La tarda de dissabte era una tarda grisa i plujosa. D'aquelles tardes en que t'agradaria no sortir del sofà/llit i veure tota la sèrie de pel·lícules de "No sin mi hija" I, II, III, IV i V d'Antena 3...
Però no, resulta que estava inscrit a les 5 milles de Cerdanyola i tocava anar a còrrer una estona... Així que l'Alba i jo vam arribar a Cerdanyola a recollir el dorsal mentre queixa un bon xàfec i per tant ens vam haver de refugiar a un bar a fer una coca-cola i un cafè. Curiosament els propietaris dels bar eren xinesos i curiosament al cap d'un quart d'hora d'estar allà la cambrera va passar per totes les taules a cobrar perquè hi havia 2 membres d'una taula que havien marxat sense pagar; perquè sabia que cert personatge no estava inscrit a la cursa sinó hauria estat una aposta segura com a possible culpable del "sinpa".
Quan mancaven aproximadament 20 minuts per començar la cursa va deixar de ploure, cosa que vaig agrair moltíssim. La cursa va ser ràpida i bonica. Es tractava de donar 2 voltes a un circuit on tot el primer tram era baixada i tot el segon pujada, no cal dir que la pujada a la segona volta va ser infernal. A la sortida crec que em va passar un fet que fins ara no m'havia passat a cap cursa: com que no hi havia gaire gent em vaig col·locar a les primeres files per prendre la sortida. Jo fins ara sempre estava acostumat a tenir la sensació que durant les curses i especialment als primers metres sempre avançava a molta gent, doncs aquest cop no va ser així ja que durant el primer quilòmetre em va avançar absolutament tothom: gran, petits, homes, dones, prims, gordos, llargs, curts... tots i totes... en aquells moments vaig pensar: tranquil, al final de la cursa ja veuràs com els avances tu (no me llames iluso, porque tenga una ilusión...)
Finalment vaig arribar content perquè no m'havia mullat durant la cursa i sobretot perquè com la cursa no havia estat gaire llarga els dits dels peus m'havien respectat i no m'havia tornat a fer les esgarrifoses ferides de l'última vegada. El temps no va ser fantàstic (37:48) però suficient, al cap i a la fi no tinc previst dedicar-me professionalment a l'atletisme...
P.D: Agrair un cop més a l'Alba que m'acompanyés a passar a fred a Cerdanyola. Ets la millor!
Quan he llegit el temps pensava que eren Km!!i he dit comorl, que no es vol dedicar al atletisme?esta clar que no,jejejej. pero despres m'he adonat que eran millas, molt be Iban. Diumenge que ve a tope!!!!
ResponElimina