Jo us explicarè la veritat del Trail Sant Esteve

Són les 19:30 del 27/05/12, 7 hores després d’acabar la TSE-27. Tot i que no hi ha hagut manera de fer la migdiada pel cansament que porto al damunt, ja he tornat a canviar d’idea i em tornen a agradar les curses de muntanya...

Aquesta vegada serà una crònica curta, molt curta doncs no hi havien ni camins de ronda, ni penya-segats, ni el soroll de les onades, ni jardins botànics, ... una única muntanya que es tenia que pujar i baixar, senzill oi? DONCS UNA MERDA!! (Blanes-Tossa tot baixada comparat amb això).

Quan arribem en aquest fantàstic poble de la falda del Montseny el primer que veus és el campanar, i després:

-Julio, has vist darrera del campanar?

Jiji, jaja però res més. Recollim els dorsals, cafè, 1er pipi ... 2on pipi i cap a la sortida.

Jo havia imprès a casa el perfil de la cursa, però no havia parat atenció a les dades que posa entre la foto a vol d’ocell i el perfil, massa petit.

Distància: 26.2km

Guany/pèrdua d’elevació: 1.402m – 1.402m Ui !

Pendent màx: 33.3% - 34.8% Ui, Ui !!

Pendent mitjana: 10.2% - 9.4% Ui, Ui, Ui !!! (Companys, el pròxim dia que aneu al gimnàs feu una proba: pugeu a la cinta, li cardeu un 10% de pendent i ala a córrer tres horetes).

La veritat es que ho hem parlat amb en Julio abans de començar però ens ha semblat que no podia ser i que ho interpretàvem malament. Conclusió: com si de l’hipoteca es tractés ... llegeix sempre la lletra petita! Jaja.

LA CURSA ... doncs he començar anant els 2 primers kms darrera (10m) d’en Julio, fins que l’he perdut de vista. La veritat és que llavors m’he tret un pes de sobre i he començat a anar al meu rotllo. 3era pixadeta després del primer avituallament (7km aprox) però cony m’han passat com a mínim 15 runners. A partir d’aquí ha començat un suplici de 4-5 km amb un desnivell de quasi 1.000 m CAMINANT! No s’acabava mai, amunt i amunt i amunt ... La veritat es que de tant en tant hem passava algun corredor però el camí era tant estret que era molt difícil i anàvem en fila india. I amunt, i amunt i no s’acabava mai. De tant en tant un altre avituallament (molt bé per l’organització).

1er problema: anava tant asfixiat que em fotia 3 gots d’Isostar, una ampolla d’aigua, i fruita ... evidentment després així no es podia córrer!

Quan finalment hem arribat a dalt de tot, sols era el km 12.5, quedaven encara 14.5km.

 2on problema: LA BAIXADA. I quina baixada, estava tant, però tant cardat, que em feien més malt les cames que pujant, tenia que fer un esforç molt gran per retenir el cos.

No em podia deixar anar perquè m’estimbava.  Ha estat llavors quan he vist que era un “runner cadaver”. M’han passat un munt de corredors, molts. Jo no podia anar més ràpid. A banda de la baixada per camins més o menys decents, han hagut uns corriols bestials, per fotret una bona galeta, sort dels arbrés que et frenaven.. I així fins el final.

Reconec que la meva entrada a meta ha estat patètica (tranquils NO portava la samarreta del RCL)  ... però desprès de +-3:30, HE ACABAT gairabé sense plorar, en públic. (Quasi el temps d’una marató però per muntanya, jaja, per cagar-se). Desconec  la meva posició però calculo que per damunt de la meitat.

3er problema: no et marquis objectius (3:00) que no saps si podràs complir. La decepció serà major.

Segurament no estic prou preparat per curses d’aquest tipus, i he d’entrenar més i concretament les baixades. Així ho farè.

4r problema: he deixat prou temps al meu cos per tal de que es recuperés dels 25km del cap de setmana passat?

Vull fer una menció especial pel crack d’en Julio, 2:50 crec. És una bèstia, un fenomen i més tenint en compte que corra amb aquelles xancletes que porta. Ets un figura Julio.

Lluis i Xema, us hi fet esperar un ou, ho sento.

Una abraçada a tots, runners.

(Per cert David, t’estem preparant un entrenament de muntanya de cara a la nocturna que et cag...ás, recorda que també és al Montseny, jaja).

Cronica mes llarga Trail Sant Esteve

Hola Runners,
Escriurem alguna cosa una mica mes llarga ja que entenc que el Julio pot estar lleugerament cansat (motius al xaval no lin falten jejeje!!)
Quedem aquest matí ben d'hora per anar a la preciosa vila de Sant Esteve de Palautordera on avui es celebrava un important esdeveniment com es les Trail Series d'Asics a Catalunya, un important club Top 20 del Championchip no pot faltar en un esdeveniment com aquest.
Ja de bon matí el Txema bat el record de llevar-se (per la seva veu molt despert???) i apareixer amb la gloriosa samarreta del Running Claret en només 5 minuts, així que un cop reunit tot el grup enfilem cap al Montseny.
La cursa estava dividida en dues modalitats:
- La Trail de 27 km., sols per a tios/ties amb un nivell elevat de testosterona.
- La Trail speed de 13 km., el sobrenom speed no li be perque sigui ràpida sino perque com que surtiem 45 minuts mes tard hem sortit espitosssos per la sobredossi de cafe que portavem.
Així doncs un cop pressa la primera dossi de cafeina, anem a despedir al Julio i al Francesc que tenien la seva sortida a les 9:00, la veritat que feia una mica de por el personal que els envoltaba a la sortida (entre ells Just Socies, un que guanya quasi sempre), suposo que per aquest motiu nomes han gossat a avançar-se per a fer la foto i després han reculat a amargar-se dins el pilot.
Ja en aquells moments es vivia un ambient espectacular al voltant de la sortida, la veritat es que era molt diferent de les altres curses de muntanya, mes semblant a l'escenografia que es pugui veure per la tele en un programa d'esports d'aventura, aixó si, sense arribar trair la tranquilitat que envolta aquest tipus de curses, i amb un afegit que a animat molt la festa, un speaker bonissim micro en ma que anava voltant per a tot arreu i des que hem arrivat fins que hem marxat que el tio no ha parat de xerrar i animar el cotarro en cap moment.
Despedim doncs als herois del dia, i el Txema i jo que anem a pendre la segona dossi de cafeina de la jornada al mateix bar d'abans, el tio del bar haurà pensat que els del Running Claret ó som molts ó som pocs i consumim molt.
Tot prenent el cafe s'ens acosta un tio que ens pregunta que de quin Claret som que ell es de l'esportiu Claret (l'altre club de la ciutat que va al lloc 80 i subiendo jajaja!!!), nosaltres que ens fem els ignorants com si no coneguessim l'esportiu i ens diu que tenen un grup molt maco que quedan per entrenar i que ja que ens diem Claret podriem anar plegats, o sigui que hem conegut el director de fixatges de l'esportiu jajaja!!!, igual que l'altre director de fixatges nostre que sempre diu que ha de fitxar a tot deu i no acaba venint ningú jajaja!!!!!
Un cop superat amb educació (que no falti mai) l'intent d'opa amistosa anem cap a la plaça del poble a esperar la nostra sortida a les 9:45, mentre anem a deixar la bossa al guardarropia aprofitem per mirar els planols d'altimetria de la nostra cursa i la dels herois de la jornada (si arriba a estar l'Iban que es mareija amb un desnivell de 10 metres li cauen els collons a terra), JODER, JODER, JODER !!!! (he perdut per un moment les bones maneres) veies el peasso muntanya que tenien que pujar i baixar el Julio i el Francesc (800 metres de desnivell de pujada en 2 km. i el mateix desnivell de baixada en 2 Km.) que pensaves, bueno pues el nostre recorregut no esta gens malament jajaja!!!
Sortida a l'hora en punt i vinga a disfrutar, el circuit, el mes complert de muntanya que he fet fins el moment, bosc frondos, pujades durilles per trialeres i baixades tecniques per trialeres i per pistes molt ràpides, a mes a mes, passant dues vegades per dins un riu, la primera amb una mica de reparo buscant les pedres, pero l'insistencia de la fotografa feia que creuessis per l'aigua i la segona a saco per el mig de l'aigua, el darrers km. per una baixada bastant forta deixant anar les cames a tota ostia (aquest cop he aconseguit que no m'adelantin a les baixades) i al final (i per primer cop) arrivant a meta sense que encara no hagi arrivat cap dona, es un mig consol, suposo que les mes besties estaven a la cursa dels 27 km.
Arribo amb temps suficient per netejar-me una mica i poder assaborir l'entrepà de botifarra mentres veig com arrivan els primers classificats dels 27 km., amb aixó que també arriba el Txema i comecem a esperar als herois de la jornada, el Julio que arriba fresc com sempre (que cabron aquest tio no pateix mai) i passada una estona que comencem a patir per el Francesc, que passada una bona estona arriba amb una cara de no haber disfrutat molt, la veritat que patiem que no hagues tingut alguna caiguda ja que el Julio havia comentat que la baixada de la muntanya era una mica suicida.
Be un cop tots arribats i el Francesc una mica recuperat, espero que en aquestes hores ja recuperat del tot, que enfilem camí cap a Barcelona amb moltes ganes de repetir aquesta cursa, alguns no dormiran en una any pensant en preparar-la per l'any vinent jajajaja!!!!
Bueno, jo despedeixo la muntanya fins la Burriac Atac, ara toca temporada de paelles.
Salut, cames i km,
Lluís.

Trail Sant Esteve (Julio)

Companys, a l'espera que algú s'animi a fer una crònica com déu mana, us envio la meva microcrònic,a de la Trail Sant Esteve d’avui:

Francesc, Luís, Xema i jo mateix, els convocats per club en aquesta ocasió, sortim del cole a les 7 del matí, després de despertar als “durmientes”. Es veu que a alguns aquesta cursa no els treia la son :).

Arribem a Sant Esteve de Palautordera sense problemes (la volta turística per Sant Celoni ha estat per fer temps, perquè anàvem molt sobrats) i aparquem molt a prop de la sortida.

Recollim els dorsals i els xips (un molt curiós d'un sol us que no havia vist mai), i fem el cafè i la pixadeta reglamentaris.

Deixem les coses al cotxe i cap a la zona de sortida, on ja hi ha un ambient espectacular.

Bé, espectacular ho és tot en aquesta cursa, l'ambient, la carrera, el paisatge i el desnivell! Al menys el de la cursa de 27 km, 1500 metres positius! El que deia la web: "IMPORTANT: Aquesta cursa és d’un nivell físic mig-alt", era escrupolosament cert.

Tot i això els Claret Runners hem tornat a estat a l'altura de les circumstàncies: hem acabat molt dignament, i gairebé sense plorar!

Com a anècdota personal, comentar que, a la primera riera (crescuda) que creua el circuit, just on havia una fotògrafa (segurament no per casualitat), qui això escriu va aprofitar per estirar-se al corrent com una nàiade (feia calor). Recomano a qui en el futur em vulgui imitar que procuri no portar el mòbil a la butxaca…

A córrer!