Jean Bouin 2011 (David)

Hola,

Aquesta vegada jo també faré crònica de la Jean Bouin perquè crec que l'ocasió s'ho mereix.

No voldria oblidar demanar permís al senyor Poch per escriure unes lineas...desde la sala de màquines escolto un...Permiso concedido!!...pues pa lante no..

Arribo amb la moto a plaça espanya ( ho escric en minúscula per motius obvis) cap a las 7:50 pelat de fred i pensant on podré prendre un cafetó m'entres espero a la resta de la tropa. Durant la busca i captura d'un bar hem trobo al Julio davant del Hotel i decidim anar a prendre un cafè, de fet a prendre'l jo ja que en Julio ja ho havia fet, ell s'encarregara de convidar-me,jejeje...gracies Julio!!

Arriba l'hora de la quedada a la torre esquerra, mirant cap a la muntanya pels més despistats, i comença el degoteig de membres amb els seus membres del Running Claret(no se qui portava a qui), tots equipats amb la nova i única samarreta del nostre estimat club...pero....aqui hi falta algú, començo a comptar Toni 1, Joan 2, Manel 3, Roger 4, 5,6,7,8,9,10...10? no havíem de ser 11? torno a comptar....i aleshores si...faltava 1, tots sabeu qui havia de ser...doncs si faltava l'Iban popularment conegut com Dark-runner, però aquesta vegada no va ser per culpa d'haver passat una mala nit sinó que va tenir problemes logístics que va sol.lucionar perfectament tal i com ho descriu a la seva crònica. Ens quedem sense foto inicial ja que la fotògrafa oficial va patir un petit accident domestic...Pili, espero que no sigui res.

Comencem la pujada cap a la font i aquí ja cadascú a la seva bola, uns al guarda-roba, uns altres a canviar l'aigua de las olives i d'altres mirant a la resta de mortals per sobre l'espatlla de la nova samarreta. Un cop tots ja hem fet el que havíem de fer sembla que ens posem a escalfar en diverses modalitats, els que escalfen donant voltes a la font per veure com esta el panorama, els que estiren una mica perquè diuen que fan servir els 2 primers km per escalfar i els que fan servir escalfadors químics (réflex), només ens falta algú que faci servir mantes tèrmicas com els formula 1. Al costat de la font regalen Maxi fuel (gel energètic), tots pensem i comentem que això sortira per dalt o per baix però l'agafen i ens el foten per si funciona..."ja veuràs avui" hem dic a mi mateix.

Només queden uns 10 minuts pel tret de sortida i ens anem col.locant als calaixos assignats, l'Oriol sembla que tingui pressa perquè cada vegada el veig més endavant del calaix i decideixo anar amb ell perquè no es senti sol ni abandonat i no us enganyaré per intentar tenir el mínim de transit a la sortida, tot i aixi tardem quasi un minut en creuar la linea, a partir d'aquí comença el caos circulatori durant quasi 2km els quals els faig amb l'Oriol com a parella de ball i a un ritme més que digne (4'15''km), un payo pregunta si es pot enganxar a mi ja que s'ha deixat el cronometre i li sembla que vaig a un ritme semblant al seu, li dic que ell mateix....pero que corra el aire!! l'Oriol hem diu que baixa el ritme i que tiri...miro a banda i banda però no veig res interessant que vagui més lent que jo, penso que a tingut un atac de prudència, que avui tornara a baixar el temps i segueixo a la meva...aixo vol dir que m'he passat 8 km amb la companyia d'un sol membre...el meu. Segueixo anant a un bon ritme i hem sembla que podré aguantar fins al final amb tot aixo ja estàvem quasi a mig paral.lel i de cop ens avançar un SC sense posar l'intermitent ni res, ho poso en majúscules perquè era molt motivador, però a aquelles alçades només aconsegueix arrancar algun somriure dels presents...no se si va ser l'emoció o l'esforç que estava fent però el Maxi fuel dels collons va començar a bellugar i amb la cara de cul que tinc no sabia si pujar o baixar, aixo hem va fer baixar el ritme durant 1km ven bo tot i aixi vaig aconseguir mantenir-lo a dins fins al final de la cursa que la vaig acabar en 43'38'' patint més del que m'hagués agradat però content amb el crono.

Un com varem arribar tots, ara si, sessió de fotos, ara cap aquí ara cap allà,no m'agafis de la dreta que es el meu costat dolent...etc, al final tots molt guapus i cap al Pep a esmorzar i a fer uns bons riures ;)

El tret diferencial per mi en aquesta cursa es que com l'any passat he estrenat la gorra de "Posa't la gorra" de l'associació AFANOC, i espero poder seguir fent-ho durant molts anys. Us animo a tots a participar-hi!!!

Posa’t la Gorra!!!!!

X.V.C