CURSA DEL GALL (Lluis Vallvey)

Hola runneros,

Matí de debut ahir amb la secció de muntanya del "Running Claret", per alguns "Trotaires de l'eixample" anomenada "Caçadors de bolets", a la mítica Cursa del Gall a Sant Fruitós del Bages, lloc conegut arreu per el seu clima "tropical" al desembre.

Cursa mítica i restringida a 167 corredors que erem els que ahir matí de diumenge ens varem plantar a la sortida, entre els 167 escollits, 2 membres del "Runing Claret" i una possible incorporació al mercat d'hivern, el Francesc.

Arrivada molt tranquila 45 minuts abans de la cursa amb el termometre del cotxe vorejant els 0º (ni fred ni calor), molt poca gent a la sortida, unicament membres de la organització molt abrigats i tota la penya en el bar del centre on donaven els dorsals. Varem aprofitar el Julio per pendre la seva dosis de cafe abans de la cursa i per poder pixar tranquilament, no sabeu pas com s'agreeix poder fer una pixadareta tranquila abans de la cursa sense cues.

Després foto de rigor abans d'anar al cotxe a deixar la motxil-la, deixem la roba i aprofitem per posar-nos guants, buf, crema d'escalfament (nova versió vaselina jejejeje), en fi fotia un fred de collons i el Julio que veureu a la foto que surt amb màniga curta (sols a la foto jejeje) no va tenir pebrots i va acabar col-locant-se una jaqueta.

Després de estar escalfant per no dir mariposeando, ens convocan deu minuts abans a la linea de sortida per explicar-nos les regles de la cursa, que si hem de seguir les senyals groges, breu explicació del circuit, tot per corriols i pistes de muntanya, i que tiraran una traca i que no sortim fins a l'ultim coet (per lo vist l'any passat mes d'un es devia menjar la traca jejeje). A la linea de sortida davant de tot perque no hi havia aglomeracions aprofito per mirar al voltant i no veig cap tio d'aquestos que diguis "a aquest m'el faig petar facilment".

Traca i sortida, primer 1,5 km. de pista, serveix per perdre de vista al Julio (entraba en les previsions) i anar-se estirant una mica el pilot, jo anava amb el Francesc a un ritme tranquil. A partir d'aqui el primer corriol de pujada, tothom "en fila de a uno" i els que tenia davant meu que començan a caminar, impossible d'adelantar-los i perdo el contacte amb el Francesc, comença el primer corriol de baixada i aqui si que s'anima la festa, a tota ostia ja que si no notaves la respiració dels de darrera a l'orella, total que la cursa deixa d'esser tranquil-la i començo a patir perque un peu mal posat o una pedra que es mogui faci que hem foti la ostia de la meva vida, a mes per acabar-ho d'arreglar el terreny estava una mica humit.

Per sort paso la primera zona de corriols sense problemas i sortim a una zona de camp obert en un prat on puc adelantar els que m'havien fet de tap a la pujada. A partir d'aqui ja puc anar mes al meu ritme i comença a disfrutar del paisatge, la veritat que l'entorn i el circuit eran molt bonics. Començo a tenir calor i hem fan nosa els guants i el buf pero he d'aguantar-me.

Passem per un pont del Llobregat que parteix els dos cims de la cursa, i sorpresa "La Guardia Civil" fent de control de la cursa, collons aquestos del PP s'han afanyat a fer els canvis rapidament jejeje, la cursa segueix entre pistes i corriols i la veritat, començo a notar les cames cansades com feia temps que no notava, aprofito una llarga pista de baixada al km 9 per recuperar la vissio del Francesc i aixó hem serveix de motivació per apretar una mica, intentant regular perque cada cop veia me a prop la darrera zona de corriols que ens esperava, i colllons ultim corriol de pujada amb un tram que es escalada pura per les roques, total que arribo al final d'aquest corriol gairabe desfondat i encara quedaven 2 km per pista.

Els 2 km. finals per pista vaig atançant-me al Francesc, i a pesar d'esser lleugera baixada les cames m'estaven dient que s'acabi ja o rebento, a sobre una pujada de 100 m. que serveix per enfonsar encara mes la moral, a partir d'aqui baixada fins a l'arribada.

Arribo al lloc 52 (1:16:18), el Francesc en el lloc 50, 7 segons davant meu, i el Julio que ja ens estava esperant tranquilament menjant-se l'entrepà que havia fet (1:06:50), en el lloc 15, per 5 minuts que no s'emporta un gall, haguessim estat distrets al viatge de tornada jejeje!!!.

A l'arribada un complert avituallament amb bocates, coca, xocolata desfeta i coca-cola del Carrefour. Intento menjar-me un bocata i hem fotia un malt terrible la boca al mastega, suposo que el fred i el cansament tenien la culpa, per sort al Francesc li passava el mateix, anem cap al cotxe comentant la cursa i surt el comentari de "La Guardia Civil", es possible que hi hagi hagut un cop d'estat mentres corriem????. Per sort arribem al cotxe i per la radio surt el Puyal, no el Matias Prats (el pensament de trama golpista queda desactivada jejeje!!), el Barça ja estava guanyant 2-0 i enfielm camí cap a Barcelona.

M'agradat molt l'experiencia, no era el que m'esperaba, una cursa tranquil-la per agafar fons, sino una autentica trenca cames amb canvis de ritme molt besties. Vaig acabar amb la mateixa sensació que la primera cursa de 10 km, completament rebentat. Repetirem mes endavant.

Salut, cames i km,

Lluís

Nota: O els runneros de Vilanova envien cronica o haurem de demanar la dimissió del cap de prensa per defugir les seves funcions "Poch Dimissió"