Estimats contertulis,
després d'uns dolorosos dies de patiment culé, he recobrat miraculosament els ànims gràcies al satèl·lit posat en òrbita ahir pel Sergio Ramos. Em veig ara sí amb forces per compartir la meva versió dels fets del passat diumenge.
Afronto com sempre el dilema matutí de la selecció de les bambes de la jornada. Avui és el torn de les Saucony blaves de sec amb tecnologia Extra-max-cooling, només problemàtiques si plou.
Ens citem tots al Running Corner de la Ciutadella, on ens costa reconèixe'ns a nosaltres mateixos, sense la nostra estimada samarreta... :-(
En aquests moments previs a la cursa assistim a un nou capitol de l'apassionant i interminable confrontació fratricida entre Oriol "Engalipator" Mirapeix i Joan "diu-que-no-té-entrenador-
Fem veure que escalfem una estona mentre anem observant la fauna que circula per allà, sobretot la femenina. Apa, no ens encantem i cap als calaixos.
Aquesta vegada em toca estar a un calaix privilegiat (sub 40'), compartint calaix amb paios que fan poc més de 37' els 10km! La veritat, m'entra cert acolloniment escènic. Em situo a més a la part davantera del calaix i veig allà mateix el calaix dels maga-cracks (sub37) i l'èlite... Impressionant!
Glups! Y yo con estos pelos... i amb les bambes foradades! Sort que el paio del costat té una tecnologia de ventilació encara més avançada, Ultimate-max-cooling-ja-toca-
Sortida trepidant, animal, molt animal, tothom m'adelanta però he de seguir ràpid si no vull que em passin per sobre. Sento que el del costat comenta que anem a 3:30! He de baixar el ritme o ho pagaré.
Molt aviat veig ja que avui no faré marca. Tot i que el temps acompanya (no fa sol), vaig molt forçat i una mica per sobre del 4'/km.
Cap al km4, en plena Gran Via, veig una rossa (en endavant LA ROSSA) que sembla portar un ritme similar al meu. Decideixo encalçar-la fent un SC a l'estil davidià... Collons amb LA ROSSA, no es deixa de cap manera.
Finalment l'atrapo, i em fixo que porta un paio davant que li fa de llebre. Ostia, aquest tio el conec. M'hi fixo millor... Sí, sí, és ell, un client de la feina (en endavant, EL CLIENT).
A EL CLIENT li dec una resposta a un correu de feina des de fa 3 setmanes!!! Què faig? Davant el dilema ètic i al no disposar del comodí del públic, em plantejo les següents opcions:
- Opció A) Adelantar-lo cagant llets tot saludant-lo "Hola i adéu". Però aquest tio corre més que jo, és capaç de perseguir-me fins el final de la cursa preguntant-me per l'afer del mail... Mal rotllo
- Opció B) No adelantar-lo i amagar-me darrere LA ROSSA la resta de la cursa
- Opció C) Saludar-lo i seguir a ritme, establint una conversa-tipus "ascensor" per no donar-li oportunitat de treure'm el tema del mail
Escullo la C. La cosa m'ha sortit bé. Em trobo corrent a 4'/km parlant de com em va anar la Marató (ell la va fer en 3h5m), perdent les forces per la boca quan és a les cames on haurien d'estar.
Cap al km6 afortunadament em deslliuro de EL CLIENT i LA ROSSA.
Km7.5: m'adelanta la llebre dels 40' corrent amb un sol braç, l'altre l'utilitza per aguantar el globus... quina ràbia aquesta demostració de sobradisme!
km 9: una escissió radical de la divisió de sords de la Once ha decidit tornar sord a tot corredor que passi per allà, amb l'objectiu de conseguir més adeptes per a la seva causa. A aquest enginy infernal el bategen amb l'innocent nom de "Power Song".
Un cop he recollit els pavellons auditius del terra i verificat que no m'he tornat sord del tot, m'adono que l'ona de xoc de "Power Song" m'ha fet perdre la punta de velocitat que portava.
No! LA ROSSA i EL CLIENT de nou! M'adelanten a falta d'1km. Per si fós poc, sento algú del públic que li crida a LA ROSSA: "Això és una dona i no aquesta panda de mariquilles"...
- Opció A) Parar i desafiar al macarra a l'estil Robert de Niro a Taxi Driver: "Are you talking to me?, Are you talking to me?"
- Opció B) prendre-m'ho com un cumpliment. Realment estava comparant la nostra plasticitat, el nostre córrer àgil i elàstic amb aquestes boniques criatures que són les marietes de la pradera.
- Opció C) aprofitar la sordesa temporal provocada pel Power Song per fer-me el suec (o millor el danès, que corren més maratons) i perdonar-li la vida a la veu-en-off.
Sembla que l'opció C és la que acabem escollint tota la colla de masclots ibèrics i algun metrosexual (res a veure amb TMB) que anem seguint a LA ROSSA com podem.
A la recta final entrem pràcticament junts, LA ROSSA, EL CLIENT i jo.
Temps: 40'29''. Ni fet expressament: el mateix temps que l'any passat!! L'any passat però vaig córrer lesionat, amb molt més sol i vaig arribar estabornit pel cop de calor sofert. És a dir, aquest any la cosa no ha sortit bé.
A sobre he perdut el calaix privilegiat sub40 per l'any que vé, o sigui que ja em puc espabilar per intentar recuperar el sub40 com sigui.
A nivell de club, s'ha viscut un nou capítol gloriós de la secció trotaeixamples del Running Claret:
- 8 hem puntuat, i amb grandíssimes marques!
- Hem ascendit a la classificació de clubs fins a la posició 21!! A més, d'aquests 21 som el club amb menys membres, lo que accentúa el mèrit! Per acabar-ho de rematar estem a molt pocs punts dels 2 següents clubs del ranking, i amb curses programades les properes setmanes.
Pel que fa a la competició a 2 entre Oriol i Joan, aquesta vegada Engalipator ha sortit victoriós d'aquesta batalla (que no de la guerra) per uns abismals/insignificants 5 segons, depèn de qui dels dos t'ho expliqui. No obstant, des d'aquí estant (Redacció del Running Claret Chronicle), sento bullir la sang del Joan. Aquesta situació em fa reviure, però en una versió millorada els apassionants i històrics enfrontaments Senna-Prost, Nadal-Federer, Michael Jordan-Larry Bird, Epi-Blas, Bob Esponja-Calamardo i altres per l'estil.
Amb en Xavi (company d'entrenaments entre setmana) no ens hem trobat abans de començar a la cursa, i finalment ha hagut de plegar al km7... L'any vinent serà la revenja, ja ho veuràs.
Pròxima cita, la bonica vila costanera de L'Hospitalet. La veritat és que des que sé que he d'anar a l'Hospi un dissabte per la nit dormo intranquil, tinc vòmits i malsons.
Només faig que veure tot de Nyetas repartint aigües adulterades al km4 i els Latin Kings Powerades plens de pixum al km8.
He augmentat la pòlissa de la meva assegurança de vida per si de cas.
A més no m'acaben de convènçer aquests circuits de 2 voltes, m'entra complexe de hamster corrent en una roda de gàbia.
Salut, cames, kms i punts pel club!
després d'uns dolorosos dies de patiment culé, he recobrat miraculosament els ànims gràcies al satèl·lit posat en òrbita ahir pel Sergio Ramos. Em veig ara sí amb forces per compartir la meva versió dels fets del passat diumenge.
Afronto com sempre el dilema matutí de la selecció de les bambes de la jornada. Avui és el torn de les Saucony blaves de sec amb tecnologia Extra-max-cooling, només problemàtiques si plou.
Ens citem tots al Running Corner de la Ciutadella, on ens costa reconèixe'ns a nosaltres mateixos, sense la nostra estimada samarreta... :-(
En aquests moments previs a la cursa assistim a un nou capitol de l'apassionant i interminable confrontació fratricida entre Oriol "Engalipator" Mirapeix i Joan "diu-que-no-té-entrenador-
Fem veure que escalfem una estona mentre anem observant la fauna que circula per allà, sobretot la femenina. Apa, no ens encantem i cap als calaixos.
Aquesta vegada em toca estar a un calaix privilegiat (sub 40'), compartint calaix amb paios que fan poc més de 37' els 10km! La veritat, m'entra cert acolloniment escènic. Em situo a més a la part davantera del calaix i veig allà mateix el calaix dels maga-cracks (sub37) i l'èlite... Impressionant!
Glups! Y yo con estos pelos... i amb les bambes foradades! Sort que el paio del costat té una tecnologia de ventilació encara més avançada, Ultimate-max-cooling-ja-toca-
Sortida trepidant, animal, molt animal, tothom m'adelanta però he de seguir ràpid si no vull que em passin per sobre. Sento que el del costat comenta que anem a 3:30! He de baixar el ritme o ho pagaré.
Molt aviat veig ja que avui no faré marca. Tot i que el temps acompanya (no fa sol), vaig molt forçat i una mica per sobre del 4'/km.
Cap al km4, en plena Gran Via, veig una rossa (en endavant LA ROSSA) que sembla portar un ritme similar al meu. Decideixo encalçar-la fent un SC a l'estil davidià... Collons amb LA ROSSA, no es deixa de cap manera.
Finalment l'atrapo, i em fixo que porta un paio davant que li fa de llebre. Ostia, aquest tio el conec. M'hi fixo millor... Sí, sí, és ell, un client de la feina (en endavant, EL CLIENT).
A EL CLIENT li dec una resposta a un correu de feina des de fa 3 setmanes!!! Què faig? Davant el dilema ètic i al no disposar del comodí del públic, em plantejo les següents opcions:
- Opció A) Adelantar-lo cagant llets tot saludant-lo "Hola i adéu". Però aquest tio corre més que jo, és capaç de perseguir-me fins el final de la cursa preguntant-me per l'afer del mail... Mal rotllo
- Opció B) No adelantar-lo i amagar-me darrere LA ROSSA la resta de la cursa
- Opció C) Saludar-lo i seguir a ritme, establint una conversa-tipus "ascensor" per no donar-li oportunitat de treure'm el tema del mail
Escullo la C. La cosa m'ha sortit bé. Em trobo corrent a 4'/km parlant de com em va anar la Marató (ell la va fer en 3h5m), perdent les forces per la boca quan és a les cames on haurien d'estar.
Cap al km6 afortunadament em deslliuro de EL CLIENT i LA ROSSA.
Km7.5: m'adelanta la llebre dels 40' corrent amb un sol braç, l'altre l'utilitza per aguantar el globus... quina ràbia aquesta demostració de sobradisme!
km 9: una escissió radical de la divisió de sords de la Once ha decidit tornar sord a tot corredor que passi per allà, amb l'objectiu de conseguir més adeptes per a la seva causa. A aquest enginy infernal el bategen amb l'innocent nom de "Power Song".
Un cop he recollit els pavellons auditius del terra i verificat que no m'he tornat sord del tot, m'adono que l'ona de xoc de "Power Song" m'ha fet perdre la punta de velocitat que portava.
No! LA ROSSA i EL CLIENT de nou! M'adelanten a falta d'1km. Per si fós poc, sento algú del públic que li crida a LA ROSSA: "Això és una dona i no aquesta panda de mariquilles"...
- Opció A) Parar i desafiar al macarra a l'estil Robert de Niro a Taxi Driver: "Are you talking to me?, Are you talking to me?"
- Opció B) prendre-m'ho com un cumpliment. Realment estava comparant la nostra plasticitat, el nostre córrer àgil i elàstic amb aquestes boniques criatures que són les marietes de la pradera.
- Opció C) aprofitar la sordesa temporal provocada pel Power Song per fer-me el suec (o millor el danès, que corren més maratons) i perdonar-li la vida a la veu-en-off.
Sembla que l'opció C és la que acabem escollint tota la colla de masclots ibèrics i algun metrosexual (res a veure amb TMB) que anem seguint a LA ROSSA com podem.
A la recta final entrem pràcticament junts, LA ROSSA, EL CLIENT i jo.
Temps: 40'29''. Ni fet expressament: el mateix temps que l'any passat!! L'any passat però vaig córrer lesionat, amb molt més sol i vaig arribar estabornit pel cop de calor sofert. És a dir, aquest any la cosa no ha sortit bé.
A sobre he perdut el calaix privilegiat sub40 per l'any que vé, o sigui que ja em puc espabilar per intentar recuperar el sub40 com sigui.
A nivell de club, s'ha viscut un nou capítol gloriós de la secció trotaeixamples del Running Claret:
- 8 hem puntuat, i amb grandíssimes marques!
- Hem ascendit a la classificació de clubs fins a la posició 21!! A més, d'aquests 21 som el club amb menys membres, lo que accentúa el mèrit! Per acabar-ho de rematar estem a molt pocs punts dels 2 següents clubs del ranking, i amb curses programades les properes setmanes.
Pel que fa a la competició a 2 entre Oriol i Joan, aquesta vegada Engalipator ha sortit victoriós d'aquesta batalla (que no de la guerra) per uns abismals/insignificants 5 segons, depèn de qui dels dos t'ho expliqui. No obstant, des d'aquí estant (Redacció del Running Claret Chronicle), sento bullir la sang del Joan. Aquesta situació em fa reviure, però en una versió millorada els apassionants i històrics enfrontaments Senna-Prost, Nadal-Federer, Michael Jordan-Larry Bird, Epi-Blas, Bob Esponja-Calamardo i altres per l'estil.
Amb en Xavi (company d'entrenaments entre setmana) no ens hem trobat abans de començar a la cursa, i finalment ha hagut de plegar al km7... L'any vinent serà la revenja, ja ho veuràs.
Pròxima cita, la bonica vila costanera de L'Hospitalet. La veritat és que des que sé que he d'anar a l'Hospi un dissabte per la nit dormo intranquil, tinc vòmits i malsons.
Només faig que veure tot de Nyetas repartint aigües adulterades al km4 i els Latin Kings Powerades plens de pixum al km8.
He augmentat la pòlissa de la meva assegurança de vida per si de cas.
A més no m'acaben de convènçer aquests circuits de 2 voltes, m'entra complexe de hamster corrent en una roda de gàbia.
Salut, cames, kms i punts pel club!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.