Hola,
Aquest cap de setmana en que només hi ha va haver un dia (dissabte no va existir) vam assistir bastants integrants del Running Claret a la Cursa de Bombers 2012.
Abans de la cursa vam fer la foto oficial i un cop més la sortida de la que per mi és la millor cursa pel que respecte a organització de Barcelona va ser força fluïda. Jo volia intentar seguir el globus de 45' però en David i en Francesc em van convèncer d'una bogeria: intentar baixar de 43' o 42 seguint el globus de 40' o 42' (jo mai he fet menys 44' ni tan sols entrenant).
Total que sortim i aviat el globus de 40' el veig desaparèixer però en canvi no veig que em passi el de 42'... Arribem al paral·lel i jo em concentro a seguir la gorra del David que veig a uns 50 metres davant meu. Després de girar a Floridablanca perdo la gorra però llavors un home del públic m'engega una bona dosi de moral, li sento dir: Mira, per allà va el globus de 42', aquests encara estan fent un gran temps. El globus 42' anava just darrera meu! Això em dóna ànims i accelero força.
Quan arribo aproximadament al km 4 les forces comencen a fallar però llavors apareix al costat meu un excompany meu de classe al Claret i em diu que com trobo. Jo li dic que vaig al límit i ell em diu que ell farà 40 i poc i que si vull el puc intentar seguir... Per tant, m'enganxo al seu costat i sabent que ell porta un bon ritme simplement intento seguir-lo.
Després de passar el km. 8 faig càlculs i m'adono que probablement faré 42:30 aprox. (no recordava que acabàvem amb baixada), m'emociono molt i intento donar-ho tot. Finalment, quan arribo a 50 metres i veig el que falten pocs segons per arribar a 42 minuts faig un sprint per intentar com sigui parar el crono a menys de 42 i ho aconsegueixo per 2 raquítics segons.
Estic satisfet i content pel temps però sobretot perquè sé que he posat el meu cos al límit (no sé si això és bo). Sóc conscient que els músculs em cremaven i les pulsacions anaven al màxim. El meu cos amb el físic actualment meu és impossible que hagués pogut anar més ràpid. Content més per saber que ho he donat tot (no com algú altre la nit anterior al Camp Nou...) que no pas pel temps.
Salut!
P.D: Ja no sé com agrair el gran suport que suposa que l'Alba m'acompanyi a les curses i a spinning i em recolzi als entrenaments. Ets la millor i l'autèntica guanyadora a totes les curses!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.