Hola,
Diumenge els amants de l'asfalt i la contaminació (Manel, Toni, Joan i jo mateix) vam anar a la cursa de Nou Barris (pels que no ho sapigueu, és el barri de l'Heron City). Bé, el matí no es preveia gaire adequat per còrrer ja que les previsions eren de pluja intensa i/o tempesta, però a l'hora de la veritat només em vaig mullar per culpa de la pluja a la moto anant i tornant de la cursa...
Com diria en Doc, la cursa de Nou Barris i amb pluja és una cursa de sensacions... Les meves abans de la sortida eren normals tirant a bones. La cursa va ser força tranquil·la amb una sortida força caòtica ja que aproximadament 1500 inscrits i sense calaixos doncs passa el que passa... Els primers 5 o 6 km. de la cursa vaig tenir la sensació de pujar moltíssim sense baixar una p... merda, però a partir del km. 7 tot i això lògicament canvia i fem un bon tros de baixada.
Finalment l'arribada és força interessant ja que és a dins de la pista d'Atletisme. Com a punts negatius, només dir que els cabrons de la organització el meu merescut premi (una bossa amb caldo aneto) perquè es van explicar com el cul... i que els dits dels meus peus m'han tornat a fer una mala passada amb ferides doloroses.
Salut i Independència!
P.D: Agrair un cop més el suport de la gran Alba ja que sense les classes d'spinning que fem junts seria impossible que a les curses passés del km. 5.
21 de maig del 2012
Cursa x Collserola
Hola runners,
Un cop mes aquest cap de setmana els "Corredors de la pradera" estavem convocats a una nova cursa de muntanya aquest cop a les muntanyes properes de la ciutat que porta el nom del nostre club, a mes a mes, i aixó ja es la quadratura del cercle, aquesta cursa puntua per la lliga championchip, lo qual va servir per reunir mes efectius de l'habitual i per estalviar les habituals critiques de l'altre sector jajaja!!!!!
La cursa prometia, la setmana passada a la diada veia a l'Oriol molt desanimat sense ganes de venir, ahir al matí vaig creuar-me amb ell i era una altra persona, aixó de que la carrera pogues esser declarada de pluja el posava cachondo, aquest tio veu la pluja i es transforma en un autentic "Rain-runner".
Ens aixequem doncs aquest matí, i efectivament, la carrera serà de pluja, arrivem al punt de trobada oficial del Running Claret, excepte per el selecte grup de veterans "Trio Guadalajara" que tenen lloc propi jajajaja!!!!!, per no perdre una bonica i tendre costum ençetada l'any passat per l'Ignasi un mati plujos, matinal de running amb pluja dins del cotxe serveix perque una altra company es decideixi a sortir de l'armari, aquest cop el company Julio que ens declara que ell "ni carn ni peix", s'admeten tot tipus de comentaris jajaja!!!!!!!!
Un cop passat l'asturament per el comentari, arribem a Cerdanyola i el dia comença a despejar-se, l'Ignasi ens porta un convidat, l'Albert (avui anomenat David Montserrat, recuperat aviat David, la secció de muntanya espera el teu debut) que la veritat sigui dita apunta maneres, després de la primera opa hostil ençetada avui per l'Oriol nomes baixar del cotxe, prometem que la propera setmana a la trail de Sant Esteve de Palutordera continuarem amb l'intent de fixart-lo per el nostre club.
El matí començaba també amb la noticia de que el Xema seria baixa (la setmana que be no pots fallar) i el Paco que tampoc vindria, un cop arrivats a Cerdanyola pero tenim la gran noticia de que finalment el Paco pendrà la sortida amb nosaltres, així doncs un cop facilment aparcats i amb el dorsal recollit comença la recerca mes complicada del matí, trobar un cafe obert per pendra la dosi de cafeina imprescindible abans de la cursa, després de varios intents fallits, unes perruqueres ens serveixen de guia per trobar un forn-bar per prendre un cafe.
Un cop pixadets i amb la dosis de cafeina necessaria, ja podem anar a la sortida per rebre el "breafing" de rigor (com flipo amb aquesta paraula jajaja!!!), en aquest moment feia sol pero uns nuvols llunyans feien preveure que la calor que pasariem seria mes aviat breu.
Sortida amb baixada per un dels breus trossos d'asfalt que trepitjariem i entrem al parc de Collserola, per una pista forestal que poc a poc va pujant fins el km. 5,5 punt on arivabem al punt mes alt, i a partir d'aqui ja tot era pla o baixada per diferents pistes, el recorregut era molt agradable i amb un nivell de dificultat baix per tractar-se de muntanya sense corriols exigents en pujada ó baixada. Els camins eran molt humits després de la pluja de la nit pero als darrers km. hem passat per sobre d'un riu que ha servir per netejar les bambes, a partir d'aqui un dels trams que per mi ha sigut mes fatigós, un camí per el voltant del riu de sorra amb lleugera pujada que feia que les cames es notessin molt pesades i darrers metres amb pujada final en asfalt per acabar amb les darreres forçes.
Al final de la cursa, temps escas per fer la fotografia i comença a ploure amb ganes, per tant el bocata de botifarra passat per aigua, pero bueno contents perque almenys durant la cursa el temps ha respectat. Satisfacció general amb els temps aconseguits, bastant rapit per esser una cursa de muntanya, esperem a veure les classificacions finals.
Be, la propera setmana més a Sant Esteve de Palautordera, seguirem amb l'intent de fitxar a l'Albert i no puntuarem a la lliga Championchip (apa ja podeu criticar jajaja!!!).
Salut, cames i km,
Lluís.
Volskswagen Maraton Praha (Julio)
Companys,
Per si a algú l'interesa aquí está la meva crónica de la
Volskswagen Maraton Praha
13 de maig de 2012
Estem allotjats a l’hotel Absolutum (un hotel sense cap atractiu especial), que està a menys de 100 metres de la parada de metro Nádrazí Holesovice, i en 4 parades arribem a Můstek, al centre de la ciutat.
Sortim de l'hotel a les 8:45. Com era d'esperar a aquesta hora tots els usuaris del metro són corredors o acompanyants. Curiosament no tots van, com nosaltres a Můstek, suposo que hi haurà una altra parada per accedir als calaixos de sortida.
La sortida (i l’arribada) de la marató està situada a la Plaça de la Ciutat Vella (Staromĕstské Námĕstí), per on tornarem a pasar al quilòmetre 12,7 aproximadament.
Segons el fullet oficial amb tota la informació que ens lliuren amb el dorsal, estan inscrits “9000 corredors de 80 països”. Segurament serà incloent els corredors de la marató per relleus per a empreses que es celebra simultàniament, perquè en la classificació final de la marató individual només hi ha 5624 finishers.
Localitzem de seguida el calaix D, on estic situat, al carrer Celetná força a prop de la sortida. Teòricament aquest calaix és pels que hem declarat un temps de 3:30. Els calaixos A, B i C, que estan a la mateixa plaça són molt petits. El meu és una mica més gran i els altres, fins el K, encara més grans.
Jo porto el dorsal 1343. A la fira del corredor, on vam estar divendres, et lliuraven el dorsal amb un curiós xip enganxat amb una goma, una motxilla molt, molt cutre i quatre fullets. La Mireia i jo vam aprofitar per recollir informació de maratons europees que es celebren al setembre i octubre: Tallin, Brussel·les, Varsòvia, Liubliana, Lausana…
Com que encara no hi ha molta gent puc situar-me bastant davant, i com que el control d'accessos no és massa rigorós la Mireia pot quedar-se al meu costat, a l'altre costat d’una tanca. Agraeixo que es quedi perquè fa un fred que pela i així puc deixar-me posada la samarreta de màniga llarga una estona més.
Quan falten uns 10 minuts per a la sortida, la Mireia marxa per prendre posicions en el primer punt de trovada (km 2). Afortunadament ha sortit una mica el sol i el fred és ara més soportable.
A les 9 en punt donen la sortida i deixen anar un munt de globus. En el meu calaix comencem a caminar, però no passo per la catifa de cronometratge fins que el rellotge oficial marca 1:53.
Els primer metres de la marató son força espectaculars, amb una catifa blava sobre l'empedrat, molta gent animant i voluntaris amb banderetes de colors.
Encara que el carrer no és molt ample, la sortida és bastant còmoda i sense aglomeracions, suposo que perquè els de la marató per relleus surten darrere.
En posar el cronometre en marxa em trobo amb un petit contratemps: el GPS no ha trobat els satèl·lits (els ha d'estar buscant als voltants de Barcelona). No obstant el problema no és molt greu perquè solament necessito el GPS per controlar el ritme de carrera, així que no em ve de començar a seguir-ho 5 o 10 minuts més tard. De totes maneres, el Garmin troba cobertura de seguida i puc començar a controlar el temps per quilòmetre. La idea és mantenir un ritme constant de 4:40 o 4:45, és a dir, repetir l'estratègia que em va sortir bé a la passada marató de Barcelona.
El temps es ennuvolat i bastant fred; fins i tot corrent noto a estones el fred als braços i les mans. Sembla que no serà necessari seguir els consells de “com evitar l'excés de calor” del fullet oficial. Ningú diria que divendres, quan vam arribar a Praga, tothom anava en màniga curta.
En el quilòmetre 3 o 4 em trovo amb un company amb la samarreta del club “Km 0 Ponent”. Es diu Kimi i em comenta que té previst acabar en 3:20, més o menys com jo si tot em va bé, així que possiblement no estarem massa separats durant tota la cursa. De seguida se'ns uneix Jordi, també del “Km 0 Ponent”, que estava pixant.
El circuit és molt bonic, passa per alguns dels llocs més turístics de la ciutat i no s'allunya massa del centre.
Com a aspecte negatiu (però inevitable), cal citar que el recorregut té molts trams per carrers empedrats i que et trobes moltíssims carrils de tramvia.
Pels carrers no hi ha molta animació i el públic suposo que en la seva majoria seran familiars i amics dels corredors. Només a les rodalies de la Plaça de la Ciutat Vella l’ambient és espectacular. Per això agraeixo que la Mireia estigui animant-me al km 2 (just passat el famós pont Carles), al 15 i al 31, on hem quedat.
Potser és que no em fixo molt perquè no necessito els avituallaments (també seguint la estratègia de Barcelona porto els meus propis gels PowerBar), però em dóna la sensació de que són bastant pobres. Hi ha molts punts amb aigua, beguda isotònica i esponges, però només dos o tres amb algun aliment sòlid.
Durant tota la carrera vaig avançant i m'avancen corredors de la marató per relleus. Es reconeixen perquè van molt més frescos que els de la marató de debò i perquè porten un dorsal (autèntic dorsal perquè ho porten a la part posterior de la samarreta) que posa “štafeta-relay”.
Cap al km 15 avanço a Jordi i cap el 35 a Kimi, els dos van prou bé i acabaran sense problemas, el Kimi uns 2 minuts darrere meu.
La línia de meta és la mateixa que la de sortida però es corre en sentit contrari, és a dir que els aproximadament últims 100 metres es fan sobre la catifa blava que cobreix l'empedrat.
Acabo amb 3:16:42 (temps real), nova millor marca personal, per estar més que satisfet!
Només creuar la catifa retornem el xip, ens donen la medalla i de seguida ens fan caminar fins a Václavské Námĕstí, on està l’avituallament postcursa, els serveis, massatges, guarda-roba, etc. Allà també ens donen una bosa amb dues begudes isotòniques i dues barretes energètiques.
Torno a la plaça on he quedat amb la Mireia creuant un curiós pont que han muntat sobre el pas dels corredors ja després de la línia de meta. Hi ha un escenari on han posat el podi però està buit, suposo que a aquestes hores el guanyadors hauran marxat anat fa estona.
Doncs ja està. Ara metro a l'hotel, a dutxar-se, menjar alguna cosa i cap a Barcelona. Una altra ciutat coneguda i una altra marató europea al sac! Llàstima haver-nos perdut la Diada del Basquet Claret!
A córrer!
Per si a algú l'interesa aquí está la meva crónica de la
Volskswagen Maraton Praha
13 de maig de 2012
Estem allotjats a l’hotel Absolutum (un hotel sense cap atractiu especial), que està a menys de 100 metres de la parada de metro Nádrazí Holesovice, i en 4 parades arribem a Můstek, al centre de la ciutat.
Sortim de l'hotel a les 8:45. Com era d'esperar a aquesta hora tots els usuaris del metro són corredors o acompanyants. Curiosament no tots van, com nosaltres a Můstek, suposo que hi haurà una altra parada per accedir als calaixos de sortida.
La sortida (i l’arribada) de la marató està situada a la Plaça de la Ciutat Vella (Staromĕstské Námĕstí), per on tornarem a pasar al quilòmetre 12,7 aproximadament.
Segons el fullet oficial amb tota la informació que ens lliuren amb el dorsal, estan inscrits “9000 corredors de 80 països”. Segurament serà incloent els corredors de la marató per relleus per a empreses que es celebra simultàniament, perquè en la classificació final de la marató individual només hi ha 5624 finishers.
Localitzem de seguida el calaix D, on estic situat, al carrer Celetná força a prop de la sortida. Teòricament aquest calaix és pels que hem declarat un temps de 3:30. Els calaixos A, B i C, que estan a la mateixa plaça són molt petits. El meu és una mica més gran i els altres, fins el K, encara més grans.
Jo porto el dorsal 1343. A la fira del corredor, on vam estar divendres, et lliuraven el dorsal amb un curiós xip enganxat amb una goma, una motxilla molt, molt cutre i quatre fullets. La Mireia i jo vam aprofitar per recollir informació de maratons europees que es celebren al setembre i octubre: Tallin, Brussel·les, Varsòvia, Liubliana, Lausana…
Com que encara no hi ha molta gent puc situar-me bastant davant, i com que el control d'accessos no és massa rigorós la Mireia pot quedar-se al meu costat, a l'altre costat d’una tanca. Agraeixo que es quedi perquè fa un fred que pela i així puc deixar-me posada la samarreta de màniga llarga una estona més.
Quan falten uns 10 minuts per a la sortida, la Mireia marxa per prendre posicions en el primer punt de trovada (km 2). Afortunadament ha sortit una mica el sol i el fred és ara més soportable.
A les 9 en punt donen la sortida i deixen anar un munt de globus. En el meu calaix comencem a caminar, però no passo per la catifa de cronometratge fins que el rellotge oficial marca 1:53.
Els primer metres de la marató son força espectaculars, amb una catifa blava sobre l'empedrat, molta gent animant i voluntaris amb banderetes de colors.
Encara que el carrer no és molt ample, la sortida és bastant còmoda i sense aglomeracions, suposo que perquè els de la marató per relleus surten darrere.
En posar el cronometre en marxa em trobo amb un petit contratemps: el GPS no ha trobat els satèl·lits (els ha d'estar buscant als voltants de Barcelona). No obstant el problema no és molt greu perquè solament necessito el GPS per controlar el ritme de carrera, així que no em ve de començar a seguir-ho 5 o 10 minuts més tard. De totes maneres, el Garmin troba cobertura de seguida i puc començar a controlar el temps per quilòmetre. La idea és mantenir un ritme constant de 4:40 o 4:45, és a dir, repetir l'estratègia que em va sortir bé a la passada marató de Barcelona.
El temps es ennuvolat i bastant fred; fins i tot corrent noto a estones el fred als braços i les mans. Sembla que no serà necessari seguir els consells de “com evitar l'excés de calor” del fullet oficial. Ningú diria que divendres, quan vam arribar a Praga, tothom anava en màniga curta.
En el quilòmetre 3 o 4 em trovo amb un company amb la samarreta del club “Km 0 Ponent”. Es diu Kimi i em comenta que té previst acabar en 3:20, més o menys com jo si tot em va bé, així que possiblement no estarem massa separats durant tota la cursa. De seguida se'ns uneix Jordi, també del “Km 0 Ponent”, que estava pixant.
El circuit és molt bonic, passa per alguns dels llocs més turístics de la ciutat i no s'allunya massa del centre.
Com a aspecte negatiu (però inevitable), cal citar que el recorregut té molts trams per carrers empedrats i que et trobes moltíssims carrils de tramvia.
Pels carrers no hi ha molta animació i el públic suposo que en la seva majoria seran familiars i amics dels corredors. Només a les rodalies de la Plaça de la Ciutat Vella l’ambient és espectacular. Per això agraeixo que la Mireia estigui animant-me al km 2 (just passat el famós pont Carles), al 15 i al 31, on hem quedat.
Potser és que no em fixo molt perquè no necessito els avituallaments (també seguint la estratègia de Barcelona porto els meus propis gels PowerBar), però em dóna la sensació de que són bastant pobres. Hi ha molts punts amb aigua, beguda isotònica i esponges, però només dos o tres amb algun aliment sòlid.
Durant tota la carrera vaig avançant i m'avancen corredors de la marató per relleus. Es reconeixen perquè van molt més frescos que els de la marató de debò i perquè porten un dorsal (autèntic dorsal perquè ho porten a la part posterior de la samarreta) que posa “štafeta-relay”.
Cap al km 15 avanço a Jordi i cap el 35 a Kimi, els dos van prou bé i acabaran sense problemas, el Kimi uns 2 minuts darrere meu.
La línia de meta és la mateixa que la de sortida però es corre en sentit contrari, és a dir que els aproximadament últims 100 metres es fan sobre la catifa blava que cobreix l'empedrat.
Acabo amb 3:16:42 (temps real), nova millor marca personal, per estar més que satisfet!
Només creuar la catifa retornem el xip, ens donen la medalla i de seguida ens fan caminar fins a Václavské Námĕstí, on està l’avituallament postcursa, els serveis, massatges, guarda-roba, etc. Allà també ens donen una bosa amb dues begudes isotòniques i dues barretes energètiques.
Torno a la plaça on he quedat amb la Mireia creuant un curiós pont que han muntat sobre el pas dels corredors ja després de la línia de meta. Hi ha un escenari on han posat el podi però està buit, suposo que a aquestes hores el guanyadors hauran marxat anat fa estona.
Doncs ja està. Ara metro a l'hotel, a dutxar-se, menjar alguna cosa i cap a Barcelona. Una altra ciutat coneguda i una altra marató europea al sac! Llàstima haver-nos perdut la Diada del Basquet Claret!
A córrer!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)