Jo us explicarè la veritat del Trail Sant Esteve

Són les 19:30 del 27/05/12, 7 hores després d’acabar la TSE-27. Tot i que no hi ha hagut manera de fer la migdiada pel cansament que porto al damunt, ja he tornat a canviar d’idea i em tornen a agradar les curses de muntanya...

Aquesta vegada serà una crònica curta, molt curta doncs no hi havien ni camins de ronda, ni penya-segats, ni el soroll de les onades, ni jardins botànics, ... una única muntanya que es tenia que pujar i baixar, senzill oi? DONCS UNA MERDA!! (Blanes-Tossa tot baixada comparat amb això).

Quan arribem en aquest fantàstic poble de la falda del Montseny el primer que veus és el campanar, i després:

-Julio, has vist darrera del campanar?

Jiji, jaja però res més. Recollim els dorsals, cafè, 1er pipi ... 2on pipi i cap a la sortida.

Jo havia imprès a casa el perfil de la cursa, però no havia parat atenció a les dades que posa entre la foto a vol d’ocell i el perfil, massa petit.

Distància: 26.2km

Guany/pèrdua d’elevació: 1.402m – 1.402m Ui !

Pendent màx: 33.3% - 34.8% Ui, Ui !!

Pendent mitjana: 10.2% - 9.4% Ui, Ui, Ui !!! (Companys, el pròxim dia que aneu al gimnàs feu una proba: pugeu a la cinta, li cardeu un 10% de pendent i ala a córrer tres horetes).

La veritat es que ho hem parlat amb en Julio abans de començar però ens ha semblat que no podia ser i que ho interpretàvem malament. Conclusió: com si de l’hipoteca es tractés ... llegeix sempre la lletra petita! Jaja.

LA CURSA ... doncs he començar anant els 2 primers kms darrera (10m) d’en Julio, fins que l’he perdut de vista. La veritat és que llavors m’he tret un pes de sobre i he començat a anar al meu rotllo. 3era pixadeta després del primer avituallament (7km aprox) però cony m’han passat com a mínim 15 runners. A partir d’aquí ha començat un suplici de 4-5 km amb un desnivell de quasi 1.000 m CAMINANT! No s’acabava mai, amunt i amunt i amunt ... La veritat es que de tant en tant hem passava algun corredor però el camí era tant estret que era molt difícil i anàvem en fila india. I amunt, i amunt i no s’acabava mai. De tant en tant un altre avituallament (molt bé per l’organització).

1er problema: anava tant asfixiat que em fotia 3 gots d’Isostar, una ampolla d’aigua, i fruita ... evidentment després així no es podia córrer!

Quan finalment hem arribat a dalt de tot, sols era el km 12.5, quedaven encara 14.5km.

 2on problema: LA BAIXADA. I quina baixada, estava tant, però tant cardat, que em feien més malt les cames que pujant, tenia que fer un esforç molt gran per retenir el cos.

No em podia deixar anar perquè m’estimbava.  Ha estat llavors quan he vist que era un “runner cadaver”. M’han passat un munt de corredors, molts. Jo no podia anar més ràpid. A banda de la baixada per camins més o menys decents, han hagut uns corriols bestials, per fotret una bona galeta, sort dels arbrés que et frenaven.. I així fins el final.

Reconec que la meva entrada a meta ha estat patètica (tranquils NO portava la samarreta del RCL)  ... però desprès de +-3:30, HE ACABAT gairabé sense plorar, en públic. (Quasi el temps d’una marató però per muntanya, jaja, per cagar-se). Desconec  la meva posició però calculo que per damunt de la meitat.

3er problema: no et marquis objectius (3:00) que no saps si podràs complir. La decepció serà major.

Segurament no estic prou preparat per curses d’aquest tipus, i he d’entrenar més i concretament les baixades. Així ho farè.

4r problema: he deixat prou temps al meu cos per tal de que es recuperés dels 25km del cap de setmana passat?

Vull fer una menció especial pel crack d’en Julio, 2:50 crec. És una bèstia, un fenomen i més tenint en compte que corra amb aquelles xancletes que porta. Ets un figura Julio.

Lluis i Xema, us hi fet esperar un ou, ho sento.

Una abraçada a tots, runners.

(Per cert David, t’estem preparant un entrenament de muntanya de cara a la nocturna que et cag...ás, recorda que també és al Montseny, jaja).

Cronica mes llarga Trail Sant Esteve

Hola Runners,
Escriurem alguna cosa una mica mes llarga ja que entenc que el Julio pot estar lleugerament cansat (motius al xaval no lin falten jejeje!!)
Quedem aquest matí ben d'hora per anar a la preciosa vila de Sant Esteve de Palautordera on avui es celebrava un important esdeveniment com es les Trail Series d'Asics a Catalunya, un important club Top 20 del Championchip no pot faltar en un esdeveniment com aquest.
Ja de bon matí el Txema bat el record de llevar-se (per la seva veu molt despert???) i apareixer amb la gloriosa samarreta del Running Claret en només 5 minuts, així que un cop reunit tot el grup enfilem cap al Montseny.
La cursa estava dividida en dues modalitats:
- La Trail de 27 km., sols per a tios/ties amb un nivell elevat de testosterona.
- La Trail speed de 13 km., el sobrenom speed no li be perque sigui ràpida sino perque com que surtiem 45 minuts mes tard hem sortit espitosssos per la sobredossi de cafe que portavem.
Així doncs un cop pressa la primera dossi de cafeina, anem a despedir al Julio i al Francesc que tenien la seva sortida a les 9:00, la veritat que feia una mica de por el personal que els envoltaba a la sortida (entre ells Just Socies, un que guanya quasi sempre), suposo que per aquest motiu nomes han gossat a avançar-se per a fer la foto i després han reculat a amargar-se dins el pilot.
Ja en aquells moments es vivia un ambient espectacular al voltant de la sortida, la veritat es que era molt diferent de les altres curses de muntanya, mes semblant a l'escenografia que es pugui veure per la tele en un programa d'esports d'aventura, aixó si, sense arribar trair la tranquilitat que envolta aquest tipus de curses, i amb un afegit que a animat molt la festa, un speaker bonissim micro en ma que anava voltant per a tot arreu i des que hem arrivat fins que hem marxat que el tio no ha parat de xerrar i animar el cotarro en cap moment.
Despedim doncs als herois del dia, i el Txema i jo que anem a pendre la segona dossi de cafeina de la jornada al mateix bar d'abans, el tio del bar haurà pensat que els del Running Claret ó som molts ó som pocs i consumim molt.
Tot prenent el cafe s'ens acosta un tio que ens pregunta que de quin Claret som que ell es de l'esportiu Claret (l'altre club de la ciutat que va al lloc 80 i subiendo jajaja!!!), nosaltres que ens fem els ignorants com si no coneguessim l'esportiu i ens diu que tenen un grup molt maco que quedan per entrenar i que ja que ens diem Claret podriem anar plegats, o sigui que hem conegut el director de fixatges de l'esportiu jajaja!!!, igual que l'altre director de fixatges nostre que sempre diu que ha de fitxar a tot deu i no acaba venint ningú jajaja!!!!!
Un cop superat amb educació (que no falti mai) l'intent d'opa amistosa anem cap a la plaça del poble a esperar la nostra sortida a les 9:45, mentre anem a deixar la bossa al guardarropia aprofitem per mirar els planols d'altimetria de la nostra cursa i la dels herois de la jornada (si arriba a estar l'Iban que es mareija amb un desnivell de 10 metres li cauen els collons a terra), JODER, JODER, JODER !!!! (he perdut per un moment les bones maneres) veies el peasso muntanya que tenien que pujar i baixar el Julio i el Francesc (800 metres de desnivell de pujada en 2 km. i el mateix desnivell de baixada en 2 Km.) que pensaves, bueno pues el nostre recorregut no esta gens malament jajaja!!!
Sortida a l'hora en punt i vinga a disfrutar, el circuit, el mes complert de muntanya que he fet fins el moment, bosc frondos, pujades durilles per trialeres i baixades tecniques per trialeres i per pistes molt ràpides, a mes a mes, passant dues vegades per dins un riu, la primera amb una mica de reparo buscant les pedres, pero l'insistencia de la fotografa feia que creuessis per l'aigua i la segona a saco per el mig de l'aigua, el darrers km. per una baixada bastant forta deixant anar les cames a tota ostia (aquest cop he aconseguit que no m'adelantin a les baixades) i al final (i per primer cop) arrivant a meta sense que encara no hagi arrivat cap dona, es un mig consol, suposo que les mes besties estaven a la cursa dels 27 km.
Arribo amb temps suficient per netejar-me una mica i poder assaborir l'entrepà de botifarra mentres veig com arrivan els primers classificats dels 27 km., amb aixó que també arriba el Txema i comecem a esperar als herois de la jornada, el Julio que arriba fresc com sempre (que cabron aquest tio no pateix mai) i passada una estona que comencem a patir per el Francesc, que passada una bona estona arriba amb una cara de no haber disfrutat molt, la veritat que patiem que no hagues tingut alguna caiguda ja que el Julio havia comentat que la baixada de la muntanya era una mica suicida.
Be un cop tots arribats i el Francesc una mica recuperat, espero que en aquestes hores ja recuperat del tot, que enfilem camí cap a Barcelona amb moltes ganes de repetir aquesta cursa, alguns no dormiran en una any pensant en preparar-la per l'any vinent jajajaja!!!!
Bueno, jo despedeixo la muntanya fins la Burriac Atac, ara toca temporada de paelles.
Salut, cames i km,
Lluís.

Trail Sant Esteve (Julio)

Companys, a l'espera que algú s'animi a fer una crònica com déu mana, us envio la meva microcrònic,a de la Trail Sant Esteve d’avui:

Francesc, Luís, Xema i jo mateix, els convocats per club en aquesta ocasió, sortim del cole a les 7 del matí, després de despertar als “durmientes”. Es veu que a alguns aquesta cursa no els treia la son :).

Arribem a Sant Esteve de Palautordera sense problemes (la volta turística per Sant Celoni ha estat per fer temps, perquè anàvem molt sobrats) i aparquem molt a prop de la sortida.

Recollim els dorsals i els xips (un molt curiós d'un sol us que no havia vist mai), i fem el cafè i la pixadeta reglamentaris.

Deixem les coses al cotxe i cap a la zona de sortida, on ja hi ha un ambient espectacular.

Bé, espectacular ho és tot en aquesta cursa, l'ambient, la carrera, el paisatge i el desnivell! Al menys el de la cursa de 27 km, 1500 metres positius! El que deia la web: "IMPORTANT: Aquesta cursa és d’un nivell físic mig-alt", era escrupolosament cert.

Tot i això els Claret Runners hem tornat a estat a l'altura de les circumstàncies: hem acabat molt dignament, i gairebé sense plorar!

Com a anècdota personal, comentar que, a la primera riera (crescuda) que creua el circuit, just on havia una fotògrafa (segurament no per casualitat), qui això escriu va aprofitar per estirar-se al corrent com una nàiade (feia calor). Recomano a qui en el futur em vulgui imitar que procuri no portar el mòbil a la butxaca…

A córrer!

Selva Marítima (Francesc)

Són les 21:30 del dijous 17/05/12, un dia abans de la cursa, i la dona i jo arribem a Blanes. Tots dos hem demanat festa a la feina alhora que aprofitem que el més petit va marxar el dimecres de colònies.  El mateix dia pel mati em van recomanar un hotel, més ben dit hostal, que si bé no és el millor de Blanes per molt, si és el més ben situat i el que té millors vistes. HOSTAL KIKU, a 5 metres de la sorra, davant de La Roca de Sa Palomera (no sabem encara si varem dormir al Maresme o a la Costa Brava) i a 100 metres del punt de sortida de la cursa. Sopar tranquils i a dormir, la veritat és que no es respira cap ambient pre-cursa, això sí, moltes tanques apilades i prohibits aparcar.

Ja a l’andamà el primer que faig és treure el cotxe de la zona blava i ubicar-lo en el  lloc recomanat per l’organització, en el descampat del poliesportiu municipal com és normalment habitual en aquest tipus de cursa. Esmorzar lleuger a les 8:00, caminada de punta a punta del passeig a on sí ja han començat els preparatius, muntatges d’inflables, carpes, tanques …, visita al mercat a comprar gambes de Blanes, visita al “mercadillo” a on comprem les millors maduixes (autòctones) de la temporada, i tornada a l’hotel a preparar-me. Tal i com marquen els cànons, tres hores abans, a les 11:00 del matí, un bon plat d’espaguetis que costa d’empassar a aquestes hores. Ja se que en Julio i en Roger ni mengen, ni beuen, ni escalfen, ni estiren abans, ni estiren desprès, … però alguns ja tenim una edat. Entre tot això ara plou, ara para, ara plou, ara para, …

A les 13:30, mitja hora abans de la sortida, estem obligats a passar un primer control a on verifiquen que portem un bidó o got, mòbil i 20 € (curiós, oi?). Desprès d’un briefing “catainglish” (participen unes 30 nacionalitats), per fi ens preparem per la sortida a les 14:00 en punt. La veritat es que tots fan pinta de córrer molt. SORTIDA.

Per cert, el polseres taronges fem els 25 km fins a Tossa de Mar, i el polseres grogues són el “matats” (enveja sana) que també faran 55 km dissabte + 55 km diumenge, fins a Portbou.

Amb la por a lo desconegut però amb una certa confiança amb un mateix intento sortir per davant i tantejar l’inici de la cursa. Al final del Passeig de Blanes comença la primera pujada fins el primer dels tres jardins botànics que anirem creuant, el Mar i Murtra. D’un jardí a l’altre, el Pinya de Rosa. Es tracta de la primera part de la cursa a on anem tots encara bastant agrupats per uns caminets estrets flanquejats per una gran varietat de cactus. Començo a fer els primers avançaments.

Surtin del segon jardí, passem per un tram urbanitzat que bordeja la urbanització de la cala Sant Francesc per arribar al primer tram de pineda. Comença la primera baixada potent (res comparat amb el que vindrà en els últims kms) fins la primera platja, la cala Sta. Cristina. Primera imatge impactant de la cursa, una fila india de corredors cada 5/10 m creuant la platja de punta a punta i un munt de giris animant.

Abandonem la platja surtin, jo crec, pel mig de la propietat de l’Hotel Santa Marta.  Sa de dir que en els punts més conflictius del recorregut sempre hi havia personal de la organització (amb un total de 67 persones membres de l’staff).

Tornem a córrer entre pinedes fins el tercer jardí botànic, Santa Clotilde. Lloret està a prop.

Arribem a la segona platja, la Platja de Fenals. Aquesta vegada la creuem per un petit passeig pavimentat ple de gent. La veritat és que ve de gust una mica d’asfalt, jaja.

Surtin de Fenals ens tornem a enfilar per agafar realment el primer camí de ronda bordejant el mar fins LLORET. 10,5 km i primer avituallament. Gegants, animadors, carpa, beguda fresca, isostar a granel, muntanyes de domunts normals a trossets i de xocolata, tot tipus de fruits secs, “chuches” ensucrats (inclòs nubes i pegadolces), taronja, plàtan, ... parada de 30 segons, mirada al voltant per veure als corredors que fa estona que anem junts i tornada a arrancar. La veritat és que si hagués portat uns pantalons amb butxaques les hagués omplert de donuts.

La guàrdia urbana ens fa travessar tot el passeig pel carril bici. És aquí quan veig que ja no correm en fila india si no que som un grupet reduït d’uns cinc corredors que passem desapercebuts pel mig del passeig de Lloret.

Una vegada s’acaba el passeig ens tornem ficar en un camí de ronda. Oh, runners, ara si que comença la “festa” de debò. Una meravella de camí de ronda súper estret a on amb prous feines ens podíem creuar amb els turistes que passejaven, quasi tots francesos que ens deixaven passar tot cridant ¡bravo, bravo!. El soroll de les onades contra els penya-segats, ponts, túnels, escales inacabables, salts d’aigua, un corredor a 20 metres davant meu i un altre con el aliento en el cogote. Massa maco per anar corrent ...

Abandonem aquest fantàstic paisatge i ens tornem a endinsar en una altre urbanització fins la baixada a la Platja Canyelles a on trobem el segon avituallament km 15,5 i control championchip que em comunica que entro en la posició 58. Carpa, donuts, .... 30 segons engolint i tornem-hi. Personal de la organització ens avisa que ve una pujada molt forta, però d’asfalt. La pujo/pugem tota pràcticament caminant amb les mans als genolls.

Una vegada a dalt, tornem a baixar pel mig de pinedes i boscos amb llargs camins de terra molt estrets fins la segona platja que creuem per la sorra, Cala Llevado.

Tercer i últim avituallament km 20. Sols manquen 5 kms per arribar a Tossa. Però quins 5 kms ... jo mai havia patit tant.

L’organització, un parell de dies abans de la cursa, ens va enviar un últim mail a on ens avisava que dosifiquéssim durant tot el recorregut ja que els últims km serien de DURESA EXTREMA.

Dosificar? Evidentment corres tota la cursa al teu ritme, al ritme que et trobes còmode, ja que no sap el que se t’acosta en una cursa de muntanya. Doncs bé, jo no se si se li pot dir camí de ronda o de porcs sanglàs o de contrabandistes però va ser un suplici de pujades i baixades pràcticament verticals (algunes amb l’ajuda de cordes), corriols a on tenies que anar de quatre grapes, escalar roques ... a on per primera vegada en una cursa vaig tenir rampes als quàdriceps a les pujades i aplastament dels dits dels peus a les baixades ja que el peu se’m desplaçava fins fer tope amb la punta de les sabatilles. En aquest tram vaig trobar uns quants cadàvers agafats als arbres i esbufegant.

Finalment el paisatge es va aclarir una mica i vaig començar a sentir enrenou, estàvem arribant a Tossa! Tenia els peus molt tocats i em feien mal de debò. Al veure el castell, em va entrar un no se que, que no se si per la emoció, o si per les ganes d’arribar, o per que em sentia un heroi però vaig apretar a córrer com un poseso, i a disputar-me la posició amb els tres corredors que anàvem junts pel mig del casc antic de Tossa amb la corresponen ovació dels turistes. Una petita entrada triomfal. Tot i això, en els últims 200 metres em va passar la que seria la primera dona classificada (deuria estar més emocionada que jo, s’ho mereix).

Un cop recuperat, hidratat i ensucrat però sense poder-me abraçar a ningun corredor conegut vaig decidir anar a fer-me un massatge: una noieta per cama :-P

De 175 corredors a la Selva Marítima vaig arribar en la posició 24.

De 388 corredors totals vaig arribar en la posició 53.

Tornada cap a Blanes amb autocar de la organització a recollir el cotxe, entrepà de pernil, i cap a Barna.

Ha estat realment una experiència inoblidable, tipus primera marató, però amb una dosis d’aventura que m’agrada i em motiva. Per cert no vaig mirar en cap moment el rellotge, prou feina tenia jaja.

Si les cames i la salut m’acompanyen el proper any ... 25+55+55. SERÀ UN REPTE.

(Primer entrenament, proper diumenge 27 de maig Trail Sant Esteve P. 27k amb els runners de la pradera)

Salut i cames

Francesc

Cursa Nou Barris 2012 (Iban)

Hola,

Diumenge els amants de l'asfalt i la contaminació (Manel, Toni, Joan i jo mateix) vam anar a la cursa de Nou Barris (pels que no ho sapigueu, és el barri de l'Heron City). Bé, el matí no es preveia gaire adequat per còrrer ja que les previsions eren de pluja intensa i/o tempesta, però a l'hora de la veritat només em vaig mullar per culpa de la pluja a la moto anant i tornant de la cursa...

Com diria en Doc, la cursa de Nou Barris i amb pluja és una cursa de sensacions... Les meves abans de la sortida eren normals tirant a bones. La cursa va ser força tranquil·la amb una sortida força caòtica ja que aproximadament 1500 inscrits i sense calaixos doncs passa el que passa... Els primers 5 o 6 km. de la cursa vaig tenir la sensació de pujar moltíssim sense baixar una p... merda, però a partir del km. 7 tot i això lògicament canvia i fem un bon tros de baixada.

Finalment l'arribada és força interessant ja que és a dins de la pista d'Atletisme. Com a punts negatius, només dir que els cabrons de la organització el meu merescut premi (una bossa amb caldo aneto) perquè es van explicar com el cul... i que els dits dels meus peus m'han tornat a fer una mala passada amb ferides doloroses.

Salut i Independència!

P.D: Agrair un cop més el suport de la gran Alba ja que sense les classes d'spinning que fem junts seria impossible que a les curses passés del km. 5.

Cursa x Collserola

Hola runners,

Un cop mes aquest cap de setmana els "Corredors de la pradera" estavem convocats a una nova cursa de muntanya aquest cop a les muntanyes properes de la ciutat que porta el nom del nostre club, a mes a mes, i aixó ja es la quadratura del cercle, aquesta cursa puntua per la lliga championchip, lo qual va servir per reunir mes efectius de l'habitual i per estalviar les habituals critiques de l'altre sector jajaja!!!!!

La cursa prometia, la setmana passada a la diada veia a l'Oriol molt desanimat sense ganes de venir, ahir al matí vaig creuar-me amb ell i era una altra persona, aixó de que la carrera pogues esser declarada de pluja el posava cachondo, aquest tio veu la pluja i es transforma en un autentic "Rain-runner".

Ens aixequem doncs aquest matí, i efectivament, la carrera serà de pluja, arrivem al punt de trobada oficial del Running Claret, excepte per el selecte grup de veterans "Trio Guadalajara" que tenen lloc propi jajajaja!!!!!, per no perdre una bonica i tendre costum ençetada l'any passat per l'Ignasi un mati plujos, matinal de running amb pluja dins del cotxe serveix perque una altra company es decideixi a sortir de l'armari, aquest cop el company Julio que ens declara que ell "ni carn ni peix", s'admeten tot tipus de comentaris jajaja!!!!!!!!

Un cop passat l'asturament per el comentari, arribem a Cerdanyola i el dia comença a despejar-se, l'Ignasi ens porta un convidat, l'Albert (avui anomenat David Montserrat, recuperat aviat David, la secció de muntanya espera el teu debut) que la veritat sigui dita apunta maneres, després de la primera opa hostil ençetada avui per l'Oriol nomes baixar del cotxe, prometem que la propera setmana a la trail de Sant Esteve de Palutordera continuarem amb l'intent de fixart-lo per el nostre club.

El matí començaba també amb la noticia de que el Xema seria baixa (la setmana que be no pots fallar) i el Paco que tampoc vindria, un cop arrivats a Cerdanyola pero tenim la gran noticia de que finalment el Paco pendrà la sortida amb nosaltres, així doncs un cop facilment aparcats i amb el dorsal recollit comença la recerca mes complicada del matí, trobar un cafe obert per pendra la dosi de cafeina imprescindible abans de la cursa, després de varios intents fallits, unes perruqueres ens serveixen de guia per trobar un forn-bar per prendre un cafe.


Un cop pixadets i amb la dosis de cafeina necessaria, ja podem anar a la sortida per rebre el "breafing" de rigor (com flipo amb aquesta paraula jajaja!!!), en aquest moment feia sol pero uns nuvols llunyans feien preveure que la calor que pasariem seria mes aviat breu.

Sortida amb baixada per un dels breus trossos d'asfalt que trepitjariem i entrem al parc de Collserola, per una pista forestal que poc a poc va pujant fins el km. 5,5 punt on arivabem al punt mes alt, i a partir d'aqui ja tot era pla o baixada per diferents pistes, el recorregut era molt agradable i amb un nivell de dificultat baix per tractar-se de muntanya sense corriols exigents en pujada ó baixada. Els camins eran molt humits després de la pluja de la nit pero als darrers km. hem passat per sobre d'un riu que ha servir per netejar les bambes, a partir d'aqui un dels trams que per mi ha sigut mes fatigós, un camí per el voltant del riu de sorra amb lleugera pujada que feia que les cames es notessin molt pesades i darrers metres amb pujada final en asfalt per acabar amb les darreres forçes.

Al final de la cursa, temps escas per fer la fotografia i comença a ploure amb ganes, per tant el bocata de botifarra passat per aigua, pero bueno contents perque almenys durant la cursa el temps ha respectat. Satisfacció general amb els temps aconseguits, bastant rapit per esser una cursa de muntanya, esperem a veure les classificacions finals.

Be, la propera setmana més a Sant Esteve de Palautordera, seguirem amb l'intent de fitxar a l'Albert i no puntuarem a la lliga Championchip (apa ja podeu criticar jajaja!!!).

Salut, cames i km,
Lluís.

Volskswagen Maraton Praha (Julio)

Companys,

Per si a algú l'interesa aquí está la meva crónica de la


Volskswagen Maraton Praha
13 de maig de 2012

Estem allotjats a l’hotel Absolutum (un hotel sense cap atractiu especial), que està a menys de 100 metres de la parada de metro Nádrazí Holesovice, i en 4 parades arribem a Můstek, al centre de la ciutat.

Sortim de l'hotel a les 8:45. Com era d'esperar a aquesta hora tots els usuaris del metro són corredors o acompanyants. Curiosament no tots van, com nosaltres a Můstek, suposo que hi haurà una altra parada per accedir als calaixos de sortida.

La sortida (i l’arribada) de la marató està situada a la Plaça de la Ciutat Vella (Staromĕstské Námĕstí), per on tornarem a pasar al quilòmetre 12,7 aproximadament.

Segons el fullet oficial amb tota la informació que ens lliuren amb el dorsal, estan inscrits “9000 corredors de 80 països”. Segurament serà incloent els corredors de la marató per relleus per a empreses que es celebra simultàniament, perquè en la classificació final de la marató individual només hi ha 5624 finishers.

Localitzem de seguida el calaix D, on estic situat, al carrer Celetná força a prop de la sortida. Teòricament aquest calaix és pels que hem declarat un temps de 3:30. Els calaixos A, B i C, que estan a la mateixa plaça són molt petits. El meu és una mica més gran i els altres, fins el K, encara més grans.

Jo porto el dorsal 1343. A la fira del corredor, on vam estar divendres, et lliuraven el dorsal amb un curiós xip enganxat amb una goma, una motxilla molt, molt cutre i quatre fullets. La Mireia i jo vam aprofitar per recollir informació de maratons europees que es celebren al setembre i octubre: Tallin, Brussel·les, Varsòvia, Liubliana, Lausana…

Com que encara no hi ha molta gent puc situar-me bastant davant, i com que el control d'accessos no és massa rigorós la Mireia pot quedar-se al meu costat, a l'altre costat d’una tanca. Agraeixo que es quedi perquè fa un fred que pela i així puc deixar-me posada la samarreta de màniga llarga una estona més.

Quan falten uns 10 minuts per a la sortida, la Mireia marxa per prendre posicions en el primer punt de trovada (km 2). Afortunadament ha sortit una mica el sol i el fred és ara més soportable.

A les 9 en punt donen la sortida i deixen anar un munt de globus. En el meu calaix comencem a caminar, però no passo per la catifa de cronometratge fins que el rellotge oficial marca 1:53.

Els primer metres de la marató son força espectaculars, amb una catifa blava sobre l'empedrat, molta gent animant i voluntaris amb banderetes de colors.

Encara que el carrer no és molt ample, la sortida és bastant còmoda i sense aglomeracions, suposo que perquè els de la marató per relleus surten darrere.

En posar el cronometre en marxa em trobo amb un petit contratemps: el GPS no ha trobat els satèl·lits (els ha d'estar buscant als voltants de Barcelona). No obstant el problema no és molt greu perquè solament necessito el GPS per controlar el ritme de carrera, així que no em ve de començar a seguir-ho 5 o 10 minuts més tard. De totes maneres, el Garmin troba cobertura de seguida i puc començar a controlar el temps per quilòmetre. La idea és mantenir un ritme constant de 4:40 o 4:45, és a dir, repetir l'estratègia que em va sortir bé a la passada marató de Barcelona.

El temps es ennuvolat i bastant fred; fins i tot corrent noto a estones el fred als braços i les mans. Sembla que no serà necessari seguir els consells de “com evitar l'excés de calor” del fullet oficial. Ningú diria que divendres, quan vam arribar a Praga, tothom anava en màniga curta.

En el quilòmetre 3 o 4 em trovo amb un company amb la samarreta del club “Km 0 Ponent”. Es diu Kimi i em comenta que té previst acabar en 3:20, més o menys com jo si tot em va bé, així que possiblement no estarem massa separats durant tota la cursa. De seguida se'ns uneix Jordi, també del “Km 0 Ponent”, que estava pixant.

El circuit és molt bonic, passa per alguns dels llocs més turístics de la ciutat i no s'allunya massa del centre.

Com a aspecte negatiu (però inevitable), cal citar que el recorregut té molts trams per carrers empedrats i que et trobes moltíssims carrils de tramvia.

Pels carrers no hi ha molta animació i el públic suposo que en la seva majoria seran familiars i amics dels corredors. Només a les rodalies de la Plaça de la Ciutat Vella l’ambient és espectacular. Per això agraeixo que la Mireia estigui animant-me al km 2 (just passat el famós pont Carles), al 15 i al 31, on hem quedat.

Potser és que no em fixo molt perquè no necessito els avituallaments (també seguint la estratègia de Barcelona porto els meus propis gels PowerBar), però em dóna la sensació de que són bastant pobres. Hi ha molts punts amb aigua, beguda isotònica i esponges, però només dos o tres amb algun aliment sòlid.

Durant tota la carrera vaig avançant i m'avancen corredors de la marató per relleus. Es reconeixen perquè van molt més frescos que els de la marató de debò i perquè porten un dorsal (autèntic dorsal perquè ho porten a la part posterior de la samarreta) que posa “štafeta-relay”.

Cap al km 15 avanço a Jordi i cap el 35 a Kimi, els dos van prou bé i acabaran sense problemas, el Kimi uns 2 minuts darrere meu.

La línia de meta és la mateixa que la de sortida però es corre en sentit contrari, és a dir que els aproximadament últims 100 metres es fan sobre la catifa blava que cobreix l'empedrat.

Acabo amb 3:16:42 (temps real), nova millor marca personal, per estar més que satisfet!

Només creuar la catifa retornem el xip, ens donen la medalla i de seguida ens fan caminar fins a Václavské Námĕstí, on està l’avituallament postcursa, els serveis, massatges, guarda-roba, etc. Allà també ens donen una bosa amb dues begudes isotòniques i dues barretes energètiques.

Torno a la plaça on he quedat amb la Mireia creuant un curiós pont que han muntat sobre el pas dels corredors ja després de la línia de meta. Hi ha un escenari on han posat el podi però està buit, suposo que a aquestes hores el guanyadors hauran marxat anat fa estona.

Doncs ja està. Ara metro a l'hotel, a dutxar-se, menjar alguna cosa i cap a Barcelona. Una altra ciutat coneguda i una altra marató europea al sac! Llàstima haver-nos perdut la Diada del Basquet Claret!

A córrer!