Mtija de BCN 26/02/2012 (Iban)

Bon dia,

Degut a que aquest cap de setmana s'ha produït un esdeveniment poc habitual en aquest club (jo he corregut una cursa i no m'he quedat dormint ni he arribat tard) faré una petita mini-crònica que en cap cas farà competència als grans relats del meu company Roger Poch.

El matí a Barcelona feia venir ganes de fer quilòmetres ja que la temperatura no era molt elevada i el dia era molt serè. L'organització de la cursa aquesta vegada haig de dir que em va sembla molt bona, tot i que jo sempre preferiria que no ens donessin medalletes i ens donessin més menjar i beguda (si pot ser amb alcohol millor...).

Personalment la cursa va anar força bé. Els primers 10 Km. els vaig fer acompanyat d'en David que em va ajudar a mantenir un ritme que segurament jo sol hauria estat totalment incapaç d'assolir (merci nen!). El problema va venir a partir d'aquest punt... En David va seguir amb el seu excel·lent ritme i a mi les cames em van deixar de respondre durant 2 o 3 Km; en aquests moments em vaig adonar que la meva preparació física per a una cursa d'aquest nivell no havia estat prou bona ja que no era normal la quantitat de dolor i rampes que sentia...
Sort que llavors vaig veure una figura alta i espigada davant meu que em volia donar un cop de mà, era l'Oriol que havia deixat en David i em venia a donar ànims a mi. No sé perquè però la seva visió em va donar forces i vaig poder pujar el ritme una altra vegada i el cap tornava a generar pensaments positius enlloc de missatges de derrota.

Finalment, els últims 5 quilòmetres van ser una tortura ja que al cansament acumulat de les cames ara s'hi sumava la falta d'aire als pulmons i una certa sensació de mareig (probablement a causa de la pujada de la temperatura ambiental). Al creuar la sensació de mareig va augmentar i em vaig veure obligat a asseure'm durant 5 minuts al costat de l'Alba per recuperar-me. Parlant de l'Alba, sense el seu recolzament seria impossible que pogués còrrer ni 2 km i també voldria agrair una vegada més que matinés per venir a dir-me Hola! a la línia de meta.

En resum, content perquè vaig millorar la meva marca personal però alhora plenament conscient de que sense entrenar de forma adequada no convé fer curses de més 10 Km...