Hola,
Aquí va la crónica del Maratest del passat diumenge a Badalona…..
De bon matí hem recull l'Oriol i anem cap a Badalona...despres d'eixugar-nos els mocs dels respectius refredats (cadascú els seus)i de fer alguna pirulilla amb el cotxe, enganxem al Paco abans d'aconseguir aparcar al parking del Màgic Badalona on ens vestim per l'ocasió.
Com mana la llei del gran mentider, els tres "machotes", que es com ens han batejat el comando de Beach Runners de Calella format per membres de las faccions “caçadors de bolets” i del “Trio Guadalajara” amb l’Ignasi com a tapadera, ens fem la foto de rigor...semblem un "Team" respectable i tot!!a partir d'aquí ja sabeu que tenim l’opció de corre o anar al bar però avui decidim corre.
Ja comença ha haver-hi ambient de cursa...gent col.locant-se els dorsals, d'altres ja estaven escalfant, las taules amb beguda i fruita pels que corríem els 30k ja estaven preparades i feia molt bon dia....aixo hem fa preveure un gran dia de running encara que no las tenia totes amb mi de poder aguantar els 30km sense treure els pulmons per la boca ja que m'he passat la setmana amb un refredat de cavall i hem sento com el tiu que se li enganxa un moc gegant al pit (anunci de no se que pels refredats,oi Oriol?).
Comencem el ritual pre-cursa sense saltar-nos cap punt....canvi d'aigua, reconeixement del terreny (ja m'enteneu), pero els SC deuen estar tots a Calella (no saben res el Beach Runners) i vist lo vist comencem a escalfar a prop de la sortida,quan decidim que ja estem prou escalfats, que no calents, entrem amb la multitud i ens preparem per la sortida, allà al mig de tanta tropa ens trobem amb el Quique que anava a corre amb uns companys...durant la xerrera anunciant el personatge que donara la sortida, evidentment no podria ser un altre que el molt "estimat" alcalde de Badalona, en Garcia Albiol...fora!!fora!!fora!! es senten molts xiulets, entre ells els meus...aixeco el cap i ens el trobem pujat al podi amb una pistola a la mà!!! Comol!!! un pepero amb una pistola?...perdone señorita, el labavo?es que no se si tengo que vomitar o cagarme de miedo...crec que més d'un vem dubtar en si donaria la sortida o cridaria un "al suelo todo el mundo coño!!" suposo que la gent que tenia al voltant era per controlar els seus impulsos imperialistes [tranquilo Garci..hoy no, que son muchos y solo tienes una bala, es sentia de fondo pel micro], per altra banda, l'amo de la pistola deuria ser d'Iniciativa perquè el tret va ser una mica llufa i aixo va acabar de tranquil·litzar al personal.
Pum!comença la cursa...sortida un pel embossada, arrenco, no arrenco, arrenco, no arrenco...pero un cop creuada la linea la cosa va millorar instantàniament, la veritat es que aquesta vegada no hem va costa gaire agafar un ritme més o menys constant des-de quasi el primer Km ja que els carrers eren amples i la gent no anavem com a sardinas.
Peró quan estic arribant al Km5 m'adono que vaig fent "l'acordeon" entre 5'05'' i 5'20'' cosa que no acabo d'entendre...be,poder si perquè pensava en mil coses menys amb la cursa, penso que si segueixo aixi al final hem passara factura, veig a un trio amb vestimenta de triatleta que sembla que van a un ritme més constant que el meu i decideixo enganxar-me a ells però van de xerrera i m'acaben per escalfar el cap, a prendre vent els triatletas,pesats!! per fi aconsegueixo controlar el ritme i hem trobo molt be. Passo el km10 mantenint el ritme i quan estava a uns 500m de finalitzar la primera volta m'avança l'Oriol, corria com si el perseguís un orco amb ganes de festa i acabo la primera volta una mica per darrera seu, hem saluda quan creuo la linea d'arribada, xute de gel i començo la segona volta.
Giro una mica el cap i m'adono que just darrera meu hi ha la llebre de 3h45' (ritme Marató), deixo que m'avanci i m'enganxo al grup que l'acompanya, a partir d'ara si que agafo un ritme de creuer que hem permet gaudir de la cursa i perquè no dir-ho del grup que s'ha format, a cada km que passàvem tothom cridava per animar als que anàven més apurats i entre uns i els altres ens encomanàvem el bon rollo per no despenjar-nos. Sembla mentira però la gent comentava las jugades, es feia broma de qualsevol cosa i fins i tot algun va intentar lligar amb els conseqüents riures de tot el grup. Hem vaig trobar molt be fins i tot per fer broma i riure...van ser uns 15km molt divertits!!!
A falta de 3km per l'arribada la llebre va intentar que la gent apretés una mica i marxes del grup, sempre amb bon humor, cosa que va fer que la majoria intentéssim pujar una mica el ritme per acabar la cursa uns segons per davant seu.
Ja a 100m de l'arribada estava l'Oriol amb la camara preparada...foto just abans d'enfilar l'ultima recta i creuo la linea de meta en 2h39'13''!! Més que content i menys cansat del que m'esperava. Aixo si, las cames van necessitar uns metres més per adonar-se que ja havíem acabat, recullo la beguda, una mica de taronja i plàtan, estiro i cap al cotxe a comentar la jugada amb l’engalipador que per sopresa meva ni el perseguia la mafia Xinesa, ni res fora de lo normal…estara perdent facultats?? no li funcionan las pastillas?? que ens esta passant?!?!
Vaig acabar molt content i satisfet, amb la idea que si no hem passa res podré acabar la Marató, encara que els 12 últims km d'aquesta segur que es fan llarguíssims i duríssims.
Felicitar també al Paco i l'Oriol per la cursa que van fer i pel bon rollo i caxondeo que portàvem abans de la cursa...com era aquella màxima Oriol??jejejeje.
Salut, Km i a tope a per la Marató
X.V.C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.