Després de mesos preparant
la sortida, que si autocar, hotel per dormir, restaurants per dinar i d'altres
coses que no es poden explicar per fi arriba el dia de fotre el camp.
Ens llevem d'hora però ben
d'hora ben d'hora (tots menys l'Iban que es lleva justet) i anem cap el punt de
trobada que sorprenentment es la porta del Claret, allà ens reunim el membres
del Running Claret i las respectives familias.
Quan ja estàvem quasi tots embarcats l'Oriol fa una aparició flash per
desitjar-nos bon viatge...va ser tant flash que la meitat del personal no el
varem veure i aixo que petita no es la criatura.
Preparats, llestos i
comencem el viatge...pero abans de sortir de BCN em de fer 2 paradetes, una a l'Illa Diagonal on
"busquis el que busquis ho trobaràs" , i si, allà ens varem trobar
amb en Francesc & Family, tots cap amunt i una mica més endavant recollim
al dofí triatleta Paco.
Ara si que si, ja hi som
tots! Carretera, manta...i una son de nassos.
Els primers km son bastant
tranquils amb brometes d'uns, migdiades d'altres i alguna passejada del Manel
que esta tant emocionat com l'Alexis Sànchez el dia que marqui un gol, si
aconsegueix marcar algun dia clar.
Fem una parada per esmorzar,
estirar las cames i sant tornem-hi que no ha estat res...els km van caient i
las hores també, i per fi ja veiem el cartell del poble Oiartzun, que es on
tenim l'hotel....ja hi som!!!!! Tots nerviosos per baixar però encara queda la
millor part del trajecte...
L'autocar agafa un desvio i
de sobte ens trobem en una carretera (per dir-li d'alguna manera) estreta, molt
estreta i empinada (la carretera), tant
empinada que més que en un autocar semblava que estiguéssim a dins d'un
transbordador espacial, Houston We have a problem!! només us diré ,perquè us
feu una idea de la preocupació del personal, que en aquell moment es van sentir
un munt de click-click, eren els cinturons de seguretat dels passatgers que
temien per las seves vides, collons que justets varem passar!!!!
Aixo si el paisatge era molt
bonic, prats verds amb ovelles i unes
quantes creus rollo tomba de zombie al llarg del caminet...bon rollet eh!!
Peró tots tranquils informem
al personal que si algun zombie s'aixeca el més important es:
1.- Que no et mossegui
2.- Si et mosseguen no
siguis cabró i no ho amaguis.
3.- Se'ls li ha de fotre
fort al cap i un altre cop cap a la tomba.
4.- Si no vols que et
mosseguin i no pots trencar-los el cap, corre collons!! Que son zombies i van a
2 por hora!!. Mai he entès com un zombie pot atrapar a una persona...es de ser
inútil!
Quin mal m'està fent la
serie "The Walking Dead" , i quan ja em veia matant zombies a tort i
a dret trobem el camí de sortida cap a la carretera principal...quina
desil.lusió...
Peró per fi arribem al Hotel
GURUTZE•BERRI .
Ens rep la família que
regentava l'hotel, amb una gran simpatia i amor, eren tant simpàtics i
servicials que algú els hi va posar el sobrenom de "Família
Monster"...com deia aquell...no hase falta desir nada mash.
Dinem, ens instal.lem a las habitacions
i altre cop al autocar per anar cap a Anoeta que era on estava la fira del
corredor per recollir els pitrals de la mítica cursa.
Arribem a Anoeta plovent i
em de fer cua per poder entrar al pavelló on estava la fira, a la entrada ens
donen un mini entrepà de pamplonica, el pamplonica a rodanxes eh! encara que
algú l'hagués preferit en barra, i el pa tant sec que ens deixa la boca com si
hi tinguéssim una espardenya, amb el que ens entra una sed espantosa (la sed es
per justificar las birras de després).
Reculli'm el pitral, la
samarreta i sortim tots contens per anar a prendre alguna cosa aprop de la
Concha i treure'ns la sed que ens ha provocat l'entrepà, no per res més...pero
es posa a diluviar i ens refugiem a una parada del que allà anomenen "El
Topo" una especie de tren/metro...no se si li diuen aixi perquè no hi veu,
perquè va per túnels o per las dues coses a l'hora.
Després de buscar
alternatives i intentar quadrar horaris amb l'autocar es decideix tornar cap a
Oiartzun i anar a la plaça del poble a prendre un zuritos i uns pinxos.
Un cop al poble, força
abertzale per cert, entrem a una de las 2 tavernes de la plaça i per fi podem
fer el que havíem vingut a fer, que no era la cursa no, era menjar pinxos!
Per sort la gent de la
taverna era força simpàtica, no com altres (els del Hotel), i ens serveixen amb
un somriure que sempre es d'agrair , també s'ha de dir que els pinxos estaven
boníssim...mentres estàvem provant la gastronomia de la contrada la Pili va
intentar catalanitzar als bascos, que espanya té al Wert però nosaltres tenim a
la Pili!!!
-Perdone, me puede poner
otra cerveza? es que se me ha "relliscado" la otra-. Comooooooooooooor!!!!!!
Ven be no se si es
catalanitzar als bascos o violar al Pompeu Fabra, pobre Pompeu, però sigui una
cosa o l'altre ens varem fer un fart de riure.
I ja amb el morro calent i
havent matat el "gusanillo" tornem al hotel a sopar.
El capitul del sopar millor
me'l salto perquè no acabaríem mai, només dir que el menú era tallarines de
pobre i peix de suro. Aixo si l'Alba va poder sopar tranquil·la perquè el menú
no portava ceba...ni ceba ni res de res.
Un cop sopats i cansats del
dia, arriba l'hora d'anar a dormir.
Sembla que los viejos del
lugar ja tenen clar com anirem cap a la cursa ja que durant la tarda es van
plantejar 4000000000 d'opcions per anar-hi. Al final anirem en taxi com bons
pixa-pins que som....preparem la roba i la bossa amb dubtes, mallas o pantalons
curts, samarreta sense mànigues o màniga llarga, paravent o sense, estreno
plantilles en una cursa o no...amb aquest temps que fa només tenim clara una
cosa....l'impermeable si o si.
Al final penso que sense
patiment no hi ha gloria i preparo els pantalons curts, la samarreta sense
mànigues, el paravent es quedara a la maleta i reso al Déu Bacus per no morir
d'hipotèrmia. Bon Nit!!
Durant la nit em desperto un
moment i entre els roncs d'en Paco (que es ese animal?) sento soroll d'aigua,
de molta aigua, pels meus "adentrus" desitjo que sigui algú
dutxa'n-se però em temo que no es aixi.
Sona el despertador d'en
Paco que sona com un grill i poc a poc ens posem en marxa, una dutxa per
espavilar-nos i ha esmorzar bé perquè encara queden més de 3h per la cursa...3
hores!!! el night runner Iban encara esta flipant, només li va faltar baixar abraçat
al coixí com si fos un gusiluz.
Al Loro!!! Ja son las 8:00h
els taxis acaba'n d'arribar, ens fem la foto oficial de la cursa i cap a
Behobia hi falta gent, a las cares del personal ja es noten els nervis i las
ansies per començar la cursa...pero amb las hores que quedem podríem fer 3
Behobias. No cal dir que estava plovent.
En un obrir i tancar d'ulls
arribem a la zona de la sortida....son la 8:30!!! I tenim hora amb el senyor de
la pistola a las 11h!!!! Seguia plovent, i només ens queda'n 2h30' per la
sortida...ufff, estic fent una mitjana de temps entre el que sortia primer que
era en Julio, els que sortíem una mica després que érem uns quants i els que
sortien super després. Es a dir que des-de las 10:34h fins las 11:15h seria un
degoteig constant de membres del RCL creuen la sortida...més que degoteig seria
xorrejant o xorreo, com plovia per favor!!
Decidim anar a fer 26 cafès
abans de canviar-nos per deixar las motxilles als camions que las portaran fins
a San Sebastián i aixoplugar-nos una mica de la pluja, però las hem de deixa
abans de 2/4 de 10 aixi que després dels cafes i veure com diluviava a estones,
ens treie’m el xandall i deixem las bosses als camions respectius i ja ens
veieu a tots en calça curta, samarreta i amb l'única protecció de l'impermeable
dels xinos que ens va proporcionar en Manel, en aquell moment més que
impermeable per mi va ser un salvavides, aquí varem ratificar el Manel com a
presi....no se que passa però des-de la cursa del Clot del any passat sembla
que la màfia Xinesa ens persegueix.
Ara ja només queda esperar,
la espera desespera i amb la que estava caient molt més. Encara faltava més
d'una hora per la sortida, jo ja estava xop (tot i l'impermeable) i mort de
fred però no era l'únic miro al voltant, tothom esta intentant ocupar un lloc a
cobert amb moviments espasmòdics per intentar entrar en calor, amb la música
sonant semblava que estiguéssim en una "rave"(festa alternativa al
aire lliure) més que esperant la sortida d'una cursa.
Quan quedaven pocs minuts
per la sortida del Homeless...vull dir d'en Julio... decidim acompanyar-lo i de
pas fer l'escalfament per preparar-nos per la nostra sortida. Peró plovia tant
que en un acte de rebel·lia i perquè no dir-ho de cara dura ens colem tots al
mateix calaix que ell, no va ser una colada d'un calaix no, al RCL quan fem
alguna cosa la fem be, la colada va ser de 5 a 9 calaixos!!Toma ya!!
En Lluís que es molt legal
no ho veia clar però entre tots el convencem i tots "padrentro", crec
que cadascú ja tenia pensat que dir si ens paraven...la meva era "mi no
ablo spagniol amigo" amb accent àrab que hem va ensenyar un amic, però
segur que las excuses del Joan, The Doctor i Ignasi eren molt millors que
aquesta. La resta no em preocupaven perquè els vaig veure barrejar-se amb la multitud ràpidament fent
cara d'indignats al veure pitrals d'un color que no tocava...quins barruts (com
diria el meu avi) aquest del RCL!!!
Per sort i sorpresa
d'alguns, ningú ens diu res, aixi que ja estem preparats per començar!!!
Intento colocar-me al mig de tots per tenir controlats als velocirraptors Iban,
Lluís (perillós), Paco(amb molèsties) i al Aubach team(perillosos?segurament
si). I segueix plovent.
Al cap de poc escoltem el
tret de sortida i ens posem en marxa....Si!! ja estàvem corrent la mítica
BB/S!!! quines ganes, quina emoció, quin temps, com molesta d'impermeable!!! Em
trec l'impermeable com si fos en Hulk Hogan el llenço com un professional a las
meves fans (imaginaries) i a tirar milles.
Segueixo tenint controlada a
tota la colla tot i que l'Iban es queda una mica enrere per culpa del transit
que hi havia.
Sembla que el fred que em
passat ens fa sortir a un ritme força animat, el Lluís desapareix i al cap
d'uns km el bessó d'en Paco es ressent i l'obliga a afluixar una mica, amb el que
em quedo amb l'Aubach team format pel Francesc i el seu fill August, he
corregut llargas distancies amb en Francesc però amb l'August no, i si els
plats s'assemblen a las olles aquest dos em faran patir per seguir-los. Peró no
va ser aixi, estava a tope!!
Anem a un ritme força còmode
4:40 més o menys però em dona la sensació que l'August no vol apretar més per
no deixar tirat a son pare i de pas a mi, com viu i menja a casa seva ho
entenc....pero Francesc ves-te preparant perquè aquest ens passara la mà per la
cara d'aquí no res, li haurem de punxar els pneumàtics jjejeje.
I seguim endavant....durant
tot el recorregut hi ha gent animant, molta gent! Es una cosa increïble que
t'empeny i no et deixa notar ni las cames ni el cansament...de fet las cames no
las notava del fred que fotia però queda be dir-ho. I per si us havíeu oblidat! segueix plovent però
ara amb menys intensitat.
Fem un pujada per una
autovia que no sembla gran cosa però a mi personalment se'm fa llarga tot i
l'ambient que hi havia, si aquí també...i com qui no vol ja som a l'equador de
la cursa i arribem al punt per mi més lleig de tots, el port.
Entrem en un món diferent,
sembla que allà es puguin rodar pel·lícula de mafiosos o de contrabandistes
però com anem corrent segur que no ens enxampen...i de cop es posa a ploure,
que dic a ploure, es posa a diluviar!! Estàveu contents amb el xirimiri que
queia? Doncs zasca! Aigua per acabar amb la sed del món!
Tot i aixo seguim a un bon
ritme i ja només queden 5k per arribar a San Sebastian.
Pregunto com anem de forces
i els dos pardals em diuen que be, com no podia ser d'altre manera, i apretem
fins a agafar un ritme de 4:10 més o menys (corregiu-m'he si m'equivoco), ens
disposem a fer els últims km avançant a molta gent que sempre dona moral per
apretar i entre els crits d'ànims de la gent i els crits de "Visca
Catalunya" ja veiem el mar al fons.
El que no veiem ni notàvem era el vent que feia.
Seguim apretant i quan
arribem a l'última corba de la cursa una ventada quasi sens emporta, no es
conya no, hi havia tanques mitg volant, cartells volant literalment i nosaltres
agafant la corba com si fossi'm braus, amb las banyes per davant i una mà
aguantant la gorra per poder-la conservar.
Ara si!! Ultima recta de
cursa, poder era d'1km però va ser espectacular i de "gallina de
piel", gent, molta gent, moltíssima gent cridant, animat i aguantant la
pluja i el vent com mai havia vist en una cursa.
En aquell moment en Francesc
desenfunda la nostra estimada Estelada, brutal!!!! En una punta de l'Estelada
en Francesc i a l'altre l'August, una imatge inoblidable de veritat, i jo
davant seu obrint pas, la sensació va ser com si darrera meu vingués alguna
cosa que ningú pot aturar.
No puc recordar las vegades
que varen sentir el crit de "Visca Catalunya" durant la cursa però us
puc assegurar que van ser moltíssimes.
I per fi creuem la meta en
1h34', gens malament amb las condicions que varem corre i molt contents per
haver pogut participar en la mítica BB/SS.
Un cop aturats noto que el
fred m'està calant als ossos, sort que ens donen un impermeable (que sempre
ajuda),la medalla de finisher i ens movem ràpid
a recollir la bossa, agafem un parell de gots de caldo que ens van fer
entrar en calor i anem en busca i captura del autocar en el qual es respirava
un estrès bastant important...pero aixo es una altre historia.
Ja dutxats, lesionats i
cansats emprenem el viatge de tornada cap a la ciutat que porta el nom del
nostre club.
P.D: el viatge de tornada no
l'explico perquè ja us he fotut un bon rotllo
P.D 2: August! Espero que
entreguessis els deures fets i polits,jejejeje.
P.D 3: Alba i Iban estaré
encantat d'acompanyar-vos. Sou genials!!
Moltes gracies a tots i
totas per fer d’un cap de setmana de pluja un cap de setmana fantàstic i en
familia!!!!!
Salut i Km!!!!!! David
X.V.C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.