Aquest matí s'ha convocat l'equip triple-A (segons recent
calificació de Standard and Poor's) del Running Claret, formada per Oriol
Mirapeix ("Er niño der paraguas" o "Engalipa que fa fort" i conegut a
l'estranger com a "Engalipator"), David Montserrat ("Er niño der calendario") i
Roger Poch ("Almorunner amb preplàtan", que sembla el nom d'un quadre de
Miró).
Seguim per tant sent fidels a la màxima "Cap cursa sense el Running Claret", que és una adaptació de la popular "Cap balcó sense senyera".
Aquest cop l'objectiu era doblement ambiciós, "con dos cojones" que diuen més enllà de l'Ebre:
1. igualar la gesta dels rain-runnners (mal anomenats "pollos mojaos" per alguns envejosos) de la Sagrera de fa una setmana. En el meu cas cal intentar tornar a baixar dels 40 minuts per demostrar-me que no va ser casualitat :-)
2. fer honor a una samarreta que ..., de fet encara no hi és, però està al caure, ... o no, no sé, ningú ho sap...
Ens citem amb el membre (no sigueu malpensats) conegut com Engalipator, o sigui l'Oriol, davant de casa per anar xino-xano (avui la cosa anava de xinos com es veurà) fins la cursa. Seria altament ridícul per uns runners consumats com nosaltres haver d'agafar el Metro per fer una parada. Quedem amb l'altre membre, "er der calendario", o sigui el David, al lloc de la cursa.
Enseguida ens adonem que avui no es donen les condicions meteorològiques òptimes per a uns "rain-runners": pluja, vent, fred, llamps, trons, tornados, etc. de forma que haurem de lluitar un cop més contra els elements... Mola!
Un cop arribats al punt de trobada ens trobem al Pere (amic del David, del basket Claret, personalment no el coneixia), que és la seva primera cursa després d'una llarga temporada sense córrer.
Passem a l'àrea d'hidratació corporal, una cafeteria de barri regentada, com no, per xinesos. Un cop hidratats, Engalipator fa de les seves aplicant la famosa tècnica ancestral anomenada "sinpa". Quan ja estem fora el carrer sento uns crits "desgarradors" en xinès (el diferencio perfectament del taiwanès) a l'estil "Tenko" (ai no, que aquests eren en japonès). Com és sabut per tothom, els xinesos a més de ser molts, són ràpids i "traiciunerus". Total, aquesta vegada Engalipator no se surt amb la seva i es veu obligat no només a pagar els cafès sinó també un peatge adicional per tal que la mafia xinesa del Clot li perdoni la vida. Primera en la frente.
Veient que cauen unes tímides gotes (bo), intentem convocar els esperits de la pluja ballant a lo All Blacks (patètic) com posesos. Pos eso, seguim ballant, però conseguim l'efecte contrari, para de ploure (dolent). El cel segueix tapat (bo), fot rasquilla (bo) però molta xafogor (dolent). Entre tant "bo" i tant "dolent" ja no sabem què pensar, que sigui el que Déu vulgui.
Anem per feina, ostia quina mandra, ens ubiquem als calaixos corresponents (Engalipator no consegueix aquesta vegada cap víctima innocent que el tapi amb el paraigües, normal, no plou) i comença el compte enrere.
Estic tot just a la 4ª fila, veient les calves dels corredors d'èlit (no parlo massa perquè d'aquí res estaré igual, vull dir amb calva, no a l'èlit). Ni em plantejo però fer un SC (Sigue Calvito).
El tret de sortida ens deixa sords a tots (incloent els veïns de les 18 mansanes adjacents), se senten nens plorant, pavellons auditius despresos, etc. Triguem uns segons a recuperar-nos de l'ensurt i ... a córrer!
Km1: 3'29"!!!! Ni ens el meus somnis més humids (de suor, ... marranus) hagués pensat en aquest temps de pas! I aquesta vegada juro per Snoopy que ningú ha retallat el circuit. Vas a parar? Massa ràpid, calma nano, amarra los caballos.
Km2: començo a regular (forma professional de dir que ja vaig cansat i no puc córrer tant). Segueixo bastant per sota dels 4'/km.
Km4: se m'ha enganxat a "rebufu" un individu que va tota l'estona esbufegant i escupint. Penso "quin tio més desagradable, l'he de deixar enrere". En una vida anterior devia ser una rèmora perquè no hi ha forma de treure-me'l de sobre.
Km5: crec que els faig amb poc més de 19 minuts, però vaig més carregat de cames que a la Sagrera. Tot i així he fet un canvi de ritme i finalment m'he desempellegat de l'esbufegador. Encara falta lo pitjor, la pujada al Km8.
Km5-9: baixo el ritme, em trobo cansat però cagumtot, cal seguir endavant.
Km10: Resulta malauradament que la pujada del Km8 no era la última sino que n'hi ha una altra poc abans de la meta, que m'acaba estomacant de valent. A sobre torno a sentir una bufera desagradablement familiar o familiarment desagradable, depèn de com es miri. És ell? Esprinto (si se li pot dir així) perquè no em guanyi. Finalment la bufera i el seu propietari entren després a la meta. Em giro amb cara burleta per veure-li la cara i... Merda, NO era ell! :-)
Resultats: no els sé segur, a hores d'ara no estan publicats encara, però:
Oriol: casi millor marca, no tant bona com la Sagrera però propera
David: tot i lesionar-se al Km8 ha decidit seguir i increïblement ha conseguit la seva millor marca. En endavant li direm "David - No hay dolor". Imagineu-vos què fara quan no li fagi mal res. Que s'aparti el Gebreselassie! I el Coscubiela també!
Roger: crec que he fet un temps molt semblant al de La Sagrera, inferior a 40 minuts.
Personalment, haver fet 2 curses seguides per sota de 40 minuts és simplement increible. Estickamasurtu!!!
Només dir que he quedat davant de la primera dona (sense ànims de ser masclista però, com pot ser que no hi hagi cap dona que corri més que un almorunner de pa sucat amb oli com jo? Perdoneu però algú ho havia de dir), i a diferència de La Sagrera, avui no hi havia cursa de la Dona que expliqués aquesta anomalia. M'estic plantejant una operació de canvi de sexe, aviam si encara rasco alguna medalla.
També és veritat que el patiment és important, molt important, i en començo a estar cansat (mai millor dit) d'anar treient el fetge per la boca i pendent del crono constantment. Crec que la Jean Bouin me la prendré d'una altra manera, porque yo lo valgo...
El post-cursa, genial com sempre, davant d'un cafè amb llet en una Boulangerie (on de moment encara no hi ha xinos), amb la satisfacció de la feina ben feta i preparats pel merescut descanso del guerrero (o no).
Anecdòtic, per si m'havia quedat amb ganes de córrer sota la pluja, ho he fet hores més tard tot tornant del Forum per anar a buscar el cotxe que el tenia aparcat allà on Cristu va perdre l'espardenya.
Apa, propera cita, ara sí, massiva, Jean Bouin.
Salut i cames!
Roger
Seguim per tant sent fidels a la màxima "Cap cursa sense el Running Claret", que és una adaptació de la popular "Cap balcó sense senyera".
Aquest cop l'objectiu era doblement ambiciós, "con dos cojones" que diuen més enllà de l'Ebre:
1. igualar la gesta dels rain-runnners (mal anomenats "pollos mojaos" per alguns envejosos) de la Sagrera de fa una setmana. En el meu cas cal intentar tornar a baixar dels 40 minuts per demostrar-me que no va ser casualitat :-)
2. fer honor a una samarreta que ..., de fet encara no hi és, però està al caure, ... o no, no sé, ningú ho sap...
Ens citem amb el membre (no sigueu malpensats) conegut com Engalipator, o sigui l'Oriol, davant de casa per anar xino-xano (avui la cosa anava de xinos com es veurà) fins la cursa. Seria altament ridícul per uns runners consumats com nosaltres haver d'agafar el Metro per fer una parada. Quedem amb l'altre membre, "er der calendario", o sigui el David, al lloc de la cursa.
Enseguida ens adonem que avui no es donen les condicions meteorològiques òptimes per a uns "rain-runners": pluja, vent, fred, llamps, trons, tornados, etc. de forma que haurem de lluitar un cop més contra els elements... Mola!
Un cop arribats al punt de trobada ens trobem al Pere (amic del David, del basket Claret, personalment no el coneixia), que és la seva primera cursa després d'una llarga temporada sense córrer.
Passem a l'àrea d'hidratació corporal, una cafeteria de barri regentada, com no, per xinesos. Un cop hidratats, Engalipator fa de les seves aplicant la famosa tècnica ancestral anomenada "sinpa". Quan ja estem fora el carrer sento uns crits "desgarradors" en xinès (el diferencio perfectament del taiwanès) a l'estil "Tenko" (ai no, que aquests eren en japonès). Com és sabut per tothom, els xinesos a més de ser molts, són ràpids i "traiciunerus". Total, aquesta vegada Engalipator no se surt amb la seva i es veu obligat no només a pagar els cafès sinó també un peatge adicional per tal que la mafia xinesa del Clot li perdoni la vida. Primera en la frente.
Veient que cauen unes tímides gotes (bo), intentem convocar els esperits de la pluja ballant a lo All Blacks (patètic) com posesos. Pos eso, seguim ballant, però conseguim l'efecte contrari, para de ploure (dolent). El cel segueix tapat (bo), fot rasquilla (bo) però molta xafogor (dolent). Entre tant "bo" i tant "dolent" ja no sabem què pensar, que sigui el que Déu vulgui.
Anem per feina, ostia quina mandra, ens ubiquem als calaixos corresponents (Engalipator no consegueix aquesta vegada cap víctima innocent que el tapi amb el paraigües, normal, no plou) i comença el compte enrere.
Estic tot just a la 4ª fila, veient les calves dels corredors d'èlit (no parlo massa perquè d'aquí res estaré igual, vull dir amb calva, no a l'èlit). Ni em plantejo però fer un SC (Sigue Calvito).
El tret de sortida ens deixa sords a tots (incloent els veïns de les 18 mansanes adjacents), se senten nens plorant, pavellons auditius despresos, etc. Triguem uns segons a recuperar-nos de l'ensurt i ... a córrer!
Km1: 3'29"!!!! Ni ens el meus somnis més humids (de suor, ... marranus) hagués pensat en aquest temps de pas! I aquesta vegada juro per Snoopy que ningú ha retallat el circuit. Vas a parar? Massa ràpid, calma nano, amarra los caballos.
Km2: començo a regular (forma professional de dir que ja vaig cansat i no puc córrer tant). Segueixo bastant per sota dels 4'/km.
Km4: se m'ha enganxat a "rebufu" un individu que va tota l'estona esbufegant i escupint. Penso "quin tio més desagradable, l'he de deixar enrere". En una vida anterior devia ser una rèmora perquè no hi ha forma de treure-me'l de sobre.
Km5: crec que els faig amb poc més de 19 minuts, però vaig més carregat de cames que a la Sagrera. Tot i així he fet un canvi de ritme i finalment m'he desempellegat de l'esbufegador. Encara falta lo pitjor, la pujada al Km8.
Km5-9: baixo el ritme, em trobo cansat però cagumtot, cal seguir endavant.
Km10: Resulta malauradament que la pujada del Km8 no era la última sino que n'hi ha una altra poc abans de la meta, que m'acaba estomacant de valent. A sobre torno a sentir una bufera desagradablement familiar o familiarment desagradable, depèn de com es miri. És ell? Esprinto (si se li pot dir així) perquè no em guanyi. Finalment la bufera i el seu propietari entren després a la meta. Em giro amb cara burleta per veure-li la cara i... Merda, NO era ell! :-)
Resultats: no els sé segur, a hores d'ara no estan publicats encara, però:
Oriol: casi millor marca, no tant bona com la Sagrera però propera
David: tot i lesionar-se al Km8 ha decidit seguir i increïblement ha conseguit la seva millor marca. En endavant li direm "David - No hay dolor". Imagineu-vos què fara quan no li fagi mal res. Que s'aparti el Gebreselassie! I el Coscubiela també!
Roger: crec que he fet un temps molt semblant al de La Sagrera, inferior a 40 minuts.
Personalment, haver fet 2 curses seguides per sota de 40 minuts és simplement increible. Estickamasurtu!!!
Només dir que he quedat davant de la primera dona (sense ànims de ser masclista però, com pot ser que no hi hagi cap dona que corri més que un almorunner de pa sucat amb oli com jo? Perdoneu però algú ho havia de dir), i a diferència de La Sagrera, avui no hi havia cursa de la Dona que expliqués aquesta anomalia. M'estic plantejant una operació de canvi de sexe, aviam si encara rasco alguna medalla.
També és veritat que el patiment és important, molt important, i en començo a estar cansat (mai millor dit) d'anar treient el fetge per la boca i pendent del crono constantment. Crec que la Jean Bouin me la prendré d'una altra manera, porque yo lo valgo...
El post-cursa, genial com sempre, davant d'un cafè amb llet en una Boulangerie (on de moment encara no hi ha xinos), amb la satisfacció de la feina ben feta i preparats pel merescut descanso del guerrero (o no).
Anecdòtic, per si m'havia quedat amb ganes de córrer sota la pluja, ho he fet hores més tard tot tornant del Forum per anar a buscar el cotxe que el tenia aparcat allà on Cristu va perdre l'espardenya.
Apa, propera cita, ara sí, massiva, Jean Bouin.
Salut i cames!
Roger
Esteu fets uns cracks!
ResponEliminaEls resultats oficials son:
ResponEliminaRoger (almorunner): 39'37''
Oriol (Engalipador):47'48''
David (No hay dolor):43'50''
Tela marinera amb els temps.
Despres d'aquesta cronica m'abstindre de fer la meva...es immillorable