensaves, bueno pues el nostre recorregut no esta gens malament jajaja!!!
Sortida a l'hora en punt i vinga a disfrutar, el circuit, el mes complert de muntanya que he fet fins el moment, bosc frondos, pujades durilles per trialeres i baixades tecniques per trialeres i per pistes molt ràpides, a mes a mes, passant dues vegades per dins un riu, la primera amb una mica de reparo buscant les pedres, pero l'insistencia de la fotografa feia que creuessis per l'aigua i la segona a saco per el mig de l'aigua, el darrers km. per una baixada bastant forta deixant anar les cames a tota ostia (aquest cop he aconseguit que no m'adelantin a les baixades) i al final (i per primer cop) arrivant a meta sense que encara no hagi arrivat cap dona, es un mig consol, suposo que les mes besties estaven a la cursa dels 27 km.
Arribo amb temps suficient per netejar-me una mica i poder assaborir l'entrepà de botifarra mentres veig com arrivan els primers classificats dels 27 km., amb aixó que també arriba el Txema i comecem a esperar als herois de la jornada, el Julio que arriba fresc com sempre (que cabron aquest tio no pateix mai) i passada una estona que comencem a patir per el Francesc, que passada una bona estona arriba amb una cara de no haber disfrutat molt, la veritat que patiem que no hagues tingut alguna caiguda ja que el Julio havia comentat que la baixada de la muntanya era una mica suicida.
Be un cop tots arribats i el Francesc una mica recuperat, espero que en aquestes hores ja recuperat del tot, que enfilem camí cap a Barcelona amb moltes ganes de repetir aquesta cursa, alguns no dormiran en una any pensant en preparar-la per l'any vinent jajajaja!!!!
Bueno, jo despedeixo la muntanya fins la Burriac Atac, ara toca temporada de paelles.
Salut, cames i km,
Lluís.