Volskswagen Maraton Praha (Julio)

Companys,

Per si a algú l'interesa aquí está la meva crónica de la


Volskswagen Maraton Praha
13 de maig de 2012

Estem allotjats a l’hotel Absolutum (un hotel sense cap atractiu especial), que està a menys de 100 metres de la parada de metro Nádrazí Holesovice, i en 4 parades arribem a Můstek, al centre de la ciutat.

Sortim de l'hotel a les 8:45. Com era d'esperar a aquesta hora tots els usuaris del metro són corredors o acompanyants. Curiosament no tots van, com nosaltres a Můstek, suposo que hi haurà una altra parada per accedir als calaixos de sortida.

La sortida (i l’arribada) de la marató està situada a la Plaça de la Ciutat Vella (Staromĕstské Námĕstí), per on tornarem a pasar al quilòmetre 12,7 aproximadament.

Segons el fullet oficial amb tota la informació que ens lliuren amb el dorsal, estan inscrits “9000 corredors de 80 països”. Segurament serà incloent els corredors de la marató per relleus per a empreses que es celebra simultàniament, perquè en la classificació final de la marató individual només hi ha 5624 finishers.

Localitzem de seguida el calaix D, on estic situat, al carrer Celetná força a prop de la sortida. Teòricament aquest calaix és pels que hem declarat un temps de 3:30. Els calaixos A, B i C, que estan a la mateixa plaça són molt petits. El meu és una mica més gran i els altres, fins el K, encara més grans.

Jo porto el dorsal 1343. A la fira del corredor, on vam estar divendres, et lliuraven el dorsal amb un curiós xip enganxat amb una goma, una motxilla molt, molt cutre i quatre fullets. La Mireia i jo vam aprofitar per recollir informació de maratons europees que es celebren al setembre i octubre: Tallin, Brussel·les, Varsòvia, Liubliana, Lausana…

Com que encara no hi ha molta gent puc situar-me bastant davant, i com que el control d'accessos no és massa rigorós la Mireia pot quedar-se al meu costat, a l'altre costat d’una tanca. Agraeixo que es quedi perquè fa un fred que pela i així puc deixar-me posada la samarreta de màniga llarga una estona més.

Quan falten uns 10 minuts per a la sortida, la Mireia marxa per prendre posicions en el primer punt de trovada (km 2). Afortunadament ha sortit una mica el sol i el fred és ara més soportable.

A les 9 en punt donen la sortida i deixen anar un munt de globus. En el meu calaix comencem a caminar, però no passo per la catifa de cronometratge fins que el rellotge oficial marca 1:53.

Els primer metres de la marató son força espectaculars, amb una catifa blava sobre l'empedrat, molta gent animant i voluntaris amb banderetes de colors.

Encara que el carrer no és molt ample, la sortida és bastant còmoda i sense aglomeracions, suposo que perquè els de la marató per relleus surten darrere.

En posar el cronometre en marxa em trobo amb un petit contratemps: el GPS no ha trobat els satèl·lits (els ha d'estar buscant als voltants de Barcelona). No obstant el problema no és molt greu perquè solament necessito el GPS per controlar el ritme de carrera, així que no em ve de començar a seguir-ho 5 o 10 minuts més tard. De totes maneres, el Garmin troba cobertura de seguida i puc començar a controlar el temps per quilòmetre. La idea és mantenir un ritme constant de 4:40 o 4:45, és a dir, repetir l'estratègia que em va sortir bé a la passada marató de Barcelona.

El temps es ennuvolat i bastant fred; fins i tot corrent noto a estones el fred als braços i les mans. Sembla que no serà necessari seguir els consells de “com evitar l'excés de calor” del fullet oficial. Ningú diria que divendres, quan vam arribar a Praga, tothom anava en màniga curta.

En el quilòmetre 3 o 4 em trovo amb un company amb la samarreta del club “Km 0 Ponent”. Es diu Kimi i em comenta que té previst acabar en 3:20, més o menys com jo si tot em va bé, així que possiblement no estarem massa separats durant tota la cursa. De seguida se'ns uneix Jordi, també del “Km 0 Ponent”, que estava pixant.

El circuit és molt bonic, passa per alguns dels llocs més turístics de la ciutat i no s'allunya massa del centre.

Com a aspecte negatiu (però inevitable), cal citar que el recorregut té molts trams per carrers empedrats i que et trobes moltíssims carrils de tramvia.

Pels carrers no hi ha molta animació i el públic suposo que en la seva majoria seran familiars i amics dels corredors. Només a les rodalies de la Plaça de la Ciutat Vella l’ambient és espectacular. Per això agraeixo que la Mireia estigui animant-me al km 2 (just passat el famós pont Carles), al 15 i al 31, on hem quedat.

Potser és que no em fixo molt perquè no necessito els avituallaments (també seguint la estratègia de Barcelona porto els meus propis gels PowerBar), però em dóna la sensació de que són bastant pobres. Hi ha molts punts amb aigua, beguda isotònica i esponges, però només dos o tres amb algun aliment sòlid.

Durant tota la carrera vaig avançant i m'avancen corredors de la marató per relleus. Es reconeixen perquè van molt més frescos que els de la marató de debò i perquè porten un dorsal (autèntic dorsal perquè ho porten a la part posterior de la samarreta) que posa “štafeta-relay”.

Cap al km 15 avanço a Jordi i cap el 35 a Kimi, els dos van prou bé i acabaran sense problemas, el Kimi uns 2 minuts darrere meu.

La línia de meta és la mateixa que la de sortida però es corre en sentit contrari, és a dir que els aproximadament últims 100 metres es fan sobre la catifa blava que cobreix l'empedrat.

Acabo amb 3:16:42 (temps real), nova millor marca personal, per estar més que satisfet!

Només creuar la catifa retornem el xip, ens donen la medalla i de seguida ens fan caminar fins a Václavské Námĕstí, on està l’avituallament postcursa, els serveis, massatges, guarda-roba, etc. Allà també ens donen una bosa amb dues begudes isotòniques i dues barretes energètiques.

Torno a la plaça on he quedat amb la Mireia creuant un curiós pont que han muntat sobre el pas dels corredors ja després de la línia de meta. Hi ha un escenari on han posat el podi però està buit, suposo que a aquestes hores el guanyadors hauran marxat anat fa estona.

Doncs ja està. Ara metro a l'hotel, a dutxar-se, menjar alguna cosa i cap a Barcelona. Una altra ciutat coneguda i una altra marató europea al sac! Llàstima haver-nos perdut la Diada del Basquet Claret!

A córrer!